Refer el vincle transatlàntic

La Unió Europea frisa per recuperar el seu millor amic en temps de pandèmia, crisi i incertesa. Disposats a deixar enrere el malson de Donald Trump com a president dels Estats Units, els europeus veuen en Joe Biden l’oportunitat de reparar el malferit vincle transatlàntic, no sense oblidar que les relacions comercials seran igualment complicades i que no són la màxima prioritat del demòcrata.

Per Europa, l’important d’aquestes eleccions era desfer-se de Trump. Amb descarada alegria per la seva derrota, polítics i diplomàtics europeus entomen l’era post-Trump com un regal prenadalenc que cal aprofitar. Queden setmanes fins que Biden expulsi definitivament Trump de la Casa Blanca, però a Brussel·les ja respiren més tranquils amb l’horitzó d’un any nou sense un personatge tan antipàtic al capdavant de la primera potència mundial.

La Unió Europea s’ha ressentit del distanciament geopolític, ideològic i econòmic amb els EUA aquests últims quatre anys. El llistat de greuges és llarg. En destaquen: l’estripada de l’acord de París pel clima i del nuclear amb l’Iran, la imposició de nous aranzels a les exportacions europees, la intimidació a França i Alemanya pel finançament de l’OTAN i el suport al Brexit i a líders euroescèptics amb tints autoritaris.

Són a temps Europa i els EUA de reconciliar-se? Per ara, el que sí que esperen és recuperar la bona sintonia. Amb el previsible canvi de to i, sobretot, d’actitud en la Casa Blanca, els europeus confien refer els ponts transatlàntics deteriorats per la política hostil i imprevisible de Trump. “És l’hora de curar-se a Amèrica”, deia Biden en el seu primer discurs com a president electe. A Brussel·les, esperen que això es traslladi també a les relacions transatlàntiques. Com a vicepresident de Barack Obama, Biden és una figura coneguda en l’escena internacional amb maneres típiques d’un líder mundial. Una persona amb qui, com a mínim, podran mantenir una conversa coherent i civilitzada.

La majoria de capitals europees, excepte les més pròximes a Trump com ara Varsòvia i Budapest, estan contentes de reprendre la cooperació amb els EUA en la lluita contra la pandèmia i el canvi climàtic, així com per restaurar un cert ordre multilateral al món. Són àmbits en què Biden sintonitza amb Brussel·les. A més, el demòcrata no té tanta pressa com Trump per tancar un acord comercial amb el Regne Unit.

La victòria de Biden és un revulsiu, però no posarà fi a tots els problemes. Brussel·les té coll avall que les disputes comercials persistiran. Els experts coincideixen a assenyalar que la seva política econòmica també pot ser problemàtica, perquè segueix una tendència general al proteccionisme. Ara que la UE vol crear una taxa digital, hi ha preocupació pels vincles de Biden amb gegants tecnològics com ara Amazon, Google, Facebook i Apple.

L’arena geopolítica s’entreveu igualment complicada amb l’administració Biden, que mirarà de resoldre, primer, les divisions domèstiques. La UE és l’amic pagafantes dels nord-americans. Sempre és allà quan el necessita, però no és la seva principal prioritat en política exterior. Quan la CNN feia, ahir, el repàs de reaccions internacionals, no va connectar en cap moment amb Brussel·les. Sí amb Londres, Jerusalem i Pequín.

Biden té com a grans reptes internacionals la Xina i l’Orient Pròxim. Seguirà, així, el camí ja marcat per Barack Obama, i Europa continuarà en un segon pla per als nord-americans, malgrat ser l’etern aliat preferent.