El president, inhabilitat
El Suprem aparta Torra de l’executiu per unanimitat
El 131è cap de govern s’acomiada amb el desig que les eleccions siguin “un plebiscit per confirmar l’1-O”
Aragonès serà president substitut
Els lletrats del Parlament avalen que no cal un ple d’investidura fallida
L’Estat espanyol va creuar ahir un nou límit: inhabilitar un president de la Generalitat en actiu. El Tribunal Suprem va rebutjar el recurs del 131è president, Quim Torra, contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el va condemnar a un any i mig per desobediència per no haver retirat la pancarta a favor dels presos i exiliats polítics del balcó de la Generalitat en període electoral. Tot un “enderrocament” d’un cap de govern, el terme utilitzat per Junts per Catalunya i ERC. La sentència és ferma i es va dictar per unanimitat dels cinc magistrats de la sala civil i penal de l’alt tribunal, tres dels quals van participar en el judici contra el procés.
A dos quarts de tres de la tarda, el TSJC informava que havia dictat la interlocutòria que feia efectiva des d’ahir mateix la pena d’inhabilitació. Calia, però, notificar-li al principal interessat, que es va assabentar de la decisió del Suprem a través dels mitjans de comunicació. No va ser fins poc abans de les cinc que el president, reunit al Palau amb el seu advocat, Gonzalo Boye, va rebre la comunicació de mans d’un funcionari del TSJC, tot i que es va negar a firmar-la perquè no reconeix l’autoritat del tribunal.
Fins a l’últim minut
A primera hora havia acudit a la presentació de l’informe de la BioRegió de Catalunya 2020 i posteriorment es va reunir telemàticament amb el comitè executiu de crisi per la Covid-19. A les quatre va inaugurar, al Palau mateix, una jornada virtual del Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat, un àmbit que l’ha preocupat especialment al llarg de tota la presidència. Fidel al que havia promès, va exercir, doncs, el càrrec “fins a l’últim minut”.
A un quart de sis, el molt honorable es va reunir amb els seus ja excompanys de govern a la mateixa sala on ho ha fet setmanalment i va comparèixer al cap de tres quarts d’hora a la galeria gòtica flanquejat per tots els consellers per insistir que l’autonomia és un dels obstacles per a la independència. En aquest sentit, va posar com a exemple que el Parlament no publiqui les resolucions que aprova. També va remarcar que la “ruptura democràtica” és l’únic camí i que les pròximes eleccions han de ser un punt d’inflexió, “un nou plebiscit” que confirmi el mandat de l’1-O.
El president també va denunciar un “cop ordit pels poders de l’Estat” per apartar-lo del càrrec. “Ni abandono ni em resigno i encara menys accepto aquesta sentència que vol enderrocar el govern”, va advertir. “Catalans, empenyeu”, va sentenciar, corregint el seu famós apreteu que va adreçar als CDR.
Contra la confirmació de la inhabilitació només es pot recórrer al Tribunal Constitucional i a la justícia europea. Torra ja va avisar ahir que portarà la causa a Europa i que espera guanyar allà la causa.
Aquest matí, el molt honorable visitarà els presos polítics de Lledoners i a la tarda es reunirà telemàticament amb els exiliats des del Palau Centelles.
Feia dies que s’esperava el pronunciament del Suprem, sobretot després de la polèmica absència de Felip VI en l’entrega de despatxos als nous jutges, divendres a Barcelona, en què La Moncloa va vetar el monarca –reconegut ahir pel mateix ministre de Justícia– perquè no coincidís amb la publicació de la sentència, un fet que va generar l’enuig tant del cap de l’Estat com de la cúpula de la judicatura i esperpèntics visques al rei.
El TSJC també va traslladar la notificació a la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, i al president del Parlament, Roger Torrent, que va qualificar la sentència d’“impròpia d’una democràcia”. El calendari electoral, que s’obre amb un període de deu dies hàbils perquè el republicà sondegi els grups parlamentaris per trobar un candidat a substituir Torra, dibuixa les eleccions en l’horitzó del febrer.
Els socis de govern, Junts per Catalunya i ERC, estaven tancant els detalls d’un acord pel qual algunes de les funcions del president passaran a mans del vicepresident, Pere Aragonès, que esdevé president substitut. Al seu torn, el vicepresident pot delegar atribucions a un altre membre de l’executiu, com ara la consellera de la Presidència, Meritxell Budó. Aragonès, però, tindrà unes potestats limitades, ja que no disposarà de prerrogatives de president com ara convocar eleccions, destituir consellers o presentar una qüestió de confiança.
El govern queda en funcions en plena gestió de la pandèmia de coronavirus i a partir d’ara no podrà aprovar projectes de llei, només decrets llei. Després de la publicació al BOE i al DOGC del reial decret de cessament de Torra, un Consell Executiu extraordinari ha d’aprovar un decret perquè el vicepresident assumeixi les noves funcions. “La justícia espanyola ha sentenciat un nou cop antidemocràtic a les nostres institucions, però l’odi i la venjança de l’Estat no provocarà ni una esquerda en el nostre compromís amb la llibertat de Catalunya”, va piular Aragonès.
