Otegi desplaça Cs i força amb Iglesias que Sánchez miri cap a ERC en el pressupost
Bildu diu sí als comptes i espanta Arrimadas
Borràs cita Tardà i defuig “sís gratis”
Montero lloa “l’altura de mires” del PDeCAT i hi negociarà sense JxCat
La negociació del pressupost estatal del 2021 obeeix la física de fluids: si un actor irromp, desplaça el rival i el converteix en volum desallotjat. I això és el que va succeir ahir: el dia que el Congrés obria el tràmit previ de derrotar els vets a la totalitat, Arnaldo Otegi avançava tres pantalles i comprometia el futur vot a favor d’EH Bildu als comptes. “Hem avançat prou per dir que EH Bildu està en disposició de votar favorablement el pressupost si les coses no es torcen fins al dia de la votació”, anunciava Otegi de bon matí a Radio Euskadi. En una coreografia sincronitzada, el vicepresident, Pablo Iglesias –segons el seu entorn, va cuinar el sí abertzale sense avisar Pedro Sánchez–, es feia el trobadís per lloar l’avenç. L’obertura basca desplaça Ciutadans i, a través d’Iglesias, força Sánchez a mirar ara preferentment cap a ERC en la negociació final. “És una bona notícia que arribi el primer sí. La nostra obligació és convertir la majoria de la investidura en un bloc de legislatura. Ara ens toca continuar treballant amb ERC per deixar tancada la majoria. És inviable el suport de Cs sent del bloc de Colón”, deia Iglesias.
El Congrés obria ahir el debat de les set esmenes a la totalitat (PP, Vox, JxCat, CUP, UPN, BNG i Fòrum Astúries), que avui es voten conjuntament tot i que els motius dels firmants són antagònics. Descomptat que Sánchez derrotarà avui els vets amb l’ajut d’ERC, Cs, el PDeCAT, el PNB i Bildu, el dilema entre virar cap a la dreta o cap a ERC s’imposa. L’aposta d’Inés Arrimadas era aguantar fins al final a la taula amb el PSOE i Podem, però la pressió dels seus crítics l’empeny a exigir al govern que retiri l’esmena a la llei Celaá que treu el castellà com a llengua vehicular a l’escola i que es veti qualsevol referèndum.
“Només parla Iglesias”
El portaveu adjunt de Cs, Edmundo Bal, acusava el cop de veure’s desplaçat per Otegi. “Iglesias i Otegi s’han posat una mica nerviosos: sortir avui de pressa i corrents a dir que voten sí sense cap més detall és radicalment incompatible amb Cs. La tria és al teulat del govern: que Sánchez esculli! Fins ara només sentim Iglesias”, va dir Bal. Al PSOE, l’extremeny Guillermo Fernández Vara considerava el suport d’Otegi “molt dolorós” i hi afegia que l’obligarà “a comprar un antiemètic”, un fàrmac contra la nàusea. A Podem, Pablo Echenique celebra el neguit de Cs. “El de Cs és el discurs de l’A por ellos de la plaça de Colón i escull atacar la immersió lingüística a Catalunya.”, avisa Echenique.
Atacar Borràs i lloar Bel
En la defensa del vet, Laura Borràs (JxCat) avisava que la inversió és d’un 16,5% i no del 19% del pes del PIB català i que “no resol l’espoli fiscal i els deutes”. “El nostre vot mai és gratis”, va etzibar Borràs al PDeCAT de Ferran Bel i a ERC. Borràs va citar Tardà en la defensa del vet del 2019 com a veu d’autoritat. Qui rebat JxCat és la diputada del PSC i portaveu de pressupostos del PSOE, Montse Mínguez: “Inverteix un 18,1% del total territorialitzat, molt proper al 19% del pes del PIB, i s’incrementa en 790 milions respecte al de Montoro. El vot de JxCat vol dir perdre 790 milions”.
El més rar va ser que Bel (PDeCAT), divorciat de JxCat, va pujar a la tribuna en virtut de la quota de minuts que té amb Borràs per defensar que no presenta esmena a la totalitat en un torn reservat per fer el contrari, i la ministra Montero el va lloar. “Lamento que Junts no tingui l’altura de mires del PDeCAT. Avui no venim a parlar dels presos, sinó de si és millor el pressupost de Rajoy i Montoro o el nostre, senyora Borràs, i vostè vol buscar herois i malvats”, va dir. “Estem lluny ideològicament, però el catalanisme polític ha fet històricament contribucions importants a la política espanyola, començant per la Constitució, i estic convençuda que és possible establir un diàleg beneficiós per a tothom”, va invitar Montero a Bel, tot evocant el llegat de Miquel Roca. Des de la CUP, Mireia Vehí va burxar ERC: “Ens encantaria equivocar-nos, companys d’ERC, però no veiem la utilitat del seu vot, ni que hi hagi cap possibilitat d’amnistia o d’aturar la repressió o d’un pressupost de salvació social.”
