El Suprem dóna la raó a la JEC contra el criteri del TJUE i tomba els recursos de Puigdemont i Comín
La JEC es va negar a acreditar-los com a eurodiputats però el Parlament Europeu els va reconèixer aquesta condició
La Sala III del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem ha desestimat els incidents de nul·litat plantejats per l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín contra les decisions de la Junta Electoral Central (JEC) que els negaven la condició d’eurodiputats perquè no havien viatjat a Madrid per fer l’acte d’acatament de la Constitució.
El Suprem actua en aquesta direcció malgrat que el Parlament Europeu sí que els considera eurodiputats de ple dret fruit de la sentència del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) sobre el cas Junqueras, que considerava que el líder d’ERC tenia immunitat des del moment que els electors el van votar, hagués assistit o no a l’acte d’acatament de la Constitució.
En concret, el Suprem inadmet els incidents de nul·litat presentats contra les resolucions del propi tribunal que rebutjaven els seus recursos contra els acords de la Junta Electoral Central del junt del 2019. Aleshores la JEC va comunicar al Parlament Europeu que tots dos no havien adquirit la plenitud de la seva condició d’eurodiputats electes perquè no s’havien prestat a l’acatament a la Constitució Espanyola, en un acte que havia de ser presencial a Madrid, i per tant els denegava la seva inclusió a la llista d’electes remesa a la cambra europea.
Malgrat aquesta decisió de la JEC, el Parlament Europeu sí que va acabar acreditant i reconeixent la condició plena d’eurodiputats a Puigdemont i Comín. Va ser en aplicació de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre el cas Junqueras. El TJUE va considerar que Junqueras havia d’haver estat eurodiputat i gaudir d’immunitat des del moment en què va ser elegit pels ciutadans, i no depenent de si podia o no –com passava per la negativa del propi Suprem– assistir a l’acte d’acatament de la Constitució.
Contràriament a aquest criteri, la Sala III del Suprem “reitera la inexistència de receptes i de jurisprudència europeus que considerin incompatible amb el Dret de la Unió el requisit d’acatar la Constitució que estableix l’article 224.2 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG)”.
“No hi ha cap pronunciament jurisdiccional europeu sobre el requisit exigit per aquest precepte, no només abans, com ha de reconèixer el propi escrit de promoció de l’incident, sinó tampoc després de la sentència del 19 de desembre del 2019” –la de Junqueras– “perquè no s’ocupa d’ells sinó del moment en què s’adquireix la immunitat”.
En aquest sentit defensen les sentències anteriors dictades per la mateixa sala i justifiquen que no preguntessin al TJUE si aquest requisit previ d’acatar la Constitució presencialment a Madrid “es compatible o no” amb el dret europeu. Ho argumenten perquè “un cop que els recorrents ja han estat admesos com a diputats del Parlament Europeu la resposta no comportaria, fos quina fos, que la sentència a dictar modifiqués aquest fet”.