El país conviu sense fractura però hi ha recel i impotència
Els ciutadans atribueixen més polarització a partits i mitjans que a la societat, segons un estudi de l’ICIP
Els divideix el procés però estan més d’acord en serveis, immigració, drets o la Covid-19
A Catalunya la convivència ciutadana és bona i, tot i que el procés independentista ha polaritzat les posicions polítiques, no es pot parlar de fractura social perquè els mateixos ciutadans atribueixen més divisió als partits polítics i als mitjans de comunicació que a la societat. Però, a més, només en el conflicte entre Catalunya i l’Estat les posicions s’extremen, perquè la majoria de ciutadans tenen opinions força properes en immigració, drets i llibertats, impostos i serveis públics o la gestió de la Covid-19. “No podem parlar de fractura social en el sentit de dues comunitats que no interaccionen com sí que passa als Estats Units, on la població està dividida en l’ús de les armes, l’avortament, la immigració o els drets sexuals. A Catalunya hi ha una polarització a l’entorn del conflicte territorial però no en la resta de qüestions”, afirma Kristian Herbolzheimer, director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), que ahir feia pública una enquesta feta aquest juliol a 2.010 persones sota el títol Convivència i polarització a Catalunya .
Això no treu, però, que hi hagi alguns símptomes de polarització o frustració ciutadana que l’ICIP demana als responsables públics que tinguin molt en compte, si bé també adverteix que aquesta és una enquesta pionera. A més de preguntar per la polarització ideològica, també analitza la divisió emocional, i en aquest àmbit els resultats no es poden comparar avui per avui amb els d’altres societat europees perquè hi ha pocs estudis que analitzin aquest factor tan volàtil de les emocions.
Anem a pams. En aquesta primera enquesta feta a Catalunya sobre la polarització emocional dels ciutadans, el 67% consideren que la convivència al país és bona o molt bona, un percentatge que encara augmenta fins al 76% quan es pregunta als enquestats pel nivell de convivència al seu barri o municipi.
També és positiu el nivell de confiança que els catalans tenen respecte de la resta dels ciutadans. En una comparativa en què l’ICIP ha tingut en compte els resultats de l’European Social Survey 2018, el nivell de confiança entre ciutadans se situa en un 5,9, per sobre de les mitjanes espanyola i europea, del que expressen els italians o francesos, però també per sota dels alts nivells de confiança que s’evidencien als països escandinaus.
Pel que fa a la polarització ideològica, els enquestats l’atribueixen al procés independentista, tal com era d’esperar, però no només a això. Si situen en un 7,1 la polarització pel conflicte nacional –un nivell alt–, també consideren que la gestió de la Covid-19 (6,22) o el debat de la immigració (6,15) divideixen l’opinió pública. En canvi, quan se’ls pregunta la seva opinió sobre diversos afers, els enquestats mostren posicions més o menys properes que demostrarien, per l’ICIP, que no ens trobem davant d’una societat fracturada i dividida ideològicament.
Només divideix un afer
Pel conflicte territorial, el 44% dels enquestats se situen als extrems –a favor de la independència el 31,6% i en contra de l’autogovern el 12,8%– i també hi ha un bloc del 16,4% que se situen al centre. En canvi, les posicions no estan polaritzades en la resta d’afers. La majoria prefereixen més serveis públics que pagar menys impostos, opinen que els immigrants s’han d’integrar però també conservar la seva cultura, que s’han de garantir drets i llibertats tant com ordre i valors, i que la crisi sanitària s’ha gestionat entre no gaire bé o molt malament.
Quan se’ls pregunta per les emocions que senten respecte de les persones que pensen diferent, la majoria expressen respecte, però el segon sentiment més citat és la impotència. I encara un altre fet preocupant per als autors de l’enquesta: un 26% mostren poca empatia o desconfiança, un fet que Herbolzheimer considera “potencialment alarmant”. També el sentiment d’impotència, avisa, mereix una reflexió a part “perquè indica un nivell de frustració que porta a un risc de desmobilització social i política”. El positiu és que aquests sentiments negatius no són exclusius d’independentistes o contraris a l’autogovern, sinó que també són atribuïbles als que estan al mig.
Gestos conciliadors dels líders i implicació ciutadana
Les emocions negatives cap als que pensen diferent creixen en aquells ciutadans que senten amenaçada la seva forma de vida o cultura. L’enquesta també conclou que tan sols un 10% s’han sentit emocionalment agredits pel conflicte polític en la seva família; un 13%, a la feina, i un 16%, entre els amics. En canvi, la percepció de sentir-se maltractat per aquesta causa augmenta força en el cas de les xarxes socials (22%) però sobretot de les institucions (46%). L’estudi evidencia que hi ha autocrítica. Els independentistes estan d’acord (5,8%) que el govern català ha comès errors, però també els contraris a l’autogovern ho pensen de l’Estat (6,9%). Com a sortida al conflicte, el 79% estan a favor del diàleg tot i que el 33% desconfien que tingui resultats. L’ICIP conclou que, tot i la convivència, “hi ha un nombre de ferides” que caldrà curar. Herbolzheimer fa una crida als que “lideren la confrontació legítima” a fer discursos responsables “que no siguin vistos com una amenaça” i a adoptar “gestos conciliadors”. El director de l’institut públic independent del govern demana a la societat civil implicació i lideratge davant del bloqueig institucional i “propostes incloents i creatives”. Als ciutadans, “curiositat i respecte” per les opinions i “autocrítica”.