La majoria de jutges espanyols creuen que el judici de l’1-O ha reforçat la imatge de la justícia
Una enquesta revela que el 88% creu que els polítics judicialitzen temes complexos en comptes de pactar-los
La majoria dels jutges espanyols creuen que la forma en què es va desenvolupar el judici al Tribunal Suprem pel procés independentista de Catalunya ha reforçat la imatge de la justícia espanyola tant a Espanya (68%) com a Europa (59%).
De fet, posen bona nota al funcionament de la justícia i la seva independència, però suspenen el paper del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Tot i això, creuen que els partits polítics pretenen manipular la justícia per afavorir els seus interessos. Aquesta és la conclusió extreta d’una enquesta realitzada pel CGPJ a un miler de jutges i magistrats aquest setembre passat.
Preguntats sobre la percepció que té la ciutadania espanyola sobre el paper de la justícia europea per sobre de l’estatal, un 34% dels jutges creuen que bona part de la societat considera que és una instància externa de vigilància, supervisió o confrontació amb la justícia estatal. El percentatge puja al 47% quan es pregunta als jutges sobre l’opinió dels periodistes i tertulians.
Els membres de la carrera judicial també coincideixen (86%) a rebutjar la idea d’estar intervenint amb les seves decisions en matèries de naturalesa exclusivament política, però sí que creuen (88%) que amb freqüència els polítics eludeixen la seva responsabilitat i opten per judicialitzar els assumptes més complexos en lloc d’esforçar-se per arribar a pactes i acords.
Els jutges espanyols tenen una percepció molt positiva de la justícia a Espanya, que consideren independent del poder polític malgrat que la majoria, el 87%, creu que tots els governs, sigui quina sigui la seva ideologia, mostren més interès a controlar-la que en proporcionar-li els mitjans que la facin més àgil i eficaç.
Així, el 99% dels membres de la carrera judicial afirmen sentir-se totalment independents per prendre decisions en l’exercici de la seva funció jurisdiccional.
L’enquesta revela un clar interès per erradicar qualsevol aparença de contaminació política en l’acció judicial, que es manifesta en un suport majoritari (90%) a què els 12 vocals del torn judicial que formen part de l’CGPJ siguin designats mitjançant elecció directa pels membres de la carrera judicial. El mateix percentatge creu necessari un nou pacte d’estat per la justícia per remodelar a fons la seva organització i funcionament.
Els jutges també recolzen reformes per a restringir l’exercici de l’acció popular (68%) o prohibir que els partits polítics l’exerceixin en els procediments amb significació política o en els que s’investiguin delictes de corrupció. Menys suport troba la possibilitat que els fiscals passin a instruir les investigacions, en combinació amb el jutge de garanties. Només un 41% s’hi mostra a favor, mentre que el 55% està en contra.
En qualsevol cas, més del 92% dels enquestats afirma no haver rebut mai cap indicació o suggeriment sobre com resoldre un cas concret per part del govern de l’estat, les comunitats autònomes o el CGPJ; més del 80%, tampoc de partits polítics, altres jutges o grups de pressió econòmics o socials. El percentatge baixa fins al 72% quan la pregunta es refereix a la pressió mediàtica. Fins a un 9% respon que “amb freqüència” se sent pressionat pels mitjans de comunicació, dels quals una gran majoria (84%) pensa que no reflecteixen adequadament la tasca judicial.