Confrontació total entre els EUA i la Xina
Trump exigeix que Pequín reti comptes davant les Nacions Unides per “haver infectat el món” i Xi Jinping li replica que no polititzi la crisi
El secretari general alerta contra un “vacunacionalisme” injust i contraproduent
La seu (aquest any, virtual) de l’Assemblea General de les Nacions Unides es va convertir ahir en el quadrilàter perfecte per a l’intercanvi de retrets entre els Estats Units i la Xina, dues potències que arrosseguen pugnes de fa temps i que han viscut molts episodis, però que han arribat al punt d’ebullició final per la pandèmia de coronavirus.
El president dels EUA, Donald Trump, ja havia advertit que aprofitaria el discurs anual a l’ONU per carregar durament contra la Xina, centrant-se especialment en la gestió del virus, amb les queixes i crítiques habituals sobre la suposada ocultació d’informació i la poca actuació per evitar els contagis.
Trump no va decebre i va entrar en disputa tot just començar a parlar. “Les Nacions Unides han de fer que la Xina hagi de retre comptes per les seves accions”, va etzibar el mandatari nord-americà. La principal: haver “infectat el món” amb el virus.
No és un discurs nou ni sorprenent: fa temps que Trump ven el missatge que els EUA són el bé i la Xina, el mal, responsable de totes les misèries mundials. L’únic canvi era l’escenari: va fer explícita l’animadversió i la tensió entre els dos pols econòmics més importants davant els representants de tots els països del planeta.
Minuts després del discurs de Trump, els Estats Units superaven els 200.000 morts per coronavirus, segons el recompte de la Universitat Johns Hopkins.
Pequín, com és habitual, no es va quedar de braços plegats, i en un discurs consistent a expressar les respostes que ha estat donant cada cop que rebia un cop des de Washington, va reaccionar amb queixes per la “politització” i l’“estigmatització” de la pandèmia. Va començar la rèplica l’ambaixador xinès davant l’ONU, Zhang Jun, que va acusar els EUA de difondre un “virus polític” ple d’acusacions “sense cap mena de base”. Minuts després, en un missatge pregravat, el president Xi Jinping insistia en les queixes i rebutjava l’estratègia nord-americana de culpar-los de la pandèmia global.
Enmig del conflicte, el secretari general de l’ONU, António Guterres, va implorar el retorn al multilateralisme i la col·laboració entre els països per sortir victoriosos d’aquesta crisi global. El portuguès fins i tot va crear una nova paraula, el “vacunacionalisme”, fenomen mundial “injust i contraproduent”, perquè “ningú estarà segur fins que no ho estiguem tots”.
La vacuna de la Covid-19
Les principals potències, recollint el guant de les queixes pel suposat interès geopolític en la recerca, es van presentar com els líders capdavanters de la cursa per aconseguir la vacuna, i es van promoure com a salvadors de la pandèmia global. Trump, Xi i el president rus, Vladímir Putin, van posar els avenços científics dels seus països a disposició de tots aquells que ho necessitin, van fer ofertes de col·laboració internacional i fins i tot van prometre que distribuirien la vacuna de manera gratuïta.
Guterres va insistir molt en el “fracàs” del populisme i el nacionalisme en la gestió i la resposta al coronavirus. En aquest sentit, i en una subtilesa inusual, va deixar sobre la taula un missatge dedicat implícitament als votants nord-americans, que al novembre posen la gestió de Trump del coronavirus a referèndum en les presidencials. “La pandèmia ens ha ensenyat que les eleccions importen. De cara al futur, assegurem-nos que escollim de manera sàvia”, va dir.
Era lògic que el coronavirus fos el punt central d’una Assemblea General de l’ONU distòpica, que per primera vegada no rebia cap líder mundial a la seva seu i tots els discursos eren pregravats. Una solució que va fer que, per exemple, el discurs de Trump fos especialment curt (sis minuts i escaig, molt lluny dels textos maratonians d’anys anteriors), que el saló de les Nacions Unides es mantingués estranyament buit (només hi havia els representants de cada país davant l’organisme, a qui fins i tot es va prohibir saludar-se donant-se la mà per evitar contagis), i que Nova York gaudís de la tranquil·litat de no haver de tallar desenes de carrers per protegir l’àrea propera a l’edifici de les Nacions Unides.
El tema del coronavirus no va ser, però, l’únic cop nord-americà contra la Xina. Trump també la va atacar per la “contaminació galopant”, un fet que, segons va dir, és ignorat per la comunitat internacional, que només se centra en les accions mediambientals nord-americanes. “Només volen castigar els EUA. No ho permetré”, va dir, queixant-se que els organismes internacionals estan més pendents del canvi climàtic que dels temes que considera que són més importants (i també per a la seva base electoral): el terrorisme, l’opressió contra les dones, el narcotràfic i la persecució religiosa.
LES FRASES DELS MANDATARIS
LES XIFRES
Ningú vol una altra guerra freda
Víctor SanchoEl secretari general de l’ONU, António Guterres, viu amb la por que la fractura creada per les desavinences entre els EUA i la Xina desemboquin en una nova versió de la guerra freda, una situació que el món “no es pot permetre”. “Una divisió tecnològica i econòmica implica el risc inevitable de convertir-se en una divisió geopolítica i militar. Ho hem d’evitar sigui com sigui”, advertia el diplomàtic, temorós de la “molt perillosa direcció” cap a la qual s’encamina el món, cada vegada amb més tensió.
La Xina va agafar l’encàrrec i va prometre que de cap de les maneres voldria ser protagonista d’una situació així. “No tenim cap intenció de lluitar en una guerra freda ni en una de calenta amb cap país”, va dir el president xinès, Xi Jinping, que va prometre que Pequín aposta totalment per resoldre disputes i diferències a través del diàleg i la negociació per no caure en conflictes que no aporten res. Els EUA tampoc volen un conflicte obert, tot i que continuen amb les amenaces i potencien l’intercanvi de retrets. Trump, en resposta als dubtes sobre la bel·ligerància que podria desencadenar la tensió global, es va felicitar pels “acords de pau” que la seva administració ha impulsat, com els recents pactes de normalització de relacions entre Israel i dos països àrabs com els Emirats Àrabs Units i Bahrain.
“Els EUA estan complint el seu destí com a pacificadors”, va destacar, sense amagar el gran component electoral de la seva declaració, tot i que sense deixar de banda el lema Pau a través de la força: va recordar que el seu govern ha rearmat com mai l’exèrcit. La crida a la pau i a evitar els conflictes fins i tot va arribar des de Moscou. El president Vladímir Putin, que en el seu discurs no va citar cap dels conflictes oberts que té el seu país, va dir que està disposat a liderar iniciatives de diàleg per resoldre conflictes, i fins i tot va proposar que, en cas de ser necessari, es faci un acord perquè no hi hagi conflictes armats a l’espai, ara que sembla que torna la cursa espacial.
Tornant a la Terra, Guterres va insistir en la necessitat d’un “alto el foc global”, una exigència que va fer per respondre a la pandèmia de coronavirus i que, tot i que en alguns conflictes es va arribar a acordar, no s’ha sostingut en el temps i s’ha tornat als enfrontaments. “Ara és el moment per a una nova empenta col·lectiva per la pau i la reconciliació”, va dir el diplomàtic portuguès, i va posar-hi una data límit per aconseguir-ho: finals d’any. “Tenim 100 dies. No hi ha temps a perdre”, va concloure.
