“No sortia, no confiava en ningú”

Tot el terror i l’angoixa que es va viure a la Rambla de Barcelona la tarda del 17 d’agost del 2017 va recórrer ahir la sala de vistes on es fa el judici, com una atzagaiada que va glaçar la sang dels que hi eren presents i dels que ho seguien a través de la retransmissió per Youtube, a través de la impactant declaració de la primera de les víctimes que intervé en el judici. Descomposta, nerviosa, plorant des del primer moment en què va començar a parlar, Carmen Judit, va relatar que l’impacte emocional sofert va ser –és encara– tan gran que va estar molt de temps sense poder sortir al carrer. Després del que va viure, els motius pels quals va quedar presonera del pànic, a casa seva, semblen tenir tota la lògica del món: “No podia sortir perquè no confiava en ningú. Si una sola persona havia pogut fer allò...”. En el seu cap trasbalsat per l’experiència, víctima de l’estrès posttraumàtic, qualsevol ciutadà amb qui es creuava pel carrer podia ser un altre assassí, va relatar.

La testimoni va relatar que el dia dels fets sortia de treballar amb una amiga d’un hotel de la Rambla i, en disposar-se a passar el pas de vianants, va “sentir el furgó blanc accelerar molt fort”. Assegura que no va poder reaccionar i, quan va veure que el vehicle els venia a sobre, va agafar l’amiga per intentar evitar l’impacte però va fer tard. “Va tocar amb el retrovisor la cara de la meva amiga que va caure a terra, i jo també. No recordo res més, la gent ens trepitjava, tenia por i volia sortir”, va explicar. Així que va poder es va posar dreta i allò que va presenciar era un paisatge feridor: “Només veia una massa de gent a terra i el furgó que encara anava Rambla avall, fent ziga-zagues i emportant-se els vianants.”

La Carmen Judit va acabar aquell dia amb la mà i el peu embenats i començant un tractament psicològic i psiquiàtric que encara no ha pogut deixar. “Avui encara em medico, encara no he pogut tornar a la Rambla”, va dir.

El magistrat que dirigeix el judici, Félix Alonso Guevara, va tenir una especial sensibilitat amb aquest testimoni, a qui va avançar la seva declaració per evitar-li el patiment de l’espera i també va permetre que parlés protegida amb una mampara, per no ser vista pels acusats, tot i no tenir la condició de testimoni protegit.

El mateix magistrat va protagonitzar més tard un enfrontament amb l’advocat Jaume Alonso Cuevillas, que li va retreure el seu intervencionisme en els interrogatoris amb un sarcàstic “gràcies per la seva generositat”. Empipat, el jutge va recordar al lletrat: “No he faltat al respecte a ningú”, a la vegada que li exigia “respecte per les institucions, encara que ara no està de moda respectar-les”.

En la sessió d’ahir van declarar diversos mossos d’esquadra que havien intervingut en la detenció i l’interrogatori de Driss Oukabir i un guàrdia civil que va investigar la relació del tercer processat, Said ben Iazza, amb el grup terrorista. Ben Iazza va deixar la furgoneta al grup perquè aquests poguessin comprar material amb el qual fer els explosius i nega que sabés res de les intencions malèvoles, ni que volien el cotxe per a aquest propòsit. En canvi, la Guàrdia Civil assegura que el seu vincle amb el grup era més fort i que pel seguiment que van fer després dels moviments a través del telèfon mòbil asseguren que havia estat a les proximitats de la casa d’Alcanar i a Tortosa, el mateix dia que hi eren membres de la cèl·lula terrorista.