Washington recupera la diplomàcia a Amèrica Llatina
La regió no espera canvis profunds amb l’arribada de Biden, però sap que hi haurà un to menys bel·ligerant en la relació amb els EUA
El Brasil i Colòmbia s’hauran d’adaptar a la nova agenda, després del seu estret suport a Trump
L’Amèrica Llatina no espera canvis radicals en la seva relació amb els EUA. A partir del 20 de gener, quan Joe Biden assumeixi la presidència, les prioritats de Washington aniran cap a altres bandes: la guerra comercial amb la Xina, les relacions amb l’Iran, l’Orient Mitjà i la creixent bel·ligerància de Rússia. La regió no va estar present a l’agenda de cap dels debats presidencials celebrats abans de les eleccions del 3 de novembre; tampoc Biden ha mencionat de manera explícita quines idees té per a Veneçuela, la principal preocupació del president sortint, ni per a Cuba, un país que va deixar de costat durant la campanya per no enfrontar-se amb els exiliats a Florida. Hi haurà, no obstant, un canvi de to, que es traduirà en le retorn a la diplomàcia com a manera de fer política exterior. I, sobretot, un coneixement més profund dels desafiaments que Washington afronta al continent.
Biden serà el president més proper a l’Amèrica Llatina de tots els que l’han precedit. És un apassionat de les relacions internacionals i, quan era vicepresident de Barack Obama, va realitzar tretze viatges a la regió i es va encarregar de mantenir les relacions amb els governs de la zona.
Poc ha canviat des que va deixar el poder, ara fa quatre anys. El veneçolà Nicolás Maduro encara hi és i Cuba ha resistit la política de mà dura de Trump. A l’Argentina, haurà de veure’s una altra vegada amb un govern kirchnerista de discurs antinord-americà i el retorn del MAS a Bolívia ha allunyat un gir cap al conservadorisme. Xile, mentrestant, s’ha embrancat en un llarg procés de reforma constitucional. Per contra, Biden tindrà reptes particulars al Brasil i a Colòmbia.
El brasiler Jair Bolsonaro va portar la proximitat amb els EUA fins a límits inèdits. Aliat incondicional de Trump, l’exmilitar es nega encara a reconèixer la victòria del demòcrata. El menyspreu de Bolsonaro a tot el que fa referència a la preservació ambiental pot costar-li car. Aquesta serà una de les prioritats de Biden, que, durant un dels dos debats presidencials, va arribar a proposar que tot el món s’ha d’involucrar en la preservació de l’Amazones. “Lamentable, senyor Biden, la nostra sobirania és innegociable”, li va replicar llavors el president brasiler. Les males relacions amb Bolsonaro poden beneficiar països com ara l’Argentina, que veuran més sol el Brasil en la seva croada conservadora regional.
El peronisme argentí ha mantingut sempre males relacions amb els EUA, però les necessitats econòmiques de Buenos Aires posaran límits als discursos radicals. El president, Alberto Fernández, no ha comès l’error del seu predecessor, Mauricio Macri, que es va afanyar a donar suport a Hillary Clinton a les eleccions del 2016. El silenci presidencial va deixar oberta la porta a una victòria de Trump, sabent però que s’avindria més amb el demòcrata.
L’Argentina necessita el suport de Washington per assolir un acord amb l’FMI, al qual deu 44.000 milions de dòlars (37.000 milions d’euros) que no podrà tornar en els terminis pactats per Macri quan va rebre els diners.
Xile, per la seva banda, espera que les relacions es mantinguin dins del marc de les relacions econòmiques.
En una entrevista recent, el ministre d’Afers Estrangers, Andrés Allamand, va dir esperar de Biden “un gir cap a una major rellevància de l’Amèrica Llatina”. “A la regió –hi va afegir– li aniria bé més interès, que es podria expressar, per exemple, en suport a la recuperació econòmica, que serà la tasca prioritària els pròxims anys.”
La pau amb les FARC
Com a vicepresident d’Obama, Biden va ser clau en l’acord de pau que el president Juan Manuel Santos va tancar amb les FARC el 2016. Duque i el seu mentor polític, Álvaro Uribe, van rebutjar sempre aquest pacte amb la guerrilla i no ho van amagar. El president de Colòmbia s’haurà d’enginyar ara una estratègia que tanqui les ferides amb el nou líder demòcrata.
Alegria cubana, misteri veneçolà
Federico MolinaEl desgel amb Cuba va ser un dels principals llegats de Barack Obama en les relacions continentals. Cal esperar ara que el seu llavors vicepresident recuperi aquesta agenda i desfaci el camí de mà dura de Donald Trump.
A l’Havana han respirat alleujats amb el triomf del demòcrata, que veuen com una oportunitat. El règim castrista sap, a més, que té un rol clau en les relacions entre Washington i Caracas. Quina serà l’estratègia de Biden amb el govern de Nicolás Maduro és un misteri. El més probable és que desisteixi del bloqueig econòmic, que de poc ha servit per afeblir el líder veneçolà, però és un enigma saber si mantindrà el suport a Juan Guaidó, considerat president legítim de Veneçuela per mig centenar de països, incloent-hi els EUA.
Si Biden retira, finalment, la mà a Guaidó serà perquè preferirà una sortida electoral negociada amb Maduro. En aquest cas, l’home de l’oposició a fer costat serà Henrique Capriles.