El preu de la corrupció

Per què és tan difícil que la corrupció tinga grans efectes electorals? En primer lloc, perquè la percepció que en tenen els ciutadans està sovint distorsionada per les pròpies preferències partidistes. És allò tan vell de veure la palla en ull aliè però no la biga en el propi. La corrupció dels nostres sovint no ens la creiem o, en tot cas, tendim a minimitzar-la o justificar-la. En altres casos, en canvi, la reflexió és una altra: no hi ha remei, el poder corromp i tots són igual. L'efecte és igualment exculpatori i dificulta que els partits implicats en operacions fosques, o il·legals puguen retre comptes.

Per altra banda, quan els ciutadans avaluen els polítics, prenen en consideració qüestions molt diverses, començant per la situació econòmica o la gestió d'aquells temes que els afecten més directament, i la corrupció és només un element més. A més a més, la decisió de votar està fortament condicionada per unes preferències partidistes o orientacions ideològiques molt arrelades i difícils de canviar. Ara bé, la manca de càstig en cap cas legitima els comportaments corruptes, ni eximeix de donar explicacions. Un “no consta” no és resposta suficient davant els indicis de comissions il·legals i adjudicacions irregulars d'obra pública com els que han eixit a la llum arran del cas Palau. Com tampoc no ho és sacrificar un cap de turc i, al dia següent, mirar de fer com si res no haguera passat, com a Santa Coloma de Gramenet. És hora d'activar tots els mecanismes de transparència i arribar fins al fons.