Els italians avalen la reducció del nombre de representants
Un 70% dels votants aproven en referèndum la proposta de reforma del govern
El centreesquerra derrota la candidata de Salvini i conserva el bastió de la Toscana en les eleccions regionals parcials
No hi ha hagut sorpreses i el sí s’ha imposat per una àmplia majoria en el referèndum sobre la retallada d’un terç dels parlamentaris italians. El sí ha guanyat per gairebé un 70% dels vots. Ha estat un referèndum constitucional confirmatiu; és a dir, els ciutadans havien de validar una decisió que ja havia estat aprovada al Parlament. En aquests casos, el quòrum no és necessari i això sol desincentivar la participació. I així va ser: tan sols un 53,8% de la població amb dret a vot va participar en el referèndum, que es va celebrar entre ahir i diumenge.
El sí ho tenia tot de cara. Després de la marxa enrere del Partit Demòcrata (PD), collat pel Moviment 5 Estrelles (M5E), amb el qual governa i que l’amenaça de tornar amb l’extrema dreta si no es porta bé, cap partit amb pes ha fet campanya pel no. A més, la qüestió de si es vol reduir el nombre de parlamentaris per estalviar –en concret, un euro a l’any per cada italià– és una pregunta que, sense un context, és de fàcil aprovació. Molts dels que s’han decantat a favor del no estan d’acord a reduir el nombre de parlamentaris, però no d’aquesta manera.
És a dir, una retallada sense cap reforma electoral, que desestabilitzarà els equilibris territorials i que perjudicarà la representativitat, ja que deixarà molt mal parades les minories, els partits petits, les zones menys poblades: afeblirà la representació parlamentària. La campanya per aquest referèndum ha estat ben atípica, ja que la part del no l’ha defensat el món de la cultura, de l’acadèmia, els sindicats, les associacions pels drets civils… En definitiva, la societat civil. Mentre que, a la banda del sí d’aquesta teòrica “victòria anticasta”, hi havia tots els grans partits. Des del M5E (els impulsors) i l’extrema dreta de Matteo Salvini i els postfeixistes Germans d’Itàlia, que van ser els primers de donar-hi suport de manera entusiasta, fins a la Força Itàlia de Silvio Berlusconi i el Partit Demòcrata, de Nicola Zingaretti. La formació de centreesquerra ha fet un paper força galdós en canviar de posició a última hora per por de perdre el poder. Berlusconi, per la seva banda, ara que pretén fer d’ancià home d’estat assenyat, li ha donat suport amb reserves. El PD va fer campanya pel sí –amb la boca petita– a partir del 7 de setembre, que és quan la direcció va decidir quina posició prendre. Així que tots els partits –llevat alguns de menors– poden considerar-se vencedors del referèndum.
El context que caldria afegir a la pregunta del referèndum és d’on neix: de l’anterior govern, el format pels grillini i la Lliga de Salvini. I, també, recordar quins són els objectius del partit que hi ha al darrere de la proposta de retallada de parlamentaris sense un reequilibri que garanteixi la correcta representació de la població.
La Lliga reté el Vènet
El fundador del M5E, Beppe Grillo, ha arribat a dir que el seu objectiu és eliminar els sindicats i els partits polítics. La filòsofa Donatella di Cesare ho va sintetitzar dient que havia votat no perquè “l’antipolítica, que menysprea i buida el Parlament”, és la via que fa vèncer l’extrema dreta. El missatge de fons que promou l’antipolítica del M5E, i que s’ha imposat amb el triomf del sí seria, segons la filòsofa, “la visió de la democràcia reduïda a una mera funció administrativa”.
A més del referèndum, també s’han fet eleccions a set regions: Ligúria, Vènet, Toscana, Les Marques, la Pulla, la Campània i la Val d’Aosta. El Vènet continuarà governat per la Lliga i la Campània pel centreesquerra, com era previst. La Toscana, la més desitjada, va quedar en mans del centreesquerra, que va derrotar Susanna Ceccardi, la gran aposta de Salvini per un inapel·lable 49% a 40%.