Memòria democràtica que fa tard

El govern espanyol portarà a l’aprovació del Congrés una nova llei de memòria democràtica que substitueix la del 2007 del govern de Zapatero i que, a diferència d’aquella, que només declarava il·legítims els jutjats franquistes, ara també considera “nuls de ple dret” els judicis i les sentències d’aquells tribunals. Una declaració de nul·litat com la de la condemna a mort del president Companys, que ja és vigent en el cas de Catalunya des que així es va aprovar per unanimitat del Parlament el 2017.

De fet, una altra fita principal de la llei com el compromís de l’Estat en l’exhumació i identificació de les víctimes de la repressió enterrades en fosses comunes, a Catalunya també fa uns anys que la Generalitat l’ha començat a aplicar sistemàticament per mitjà de la creació d’un banc d’ADN per localitzar familiars desapareguts, un banc que ara també anuncia el govern del PSOE i Podem per a la resta de l’Estat.

En aquest cas no es preveu un conflicte competencial, perquè, segons el govern espanyol, la responsabilitat estatal d’exhumació i identificació de víctimes s’abordarà “sense perjudici de les competències d’altres administracions públiques relacionades amb aquesta activitat i es reforçarà la col·laboració” entre territoris. La vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, recordava ahir en la presentació de la iniciativa aprovada pel Consell de Ministres que hi ha dotze lleis autonòmiques vigents sobre recuperació de la memòria històrica. Calvo va deixar clar que fer realitat els objectius de la llei requerirà un període llarg, entre altres coses, perquè s’haurà d’anar dotant pressupostàriament les actuacions. Així, Calvo anuncia plans quadriennals per a l’obertura de fosses.

Per fer-ho possible, es crearà un cens de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura i es protegiran els fons documentals de la guerra i la dictadura. Així mateix, se’n garantirà l’accés al contingut per tal d’avançar en la feina de recerca i localització dels represaliats en el conflicte o pel règim.

La nova llei estatal de memòria també crearà al Tribunal Suprem una fiscalia de sala dedicada a la investigació de les violacions de drets humans des de la guerra fins a l’aprovació de la Constitució, un òrgan judicial que tindrà la funció d’impulsar la recerca i la identificació de les víctimes d’aquelles violacions –les notes de premsa de La Moncloa no deien res ahir sobre la recerca penal dels culpables.

A més del reconeixement a la dignitat i l’honor dels represaliats que suposarà la declaració que es podrà sol·licitar a l’Estat, la llei inclou altres mesures de reparació com ara la investigació de les confiscacions de béns per motius polítics, ideològics o religiosos.

Pel que fa al Valle de los Caídos, fins ara mausoleu franquista en honor de Franco, es convertirà en un “cementiri civil” amb un nou significat simbòlic, segons la vicepresidenta espanyola, on les famílies que ho desitgin podran exhumar i recuperar les restes dels seus familiars enterrats, molts dels quals republicans. En cap lloc del recinte es podran fer actes polítics ni d’exaltació de la Guerra Civil, de la dictadura ni dels seus protagonistes.

La llei també implica la modificació de la formació curricular d’educació secundària (ESO) i batxillerat per garantir “el coneixement de la història i de la memòria democràtica espanyola i la lluita pels valors i llibertats democràtics”. El text estableix el dia 31 d’octubre com a data d’homenatge a les víctimes de la guerra i la dictadura, coincidint amb el dia que es va aprovar la Constitució el 1978, però també el dia 8 de maig com a data d’homenatge als exiliats, coincidint amb l’efemèride que a Europa recorda l’alliberament del nazisme amb el final de la Segona Guerra Mundial.

El d’ahir es pot considerar un pas històric, però que arriba massa tard comptant que han calgut més de 40 anys de democràcia perquè un govern espanyol anul·li les sentències franquistes.

“Millor això que res, però van tard i queden curts”, afirma la consellera de Justícia, Ester Capella. Si volen fer un pas endavant, hi afegeix, “el govern espanyol hauria de ser valent i incloure l’enaltiment del franquisme en el Codi Penal”.