opinió
Sobre la vergonya
Senyors Joan Margall i Marta Payeró, els diré què és la vergonya a Calonge i Sant Antoni, perquè es mostren –deixin-me que els ho recordi– desvergonyidament ignorants. Vergonya és intentar fer entrar una experta en comunicació d’ERC a l’Ajuntament a sou dels ciutadans. Republicans i la CUP s’hi van negar. Vergonya és intentar col·locar una dinamitzadora comercial, amiga de l’alcalde, tant sí com no, a sou dels ciutadans. Republicans i la CUP ens hi hem negat.
Vergonya és bescantar el millor tècnic de la casa, perquè senzillament era una persona preparadíssima i intel·ligent. Per a ERC i Avancem la intel·ligència no és aplaudida, sinó que és viscuda com una amenaça espantosa.
Vergonya és entrar a governar amb una motxilla plena de prejudicis, rancúnies i recels contra treballadors de la casa. Vergonya és negociar la incorporació al govern del PSC, d’esquenes dels aleshores lleials socis Republicans i la CUP. Vergonya és presentar tard els pressupostos, quan l’equip tècnic era discutit. Vergonya és fer-se sempre la víctima de les circumstàncies, quan en realitat són botxins. Vergonya és no fer autocrítica, no mirar-se el mirall i no tornar a començar amb humilitat. Vergonya és el silenci mesell, servil de la senyora Marta Payeró, que era al tribunal de la Santa Inquisició de la gestora de Girona, quan ens van aplicar el 155 a ERC de Calonge i Sant Antoni, i van decidir, a dit, fer alcaldable Miquel Bell-lloch, perquè ERC temia el resultat de les urnes. Vergonya és sentir les amenaces de persones pròximes al govern, quan Republicans decideix plegar i marxar a l’oposició. Vergonya és escriure un article eslògan tan superficial, pobre, trist, acrític, maniqueu, cec i infantil. Incapaços d’aprofundir en cap altra realitat que aquella a què corporativament estan obligats: ERC són els bons i els altres, molt dolents! Encara que la realitat indiqui el contrari i els esclati als morros. Vostès, senyors d’ERC, segueixen la pastanaga de l’obediència vertical, i són incapaços d’un pensament mínimament analític, profund, ver i complex. Incapaços!!! I no és vergonya el mea culpa de Republicans: vam confiar en ERC i en Avancem. Ens vam equivocar! Hem sentit vergonya de formar-ne part.