Es busca resposta de país
JxCat s’obre a pactar la data electoral, però només després de l’eventual inhabilitació del president per part del Suprem
ERC insisteix que ha de ser Torra qui convoqui les eleccions per tal d’escurçar la provisionalitat
Un cop descartat que el president de la Generalitat, Quim Torra, sigui qui convoqui les eleccions abans que el Tribunal Suprem es pronunciï sobre la seva inhabilitació –descartat per ell mateix i descartat per Junts per Catalunya, ja que ho consideraria una “autoinhabilitació”–, la negociació a les files independentistes se centra a fixar com cal procedir a partir de la comunicació de l’alt tribunal. En la línia de la petició de l’ANC el cap de setmana perquè es reuneixin partits i entitats independentistes per aclarir l’horitzó, Carles Puigdemont va reclamar ahir pactar una “resposta de país” i, per primera vegada, la formació del president a l’exili es va obrir a consensuar amb ERC “un recorregut” que inclogui la preuada data electoral.
En la presentació virtual del seu llibre Tornarem a vèncer, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, recollia el guant a la tarda, però remarcava que ja s’està “en temps afegit”, ja que, arribats a aquest punt, ja s’hauria d’haver assolit un acord polític. Per això instava a dedicar-hi “moltes hores més de debat si cal” per aproximar unes posicions que, malgrat els intents d’entesa, encara són lluny, ja que ERC manté que el millor és que Torra convoqui les eleccions mentre pugui.
Més conciliadora en públic que fa uns dies amb els republicans, la vicepresidenta de JxCat, Elsa Artadi, va assegurar que acordar un calendari per als comicis “no és un mecanisme automàtic” i que la decisió “passarà pel Parlament”. “Hi ha marge si hi ha voluntat política per fer-ho”, hi afegia. Aquesta voluntat política, Artadi l’espera del president de la cambra, Roger Torrent, que ja ha dit que obrirà una ronda de contactes amb tots els grups per buscar un nou candidat, tal com preveu la llei de la presidència. Ara bé, el president Torra va ser el primer que va demanar que l’independentisme no presenti cap presidenciable alternatiu, de manera que caldrà veure si l’oposició en llança un. En aquest cas, JxCat espera que, si no té possibilitat aritmètica de prosperar, Torrent activi el rellotge de les eleccions sense haver de celebrar un ple per tombar-lo.
En qualsevol cas, JxCat i ERC estan en espera d’informes dels lletrats de la Generalitat i dels dos partits per estudiar els escenaris que s’obren i el marge de maniobra que tenen perquè l’interinatge no s’allargui quatre mesos, sobretot en un moment de pandèmia de coronavirus.
El que deixa molt clar JxCat és que Torra no té voluntat d’esdevenir un president simbòlic o figuratiu i que Pere Aragonès no passaria a ser president, sinó que continuaria sent vicepresident amb algunes atribucions suplementàries.
La petició que va fer ahir Puigdemont, a Catalunya Ràdio, és que la resposta vagi més enllà de l’independentisme: “Si la persona inhabilitada fos el president Montilla, jo seria al seu costat. El president de la Generalitat és el president de tots.”
Encara lluny
L’ANC va exigir dissabte una cimera urgent entre partits i entitats independentistes per cercar punts en comú. Artadi va recordar que ja s’han anat reunint durant les darreres setmanes i que s’està buscant data per a una nova trobada aquesta setmana. També la secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta, confirmava al migdia que continuen treballant per obtenir una “resposta de país” –la mateixa expressió que havia fet servir Puigdemont–, i que ho seguiran fent “fins a l’últim minut” abans d’una eventual inhabilitació. “Un no acord és el que vol l’unionisme, i no serveix per ajudar la gent”, resumia Vilalta, que, això sí, també admetia que fins ara no s’ha avançat gaire: “Està costant més del compte.”
En sintonia amb el que vol la CUP, i ahir JxCat s’hi va començar a obrir, ERC demana pactar una data i un calendari electorals, per poder centrar-se després, segons Rovira, a parlar de la revalidació de possibles pactes postelectorals. “Preferiríem treballar en això que treballar sis mesos en un govern provisional”, destacava, un govern que segons ella hauria de poder fer decrets legislatius i que requerirà “lideratge polític” davant qüestions clau com ara esgarrapar fons europeus en la lluita contra la Covid-19. La número 2 d’ERC es queixava que fa deu dies “es va girar la truita en el context polític”, i els republicans no saben “ben bé per què”, quan Torra va suggerir per primer cop que no pensava convocar eleccions, i fins i tot va remodelar el govern “sense cap explicació” als socis. “No ens agradaria que ningú utilitzés les institucions per fer electoralisme i estar més ben preparats per a les eleccions”, advertia.
