Sánchez i ERC: l’hora clau de la legislatura
El president espanyol ja té el sí de Cs però busca Aragonès en la suspensió de regles fiscals dimarts al Congrés pensant en les lleis que venen
Pressupost, memòria i CGPJ, a l’horitzó
Esquivar el PP per triar jutges necessita el sí d’ERC
“Els demanem que aguantin perquè, si aguanten, nosaltres aguantarem.” Aquest és l’avís lacònic que el republicà Gabriel Rufián va fer a l’hemicicle del Congrés el 9 de setembre interpel·lant Pedro Sánchez quan la passió socialista per explorar què quedava de l’amor de primavera amb Ciutadans es va esgotar després de l’aprovació de les cinc pròrrogues de l’estat d’alarma. “Cs no ha sortit de la foto de Colón”, li va correspondre Sánchez. Un mes després d’aquell punt d’inflexió després del desencís amb la mesa de diàleg, per a Sánchez i ERC arriba l’hora de la veritat amb una agenda de lleis vitals i el president comença a oblidar la temptació de Cs per buscar de nou Rufián i la resta de socis de la investidura. L’hora clau de la legislatura s’inaugura dimarts al Congrés, amb la votació de la suspensió de les regles fiscals per cancel·lar els objectius de dèficit i de deute per al 2020 i el 2021, i Sánchez i la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, tenen el sí de Cs però busquen també el sí de Pere Aragonès pensant en les lleis que venen.
La suspensió de les regles fiscals té un rètol molt tècnic però és una jugada de gran transcendència política que, segons fonts parlamentàries, va més enllà del diàleg PSOE-ERC a Madrid i té en contacte els dos extrems del pont aeri: la ministra Montero i Aragonès com a responsable de la hisenda catalana amb funcions de president. Si l’aprovació del sostre de despesa estatal ja té la seva repercussió sísmica en les arques catalanes, en aquest cas l’afectació és màxima pel que suposa d’alleugerir la cotilla de l’austeritat. Perquè es tracta de la primera vegada que es recorre a l’article 135.4 de la Constitució –el peatge d’austeritat que la troica va imposar el 2011 a Rodríguez Zapatero–, que fixa que els límits de dèficit i de deute “només podran superar-se en cas de catàstrofes naturals, recessió econòmica o situacions d’emergència extraordinària que escapin al control de l’Estat i perjudiquin considerablement la situació financera o la sostenibilitat econòmica o social de l’Estat, apreciades per la majoria absoluta dels membres del Congrés dels Diputats”.
La votació clau del mes
Tot i la imminent moció de censura de Vox contra Sánchez que es debatrà dimecres i dijous i l’elevat punt d’ebullició al qual ha arribat l’olla política madrilenya, tots els interlocutors governamentals i del PSOE esmenten el debat i la votació de dimarts a la tarda com la cita clau del mes pel que té de mesurar la gasolina amb la qual viatja el govern de coalició al dipòsit. La votació es produeix després que el govern espanyol aprovés un límit de despesa no financer o sostre de despesa rècord de 196.097 milions per al 2021 i hagi fixat una referència de dèficit per al 2021 del 7,7 % del PIB confiant en una millora de l’economia. El repartiment inicial del pastís del dèficit del 7,7% és d’un 2,4% per a l’administració central, d’un 2,2% per a la Generalitat i la resta de les comunitats, d’un 3% per a la Seguretat Social i d’un 0,1% per als ajuntaments i ens locals. Es tracta ara per ara de percentatges de referència subjectes a la flexibilitat obligada per la crisi de la pandèmia. Però aquests percentatges no es voten en el ple de dimarts.
La ministra d’Hisenda sí que valora i molt poder aprovar la salvaguarda constitucional per donar seguretat jurídica al pas previ a l’elaboració del pressupost. El govern de Sánchez ja va tastar un escarment dels socis amb la derrota al Congrés del decret dels romanents municipals i ara no es pot permetre un fracàs quan han passat 29 mesos des de la moció de censura del juny del 2018 que va desallotjar Mariano Rajoy i el pressupost que encara està en vigor és el de Cristóbal Montoro, sotmès a pròrrogues successives. El compromís de Montero és presentar el pressupost “abans que acabi el mes d’octubre”. “És molt important que tinguem pressupost, i les negociacions es juguen en la discreció”, manté la ministra d’Hisenda.
