El govern delega en Aragonès i deixa buida la cadira de Torra

“El vicepresident del govern i conseller d’Economia i Hisenda substitueix el president de la Generalitat.” Cada un dels membres del govern va signar ahir un decret de transferència a Pere Aragonès d’algunes de les funcions que tenia Quim Torra, inhabilitat dilluns pel Tribunal Suprem. El dirigent republicà va firmar-lo com a “vicepresident del govern en substitució de la presidència de la Generalitat i conseller d’Economia i Hisenda”. Malgrat que el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) no ha publicat el reial decret de cessament de Torra, els socis de govern van decidir tirar endavant i convocar el consell executiu extraordinari per fer el traspàs. “Hem seguit l’itinerari legal previst. S’ha d’activar el decret de substitució perquè el president Torra ens demana que prioritzem la lluita contra la pandèmia des del minut u”, va argumentar la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, que no assumeix cap funció del president. La portaveu no va furgar en les raons que poden haver dut el govern espanyol a no publicar el cessament.

La convocatòria del consell extraordinari va ser criticada per la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, que va piular: “Això ho heu d’explicar bé, JxCat i ERC, perquè no s’entén. Si no ho publica el BOE per què publicar-ho al DOGC? I per què no espereu la resolució de les cautelars al Tribunal Constitucional abans d’aprovar el decret de substitució?”

Segons una disposició final del decret aprovat i publicat ahir al DOGC, la substitució quedaria sense efecte en el cas improbable que el Constitucional suspengués l’execució de la sentència, fet que permetria “restituir” Torra en el càrrec. D’altra banda, el text també ratifica el personal eventual que depèn de la presidència de la Generalitat.

Mentrestant, l’advocat de Torra, Gonzalo Boye, va presentar ahir un recurs per reclamar la suspensió de la inhabilitació per un error del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. “El TSJC va acordar executar la sentència del Suprem, que ens desestima el recurs de cassació, però no ha acordat executar la seva pròpia sentència... coses de les presses”, va escriure a Twitter.

En qualsevol cas, des d’ahir, Aragonès “exerceix les atribucions de la presidència de la Generalitat d’acord amb els límits propis d’una substitució i d’un govern en funcions”. És a dir, no podrà triar quan convoca les eleccions ni tampoc fer cessar consellers o presentar una qüestió de confiança. L’executiu no pot aprovar projectes de llei –tampoc, per tant, el del pressupost del 2021–, però sí decrets llei.

Per visibilitzar l’absència de Torra es va deixar la cadira del president buida entre Aragonès i Budó, i no l’ocuparà ningú fins que s’investeixi un altre cap de govern. “No hi ha hagut un canvi de president”, va subratllar la portaveu de l’executiu. A la tarda, al Parlament, Aragonès es pronunciava en la mateixa línia: “Després de la inhabilitació del president Torra no hi ha president i no n’hi haurà fins que el Parlament l’esculli.” El president substitut va assegurar que “el govern del president Torra” no normalitzarà la nova situació: “Avui, Catalunya, a causa de les actuacions dels tribunals de l’Estat espanyol, no té president.”

Un dels interrogants que s’obren, aleshores, és qui acudirà a la conferència de presidents autonòmics anunciada ahir per Pedro Sánchez a finals d’octubre o principis de novembre en què es preveu fins i tot la participació de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per decidir el repartiment dels fons comunitaris per fer front a la Covid-19. La consellera no ho va desvelar i també va deixar enlaire la presència de la Generalitat en la reunió de dilluns del Consell de Política Fiscal i Financera. “El govern només assistirà a les reunions que siguin útils”, va advertir. Meritxell Budó tampoc no va aclarir si la Generalitat té intenció d’enviar Torra a la “hipotètica” pròxima reunió de la taula de negociació amb La Moncloa, ja que la delegació catalana la formen també persones que no són membres de l’executiu. Només decidiran si hi assisteixen i qui hi ha d’anar en cas que el govern espanyol els remeti un ordre del dia en què, per escrit, s’inclogui que s’abordarà l’autodeterminació i l’amnistia.