Al matí, Vilalta havia deixat clar que el dilema ara “no és «eleccions sí» o «eleccions no», perquè hi seran de totes maneres”, sinó com s’hi arriba. I en aquest cas, només hi veu dos escenaris. El primer, donar una resposta “política” en què sigui el president qui les convoqui abans que sigui inhabilitat, permetria mantenir un “govern cohesionat, fort i útil”, controlar el calendari i escurçar al màxim, a 54 dies, el període d’interinitat, una de les fixacions d’ERC. El segon escenari, “no fer res”, suposaria segons ella abocar-se igualment a eleccions, però com a mínim 124 dies després, amb un govern “dèbil” i sense president, fet que l’“incapacitaria” per donar les millors respostes. “No podem abocar el país a una situació de provisionalitat tant de temps”, sentenciava.
Els republicans fins i tot creuen que Torra encara podria convocar eleccions en l’interval, que pot ser d’uns dies, entre que el Suprem eventualment ratifiqui la sentència inculpatòria i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la hi notifiqui oficialment. “Fins a l’últim minut tenim temps de posar-nos d’acord i que sigui el president qui les convoqui, i això vol dir fins a l’últim moment en què pugui exercir les seves funcions i es faci efectiva la inhabilitació”, subratllava Vilalta, que en una cosa sí que admetia que s’han posat d’acord en les converses “constants” que mantenen: està “descartat” l’escenari, com Torra volia, que es presenti un candidat independentista alternatiu en un ple d’investidura en cas que sigui inhabilitat. I és que una opció que s’havia plantejat en les converses era triar un nou president, de JxCat, que convoqués al moment els comicis, fet que permetria almenys tenir un president durant el període de provisionalitat.
Arribats a aquest punt, Vilalta donava per fet ahir, sense entrar gaire en detalls, que, al cap de deu dies de la inhabilitació, Torrent convocaria un ple que activaria el rellotge de dos mesos abans de la convocatòria automàtica d’eleccions. I que si no hi hagués un candidat amb possibilitats de ser elegit, el rellotge l’activaria igualment.
Entretant, els encara socis dels republicans al Parlament, Demòcrates –ahir deien que no es plantegen abandonar el grup a la cambra, però no descarten constituir un “subgrup demòcrata” amb els seus dos diputats–, feien una crida a “no acceptar” una eventual inhabilitació de Torra, que no es proposi cap candidat alternatiu i que ell continuï com a president i no es convoquin eleccions fins que ho consideri oportú. A més, pressionaven els altres partits independentistes per respondre a la crida de l’ANC i convocar una reunió conjunta per consensuar l’estratègia a mitjà i a llarg termini, ja que, si no s’arriba a les eleccions amb un full de ruta pactat, “no hi haurà més remei” que decidir-lo a les urnes, segons el portaveu d’estratègia política, Jordi Pou.
Mentrestant, en el lliurament de Creus de Sant Jordi a trenta personalitats i quinze entitats pels seus serveis al país al Saló Sant Jordi, Torra reiterava un missatge transversal de la seva presidència: “Sense llibertat no hi ha cultura, no hi ha talent, i sense cultura no hi ha llibertat. La cultura ens fa ser presents al món i ens permet participar en la construcció de la humanitat amb la nostra veu.”
LES FRASES
Carrizosa mou peça
En el cantó de l’unionisme també hi ha contactes. El cap de files del partit que va obtenir més diputats a les eleccions, Ciutadans, Carlos Carrizosa, es va moure ahir per buscar consensos amb els líders del PSC, Catalunya en Comú-Podem i el PP, a qui va enviar una carta per instar-los a “desbloquejar” la situació, és a dir, a buscar suports a una eventual candidatura a la presidència per substituir Torra. Segons el diputat taronja David Mejía, ja hi ha hagut converses entre els líders d’aquests partits i han acordat reunir-se després de la confirmació de la inhabilitació per cercar “possibles solucions”. “Ciutadans no és aquí per fer cap tripijoc, sinó per desbloquejar la situació”, va replicar Mejía a la presidenta del grup dels comuns, Jéssica Albiach, que al matí va demanar, en una entrevista a TV3, que no busquin protagonisme presentant un candidat sense tenir lligats els suports necessaris.
En tot cas, en la missiva, Carrizosa diu que és de “vital importància” una actuació “guiada per la unitat i la responsabilitat” i els proposa una “trobada formal” per abordar “totes les fórmules polítiques que puguin evitar aquest possible bloqueig enmig de la pandèmia”. “Tenint en compte que la probable inhabilitació pot donar-se en qualsevol moment, us proposo que aquesta reunió se celebri durant la setmana que ve. Estic convençut que la immensa majoria dels catalans desitgen que explorem solucions per tirar endavant més enllà de les nostres diferències polítiques”, continua.
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va suggerir la setmana passada la possibilitat de presentar un candidat a la presidència amb la convocatòria d’eleccions com a únic punt en el programa.