Cs: “O dreta o esquerra”
En l’aposta de Sánchez d’oblidar Cs i de retornar a l’equació que li va donar la investidura amb ERC, el PNB i EH Bildu, hi pesa també el caos madrileny: Cs ha vestit l’uniforme de la responsabilitat al Congrés amb Bal com a rostre visible durant l’alarma –per la baixa per maternitat d’Inés Arrimadas–, però Cs és ara el còmplice del desgavell perpetrat per la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que té un vicepresident, Ignacio Aguado, de Cs, piulant laments i disculpes a Twitter per ser incapaç d’evitar que el ministre Salvador Illa hagi intervingut Madrid amb el primer estat d’alarma territorial. El socialisme madrileny fins i tot ha sondejat Cs per fer una moció de censura a Ayuso, però sense èxit. Si bé el PNB no patia votant amb Cs les pròrrogues de l’estat d’alarma, ERC i EH Bildu invoquen una incompatibilitat manifesta amb Arrimadas. “El PNB, a l’hora de negociar un pressupost a Madrid, no tindria incompatibilitat ni amb Vox”, ironitza un diputat d’EH Bildu.
Llei de memòria, CGPJ...
Més enllà de la carpeta econòmica que manté Aragonès al telèfon, la vicepresidenta Carmen Calvo promou una nova llei de memòria que completi la del 2007 i invita la diputada d’ERC Carolina Telechea a compartir l’aventura de tancar afers com ara la resignificació del Valle de los Caídos ja sense Franco i l’anul·lació del judici a Companys i la reparació del seu bon nom. De fet, la proposició de llei que el Parlament ha portat al Congrés per rescabalar el diner confiscat per Franco podria ser integrada en la nova llei. I, aquí, Sánchez ja sap que Cs no és de fiar: els d’Arrimadas han aprovat en el ple de l’Ajuntament de Madrid –on governa en coalició amb l’alcalde José Luis Martínez Almeida (PP)– la retirada de noms de carrers i plaques en memòria dels dirigents republicans i socialistes Francisco Largo Caballero i Indalecio Prieto. “Que no comptin més amb nosaltres per a l’exaltació de bàndols”, diu la vicealcaldessa de Madrid Begoña Villacís (Cs).
Encara més necessaris seran els socis d’investidura si el PSOE i Podem porten fins al final la reforma de l’elecció del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que esquivi el PP i el seu poder de vet rebaixant el requisit de tres cinquenes parts a la majoria absoluta. A Podem, Pablo Echenique confia a tenir el sí dels socis d’investidura per a una jugada de risc que afecta el futur dels presos polítics i el Tribunal Suprem, ja que el seu president i el del CGPJ és la mateixa persona, ara Carlos Lesmes, amb el mandat caducat des del 2018. La raó és simple: si el PSOE i Podem imposen ara la via de la majoria absoluta perquè ho poden fer amb ERC, un dia la truita podria girar-se a les urnes i el PP podria colonitzar el poder judicial i escorar-lo encara més a la dreta si tingués majoria absoluta amb Vox.
LES FRASES
La mesa i més, en l’agenda dels incompliments
Les urgències del govern de Pedro Sánchez a l’hora de trobar socis que li aprovin les lleis tenen la contraindicació d’una carta de presentació que no ajuda a seduir els socis eventuals: una agenda d’incompliments flagrants. En el pacte d’investidura amb ERC, la mesa de diàleg havia de néixer al cap de 15 dies de la formació del govern i no es va reunir fins al 26 de febrer amb una iconografia inèdita a La Moncloa i pròpia d’una cimera de dos estats. En aquella cita es va acordar que la mesa seria una cita mensual fixa que alternaria Madrid i Barcelona com a seus, però el temps i l’emplaçament han caigut en l’oblit abans i després de l’estat d’alarma. Fins i tot li va passar a davant la conferència de presidents a San Millán de la Cogolla (La Rioja). El tòtem al qual s’aferra Sánchez en el diàleg és l’anomenada Agenda per al retrobament, de 44 punts (que van des de la inversió al Prat fins a anul·lar el judici a Companys). Tot és on era, i això que Sánchez va escriure dos epígrafs optimistes en funció del punt: “sí” i “obert a la negociació”.
Una censura de Vox que cohesiona
A vegades una crisi familiar necessita un atac extern per propiciar un replegament de files i, en la coalició del PSOE i Podem –amb xocs no resolts com ara per Felip VI–, això és el que està aconseguint ja la moció de censura de Vox que es debat al Congrés a partir de les nou del matí de dimecres i que es vota dijous.
Si Pablo Casado hi veu un atac al PP com a partit alfa de la dreta, Vox escoltarà una polifonia antifeixista que va del PSOE a la CUP passant per ERC i JxCat. L’independentisme, a més, ajuda el govern a derrotar la reprovació del vicepresident Iglesias pel cas Dina i del ministre Fernando Grande-Marlaska (Interior).