El “dimoni” parla a TikTok

Expectació a Egipte per la decisió que un tribunal d’apel·lació prendrà demà. Un jutge revisarà la condemna a dos anys de presó i la multa d’uns 18.000 euros que el jutjat econòmic del Caire ha imposat a dues dones: Hanin Hossam, de 21 anys, i Mwadda al-Adham, de 22. El fiscal general del país ha dit sobre les acusades que són “la força del dimoni” i hi ha afegit que abusen “del nou espai virtual per destruir la societat, tombar-ne els valors i robar-ne la innocència”. Parlar i ballar a través de plataformes audiovisuals com TikTok és l’acció que ha dut aquestes i altres dones a la detenció.

Hossam, detinguda a l’abril, va ser la primera jove que les autoritats van arrestar de manera preventiva al·legant un ús inapropiat de les xarxes socials. La prova que l’acusació va fer servir en contra seu va ser un vídeo en què la jove explicava a les seves seguidores dones, que es compten per centenars de milers, que podien fer diners si publicaven vídeos a través d’una aplicació anomenada Likee. Durant els darrers mesos, almenys dotze dones més amb influència a internet han estat detingudes per haver fet un ús similar de les xarxes socials.

Entre les represaliades, hi ha una noia de 17 anys que va publicar un vídeo en què, visiblement colpejada, explicava que havia estat violada per un grup d’homes i dones, que havien enregistrat l’agressió i que l’amenaçaven amb les gravacions. Les autoritats la van detenir al·legant l’inici d’una investigació com a víctima sexual –que comportaria diverses detencions després que metges forenses avaluessin el cos de la noia–, però hi van afegir que també la detenien per ofenses relacionades amb la moral.

Els càrrecs contra aquestes dones empren la llei de crims cibernètics aprovada el 2018, que castiga amb fins a cinc anys de presó els continguts que infringeixin conceptes poc definits com ara “els valors familiars” i “la moral pública”.

Segons l’analista Marwa Fatafta, la llei pretenia reprimir activistes i periodistes, però ara s’aplica també contra altres tipus de ciutadans. Aquest fet, assegura Fatafta a Al Jazeera, posa les dones i la comunitat LGTBQ en risc de persecució. Les detingudes, a més, “són humils econòmicament i no poden defensar-se fàcilment”, cosa que incrementa el temor de represàlies: moltes a Egipte “estan tancant els seus comptes a internet”. Human Rights Watch denuncia el que veu com un “nou esforç per controlar l’ús que les dones fan de l’espai públic”, moltes de les quals estaven recorrent a les xarxes socials per expressar-se. Egipte viu un increment del nombre de tàctiques repressives a les xarxes, amb la creació el 2019 d’una unitat d’espionatge especialitzada en l’entorn digital, el tancament de més de 600 llocs web i la repressió contra usuaris crítics amb el president del país, Abdel Fattah al-Sisi.

Aquesta tendència arriba mentre creix l’oposició al president Al-Sisi. Després que el setembre de l’any passat tinguessin lloc les primeres protestes per demanar la seva renúncia, Egipte torna a viure una tardor calenta. Les manifestacions contra la demolició de cases construïdes sense els permisos corresponents, que les autoritats perpetuen si els residents no paguen una multa, han deixat almenys 600 detinguts i dues persones mortes.

Mentrestant, Hossam i Al-Adham esperen demà la decisió del tribunal amb un únic precedent, i no és positiu. Manar Samy, acusada “d’incitar la immoralitat i el llibertinatge” i castigada amb tres anys de presó, va veure aquest setembre com un jutge ratificava la seva condemna.