Tailàndia declara l’estat d’emergència per les protestes
Els manifestants reclamen la dimissió del govern i la reforma de la monarquia
Detenen desenes de persones
Tailàndia va imposar ahir l’estat d’emergència en resposta a les multitudinàries manifestacions dels últims dies per demanar la dimissió del govern i canvis democràtics i que, en gran mesura, també s’han dirigit contra la monarquia.
El primer ministre del país, Prayut Chan-o-cha, va signar el decret dimecres a la nit després que desenes de milers de manifestants, la gran majoria pacífics, protestessin davant de les seves oficines a la Casa del Govern de Bangkok i prometessin no marxar fins que acordés la seva dimissió.
Ahir al matí, poc després de l’entrada en vigor de l’estat d’emergència, la policia va dispersar els manifestants i va arrestar més de 20 persones que es van negar a abandonar les concentracions, inclosa la líder estudiantil Panusaya Sithijirawattanakul, l’activista estudiantil Parit Chiwarak –conegut amb el sobrenom de Pingüí– i l’advocat pro-drets humans Anon Nampa.
A més de limitar les reunions a quatre persones, el decret d’estat d’emergència posa restriccions als mitjans de comunicació, prohibint la publicació de notícies “que puguin distorsionar la informació intencionadament, creant malentesos que afectin la seguretat nacional o la pau i l’ordre”. El decret, a més, també permet a les autoritats designar qualsevol àrea limitada al públic.
Bangkok vol evitar que la persistència d’aquestes manifestacions multitudinàries, on els manifestants han evidenciat mostres públiques de desafiament al règim establert, puguin derivar en una revolució social, especialment després que el rei tornés al país després de passar uns mesos a Alemanya, on té la seva residència habitual. La preocupació del règim militar, que governa el país després del cop d’estat del 2014 del general Prayut Chan-o-cha contra la primera ministra, Yingluck Shinawatra, és la contínua mobilització estudiantil, que des del mes de juliol passat cada cap de setmana es concentra a la capital, on s’ha posat sobre la taula per primer cop en la història del país el paper de la monarquia i a la qual cada vegada s’afegeixen més partidaris prodemòcrates.
Arc de Sant Martí tai
Panusaya Sithijirawattanakul, de 22 anys i coneguda amb el sobrenom de Rung (Arc de Sant Martí), encapçalava la manifestació de protesta al centre de Bangkok quan va ser arrestada mentre cridava “Avall el feudalisme, visca el poble!”. Aquesta estudiant de sociologia i antropologia va sortir de l’anonimat el 10 d’agost passat després de llegir els deu punts de reforma de la monarquia davant d’una multitudinària concentració a la Universitat de Bangkok. Malgrat que la monarquia tailandesa és sagrada i es castiguen amb penes de fins a 15 anys de presó les difamacions o els insults contra el rei Maha Vajiralongkorn, Rama X, i la seva família, Rung i els prodemòcrates demanen la derogació de la llei de lesa majestat, la transparència de les finances reials i la no ingerència del monarca en els afers polítics del país.
Tot i que formalment l’objectiu dels prodemòcrates no és la creació d’una república o l’abolició de la monarquia, sinó “modernitzar-la i adaptar-la al segle XXI”, abans de la seva detenció Rung ja va ser acusada per les autoritats del país de “sedició”, un delicte que li podria costar fins a set anys de presó.
