L’FBI detecta intents d’ingerència electoral als EUA de l’Iran i Rússia
Teheran utilitza dades oficials per amenaçar i desinformar votants
Amy Coney Barrett és a només un pas de ser oficialment jutgessa del Suprem
Falten menys de dues setmanes per a les eleccions presidencials als Estats Units i una altra vegada es torna a parlar d’ingerència estrangera per modificar els resultats electorals o, almenys, influir en el vot. Ja va passar el 2016 amb la campanya russa per afavorir Donald Trump, i dijous a la matinada el cap dels servei nacional d’intel·ligència nord-americà, John Ratcliffe, va acusar l’Iran de liderar una campanya de desinformació i amenaces a votants demòcrates.
L’FBI és al capdavant d’una investigació que va determinar que agents iranians van accedir als registres de votants de diversos estats, com Alaska i Florida, i, fent-se passar per grups d’ultradreta favorables al president Donald Trump, van iniciar una acció d’amenaces perquè electors canviïn la seva afiliació i donin suport al mandatari.
Segons Ratcliffe, que va organitzar una roda de premsa d’urgència per detallar la troballa, l’acció consistia en l’enviament de “correus falsos dissenyats per intimidar els votants, incitar al malestar i la revolta i perjudicar el president Trump”, projectant una imatge negativa del mandatari perquè utilitzava grups violents per amenaçar votants demòcrates.
Segons Google, uns 25.000 clients del seu servei de correu Gmail van rebre aquest tipus de correus. Més del 90% van ser bloquejats pel sistema i identificats com a sospitosos, el que fa preveure que la suposada campanya iraniana no va tenir un gran èxit. “Aquestes accions són intents desesperats d’adversaris desesperats”, va resoldre Ratcliffe. Tot i que l’Iran és el principal acusat, Ratcliffe va dir que Rússia també havia accedit a les dades d’electors i estava intentant influir en les urnes. No hi ha proves que cap de les accions hagin modificat vots o dades dels electors. Teheran i Moscou van coincidir a qualificar les acusacions de “falses” i “infundades”.
Mentrestant, Amy Coney Barrett és a només un pas de ser jutgessa del Suprem. Ahir va superar el tràmit de la votació al comitè judicial del Senat, tot i el boicot dels demòcrates, i dilluns la nominació arribarà al ple de la cambra per entregar a Trump una victòria estel·lar a només una setmana de les eleccions.
Obama surt a escena
L’expresident Barack Obama és encara una de les figures més populars del Partit Demòcrata. Amb l’arribada de la recta final de la campanya electoral torna a escena per demanar el vot per al candidat demòcrata i exvicepresident del seu govern, Joe Biden. La primera parada va ser a Filadèlfia, on va atacar de valent el seu successor, Donald Trump. “Hem hagut de viure amb les conseqüències d’haver demostrat que és incapaç de prendre’s el càrrec seriosament”, va acusar. La parada vinent serà demà a Florida, un altre dels estats clau d’aquí a onze dies.
