Quan ho tornem a fer

Quatre dies abans de complir-se tres anys de l’1-0 i en una plaça, la d’Amer, “lloc de peregrinació per als independentistes del país” i “epicentre de revoltes com la dels remences”, el tàndem que formen el vicepresident del Parlament, Josep Costa, i l’advocat Gonzalo Boye van defensar l’“avanç” que s’ha fet des de l’octubre del 2017. “Quan ho tornem a fer, sabrem que ho podrem tornar a fer perquè els tribunals europeus hauran reconegut que no és delicte”, va destacar Josep Costa, que va afegir que “hem guanyat batalles molt importants” a Europa. “Cada vegada que passem els Pirineus hi ha una derrota més, un relat més”, va recordar Boye. A la pregunta del moderador, el periodista i escriptor Pere Martí Colom, de si “Europa no ha mogut un dit per Catalunya” i de com passar de la victòria judicial a la victòria política a Europa, Boye va ser taxatiu: “No farem spoilers de coses que passaran; però l’error del Suprem va ser plantejar el suplicatori.” I va argumentar que “tots els moviments de l’Estat són errats” perquè “ataquen amb el cor i nosaltres defensem amb el cap”. “Per què Puigdemont pot ser eurodiputat i no pot ser president de la Generalitat?”, va qüestionar Costa, per qui aquesta “confrontació intel·ligent” portarà “l’escenari favorable per al nostre projecte polític”.

Josep Costa i Gonzalo Boye van ser ahir a la tarda a la plaça de la vila d’Amer per participar en la tertúlia, organitzada pel Consell de la República d’Amer, i presentar els seus respectius llibres: Eixamplant l’esquerda (Comanegra) de Josep Costa i Así están las cosas. Cómo ganamos en Europa (Roca Editorial). “Les coses no estan tan malament com semblen, però també hi ha molta ansietat. Demà no passarà”, va insistir Boye, i amb la seva habitual ironia va afegir que en aquests tres anys “el president Puigdemont té una seguretat jurídica que li permet desenvolupar la seva feina, que era l’objectiu del seu exili”. Josep Costa, a Eixamplant l’esquerda, proposa idees per a una estratègia en un moment en què no hi ha full de ruta i l’independentisme està desmobilitzat. Definint-se com a optimista, Costa, en el llibre, planteja la “desobediència com la tercera via entre un diàleg que no porta enlloc i la via unilateral, que no tenim a punt per demà mateix i perquè no tothom està actiu per a aquest embat”. “El camí del mig és la via”, va reblar. I va defensar la possibilitat de tenir una estratègia “que ens acabi unint”.

De la crisi oberta aquesta setmana a l’Estat, Boye va assenyalar que el poder judicial té agenda política pròpia i “és més perillós”. “Si no permeten una pancarta com permetran una urna? És la prova del cotó de la falta de democràcia. Si fos la UE em preocuparia del que està passant a Espanya”, va concloure. Costa va destacar que cal enfocar la jugada perquè la crisi a Madrid té el seu origen amb l’1-0 però sobretot amb el discurs del rei espanyol el 3 d’octubre. Va afegir-hi que les decisions importants a l’Estat les prenen els jutges i no els polítics i en aquest bucle de repressió tots dos van coincidir que l’indult no és la solució, “és un pegat”, tot recordant que ara començaran altres judicis amb penes de presó molt altes.