Els grups de l’oposició unionista començaven a moure’s, ja que podrien presentar un presidenciable. El socialista Miquel Iceta es va autodescartar. Considera que qui sigui candidat “instrumental” –per poder activar el rellotge electoral– “no pot pretendre després ser president de la Generalitat”. Era una invitació enverinada per si el líder de Ciutadans, Carlos Carrizosa, té la temptació de presentar-se voluntari. El cap de files de Ciutadans ja es queixava que Torra continuava utilitzant les institucions “com si fossin propietat seva” per la declaració institucional.
Mentrestant, el dirigent socialista està disposat a parlar amb tots els grups que ho vulguin per “explorar i definir quin és el millor escenari per tenir unes eleccions com més aviat millor i un interinatge de govern com més breu millor”. La setmana passada, els comuns ja van donar un cop de porta a Carrizosa.
Per part independentista no hi ha intenció de presentar cap candidatura, de manera que no existeix cap alternativa que sumi i, per tant, el president Torrent podria considerar que no cal celebrar un ple per a una investidura fallida. Existeixen precedents, amb doctrina del Consell d’Estat del 2003 arran del tamayazo a l’Assemblea de Madrid, que parlen de la possibilitat de realitzar un acte equivalent al ple que activaria igualment el rellotge electoral.
Segons un informe dels lletrats de la cambra, en cas que no hi hagi cap candidat a la presidència amb prou suports no caldrà convocar un ple, sinó que l’acte equivalent podria ser una mera resolució raonada de Torrent publicada al Butlletí Oficial del Parlament. L’informe es debatrà avui a la mesa de la cambra.
Sigui amb investidura fallida o amb la constatació que cap candidat reuneix prou suports, es posarà en marxa un rellotge de dos mesos per trobar un substitut a Torra, i si això no passa, les eleccions es convocarien automàticament per celebrar-se al cap de 54 dies.
Rere la pancarta
A baix, a la plaça de Sant Jaume, des del primer moment van aparèixer pancartes de suport al molt honorable –“La llibertat d’expressió no és delicte. President, no estàs sol”– i l’ANC i Òmnium Cultural van convocar concentracions de protesta a la tarda davant dels ajuntaments del país. Torra va baixar al peu de la plaça per saludar la gent congregada, al costat de la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, i darrere de la pancarta que l’ha dut a la inhabilitació.
També van arribar mostres de solidaritat des de l’exili. El seu predecessor, Carles Puigdemont, va escriure a Twitter: “Un Estat corromput des de la corona fins a la judicatura continua decidint en nom dels catalans. Una vegada més, l’Estat espanyol interfereix en les nostres institucions democràtiques. De destitució en destitució fins a la República final.”
Els presos polítics proclamaven la “vergonya suprema” de la sentència. “Empresonats, exiliats, inhabilitats. Les vies són diverses, però el resultat és sempre el mateix: estripar el resultat de les urnes catalanes”, resumia Raül Romeva. El president d’ERC, Oriol Junqueras, denunciava el “nou atac judicial del Suprem i l’Estat espanyol contra la democràcia i les institucions catalanes”. “La repressió contra l’independentisme no té aturador. Amnistia, autodeterminació i República catalana”, hi afegia.
JxCat va instar l’independentisme a fer que les pròximes eleccions serveixin per “ratificar” el mandat de l’1-O i a tenir “voluntat de treball” perquè els comicis siguin un “punt d’inflexió”, en paraules de la portaveu, Elsa Artadi, que aposta perquè l’independentisme reediti la majoria absoluta, superi per primera vegada el 50% dels vots i es formi un govern “netament i nítidament independentista”.
JxCat i ERC ja van entrar ahir conjuntament al registre de la cambra una petició de ple específic sobre la inhabilitació, en què també es demana que tingui lloc la compareixença del president Torra.
La CUP, que ha quedat al marge de les negociacions sobre la postinhabilitació entre JxCat i ERC, se solidaritzava amb Torra pel nou atac espanyol contra les institucions. “No es tracta d’un debat sobre si Quim Torra sí o no, o si la pancarta era oportuna o no, sinó del fet que hi ha una constant intromissió de la judicatura de l’Estat espanyol en l’àmbit de les institucions catalanes”, va constatar la diputada Natàlia Sànchez, que va fer també una crida a la mobilització.
Des del govern espanyol, la vicepresidenta, Carmen Calvo, s’afanyava a reclamar eleccions, mentre que el ministre dels comuns, Manuel Castells, qualificava d’“exagerada” una inhabilitació per una pancarta i de “provocació” l’actuació de la Junta Electoral Central (JEC) –l’òrgan administratiu que va ordenar a Torra que la despengés– en “una situació ja de per si suficientment complicada”. “En realitat, la JEC és un òrgan administratiu i, personalment i respectant les decisions judicials, em sembla exagerat que proposi una inhabilitació”, va dir a TVE.
