A pidolar l’estat d’alarma
fi
Pedro Sánchez ofereix el marc excepcional als presidents si ells es cremen demanant-lo i Urkullu obre el ball
Eleva el nombre de contagis a tres milions i fa una crida a evitar el confinament del març
Ayuso prohibeix reunions a Madrid de mitjanit a les sis del matí
“La millor decisió seria el confinament, però no pot ser. Així que hem d’adoptar solucions parcials.” Aquest esclat de sinceritat del president d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, sobre el pes que té el tacte de no ofegar més l’economia per sobre de la prioritat total sanitària –l’únic que guiava les decisions al març– és un sentiment gairebé unànime entre els governants. En un retorn al passat de compareixences sense preguntes de l’inici de l’estat d’alarma, Pedro Sánchez va fer ahir una declaració a La Moncloa sense donar veu a la premsa per avisar que venen mesos durs per l’abast de la transmissió de la Covid-19 amb l’arribada del fred. “La situació és greu. Hem d’evitar com sigui haver de recórrer al confinament domiciliari del març”, va dir. El seu pla és oferir estats d’alarma als presidents autonòmics sempre que siguin ells els que es cremin pidolant el marc d’excepció. Va obrir el ball el lehendakari Iñigo Urkullu, i més tard ho feia la Generalitat.
Qui ahir parlava és el mateix president espanyol que el 2 de juliol va convidar la població a “perdre la por del virus i gaudir de les terrasses”. La irrupció no prevista en l’agenda no era per fer cap anunci de cap mesura, sinó per llançar una invitació coral a la responsabilitat col·lectiva dels “compatriotes”.
Baixar de 350 a 25 casos
Que la magnitud de la crisi fa por ho va deixar clar amb dues dades: si des de dimecres estava instal·lada la dada que ara hi ha un milió de contagis a l’Estat, Sánchez alerta que el còmput “real” ja “supera els tres milions de compatriotes”, segons els estudis de seroprevalença. Són els mateixos estudis que han desvelat que la primera onada va ser “deu vegades superior” del que es va dir: els 200.000 contagiats de les xifres oficials eren dos milions de persones en realitat. L’objectiu de Sánchez és reduir la incidència acumulada a 25 casos per cada 100.000 habitants, una fita titànica des dels 350 actuals.
L’oferta a l’engròs dels estats d’alarma s’inclou en el pla –aprovat dijous en el Consell Interterritorial de Sanitat amb tots els territoris a favor tret de Madrid i el País Basc– basat en quatre nivells d’alerta d’acord amb quadres estadístics. El quart és de risc extrem –quan la incidència acumulada supera els 250 casos en catorze dies per cada 100.000 habitants– i preveu tancar tot establiment no essencial a les onze de la nit i l’interior de bars i restaurants, com ha fet la Generalitat. Ara per ara, només el País Valencià, les Balears, Galícia, les Canàries, Extremadura i Cantàbria es lliuren del risc més alt. L’extremeny Guillermo Fernández Vara, però, es va afegir aviat a Urkullu i va demanar l’estat d’alarma, igual que van fer consecutivament Astúries, La Rioja, Melilla i Catalunya.
Pel Consell de Ministres
Pel lehendakari, cal un paraigua global estatal. “És necessari que hi hagi una declaració d’estat d’alarma que afecti el conjunt de l’Estat i que es faculti presidents i presidentes de comunitats de manera delegada per assumir-ne la gestió, de manera coordinada amb el govern espanyol”, va argumentar Urkullu. Tant el seu prec com el de la resta han de passar pel Consell de Ministres, que en principi no s’havia de reunir de manera extraordinària abans de la cita ordinària dels dimarts, però que es podria reunir demà d’urgència quan Sánchez retorni de l’audiència d’avui amb el papa Francesc a Roma.
El desgavell madrileny és una metàfora del gos de l’hortolà, que ni rosega l’os ni el deixa rosegar: va ser la Comunitat de Madrid amb el seu conseller de Sanitat, Enrique Ruiz Escudero, la que va patrocinar la idea del toc de queda com a solució d’urgència per frenar la corba de contagis i, amb el pas de les hores, el seu company i conseller de Justícia, Enrique López, va demonitzar la idea i el PP va passar a culpar furiosament Sánchez d’un suposat atac a les llibertats dels madrilenys pel toc de queda, quan sempre va ser una idea genuïna d’Isabel Díaz Ayuso i només d’ella. És el mateix joc pervers que va marejar Salvador Illa i que va portar el Consell de Ministres a aprovar el decret d’estat d’alarma a Madrid, l’únic d’àmbit territorial de la història, provocat per la inoperància del govern d’Ayuso, i que expira avui, exactament a les 16.47 hores. El pla que Ayuso va aprovar ahir és un toc de queda sui generis, que neix a la mitjanit –el més lògic és que el límit siguin almenys les onze si es volen evitar les trobades per fer botellón– i fins a les sis del matí, durant el qual estan prohibides les reunions a tota la regió. I torna a restringir la mobilitat en 32 zones bàsiques de salut (ZBS) amb una incidència de coronavirus de 500 casos per cada 100.000 habitants. Ayuso continua dient que el pla català de tancar bars és un “fracàs”. “Si tanques restaurants, fas que el contagi vagi a les cases”, és el seu diagnòstic.