JxCat accelera per fer efectiu l’1-O i prepara la confrontació
Allunya en la ponència política un nou referèndum unilateral perquè veu legítim el mandat actual i aposta per desobediència i estratègia judicial
Suggereix que intervingui la UE si s’assoleix el 50%
“Cal accelerar el procés de materialització del mandat de l’1-O.” Ras i curt, aquest és el propòsit que es fa Junts per Catalunya en el text definitiu de la ponència política, un dels documents fundacionals del partit que els més de 4.000 afiliats van votar, ahir, telemàticament i que, a més, fa seva l’aposta inequívoca per la “confrontació intel·ligent, democràtica i pacífica” amb l’Estat que el seu líder, Carles Puigdemont, ja va avançar, aquest agost, a Prada. “Eludir la confrontació democràtica no aporta cap via de solució al conflicte polític entre Catalunya i Espanya, i en el millor dels casos només farà que traspassar a generacions futures la gestió d’aquest conflicte, o bé comportarà la renúncia definitiva”, conclou el document, a què ha tingut accés aquest diari. El text, així, assegura que el referèndum d’ara fa tres anys ja va donar un mandat legítim que ara hi ha el repte d’implementar, per què un nou referèndum “només podria tenir algun sentit en cas que estigui acordat amb l’Estat i que hi hagi les garanties que aquest en respectarà el resultat”, cosa que ara mateix “sembla impossible”.
La ponència concreta el concepte de confrontació en “qualsevol camí” que respongui als principis de la no-violència, la no-cooperació i la desobediència civil. Això sí, per tirar-la endavant, tant individualment com socialment, admet que cal “una preparació”, perquè la desobediència civil “no és un joc” i cal ser conscient de les seves conseqüències. D’aquí que proposi identificar el rol d’entitats, partits i institucions en “l’impuls, organització i acompanyament” de la mobilització, que, al cap i a la fi, ha de tenir l’objectiu de “desgastar el poder de l’Estat a Catalunya” en tots els àmbits institucionals i més enllà, ja que també es proposa reduir la “dependència dels oligopolis financers o energètics dependents de Madrid”. Això sí, també es puntualitza que aquesta estratègia “ha de trobar en tot moment la complicitat mínima deguda en les institucions”, que haurien d’impedir que “siguin reprimits” actes de desobediència cívica impulsats des de la ciutadania.
El text consagra la unilateralitat com a “instrument irrenunciable” atesa la sistemàtica negativa de l’Estat, per bé que, tot seguit, assegura que JxCat “treballarà perquè la via de la negociació s’acabi imposant”, ja que la confrontació “no és incompatible amb la voluntat de diàleg, ans al contrari”. En tot cas, constata que perquè aquesta via sigui transitable s’ha de fer “en condicions de reconeixement i respecte mutu”, cosa que passa, per exemple, per la presència d’un mediador, i veu que l’Estat només s’hi avindrà si, en termes d’estabilitat política i econòmica i a efectes d’imatge, “el cost de no negociar és més alt que el de negociar”, per què també incideix a tenir present la seva actual “debilitat” per dissenyar l’estratègia que s’ha de dur a terme. “En cas d’absència de negociació, caldrà seguir el camí legitimat per les urnes”, conclou la ponència, que, això sí, també fa una proposta concreta si se supera el 50% dels vots en les properes eleccions. En tal escenari, suggereix: “Es considerarà la possibilitat de sol·licitar la intervenció de la UE per forçar un referèndum acordat.”
La ponència subratlla també, en al·lusió indirecta a ERC, que amb l’eixamplament de la base no n’hi ha prou: aquesta també “es consolida i la seva determinació creix”, afirma, quan es resisteix davant la repressió “i no quan es cau en estratègies vacil·lants”. De fet, en un altre moment, també retreu al Parlament, en mans republicanes, que, “en moments clau, no ha estat capaç de defensar” la seva sobirania, per què reclama, ara, “l’apoderament” de les institucions pròpies, consistent a aprovar lleis i endegar accions de govern que permetin fer efectiu el programa i els objectius polítics de l’independentisme, “i defensar-ne la plena aplicació”. “Cal convertir cada acció repressiva de l’Estat i dels seus tribunals en un revulsiu que ens faci avançar en la construcció de la república”, subratlla el text, que reclama una “estratègia jurídica”, tant dins l’Estat com internacionalment, “dirigida a fer aflorar el seu caràcter autoritari i demofòbic”. Per fer-la possible, insta a “mobilitzar o constituir equips jurídics” que endeguin processos judicials en tots els àmbits en què es vegin vulnerades les institucions catalanes, i reclama en conjunt una “planificació global i interdisciplinar per derrotar l’Estat en tots els àmbits possibles i fer palès el caràcter sistemàtic dels seus atacs i tracte discriminatori” cap a Catalunya. “Això ens obre la porta al reconeixement internacional que Catalunya és discriminada com a minoria nacional”, resol.
JxCat, en tot cas, reflexiona que els objectius “difícilment” s’assoliran sense una unitat d’acció de tot l’independentisme que cal garantir “sota la direcció del Consell per la República”, que ha de “liderar” l’estratègia per assolir la independència, amb altres institucions republicanes, com ara l’Assemblea de Càrrecs Electes, que també es proposa reforçar.
L’executiva redactarà el reglament de les primàries
La ponència organitzativa, el segon gran document fundacional votat ahir, no inclou les bases que regiran el procés de primàries que es convocarà tot seguit per trobar candidat a la Generalitat en les eleccions del febrer, però sí que fixa que l’executiva “serà l’encarregada” de confeccionar el reglament, que després haurà d’aprovar el consell nacional “prèvia consulta als afiliats”, a qui es reserva molt de protagonisme en el nou partit, aprofitant la implantació de les noves tecnologies. “Les llistes obertes són la base del partit i el reglament les haurà d’implementar”, recorda la ponència, que, en tot cas, assegura que les primàries hauran de ser “amb plenes garanties de transparència, obertura i equitat de gènere”. El text, que recomana mandats orgànics i institucionals de no més de vuit anys, també recull que JxCat acceptarà la doble militància “fins que hi hagi una eventual confrontació electoral”. És a dir, que els afiliats que ho siguin del PDeCAT no cal que triïn entre un i l’altre fins que es confirmi que es presenten per separat a les eleccions.
La ponència defuig situar el partit en l’eix dreta-esquerra, i aposta per bastir un espai “amb càrrega ideològica de segle XXI”, que proposi respostes “des dels principis de la llibertat i la igualtat”. De fet, constituirà una comissió per propiciar el “diàleg franc” entre els grans corrents: liberal, socialdemòcrata i esquerra.