Política

Aval als comptes de Sánchez

Brussel·les dona llum verd a l’esborrany de pressupost del govern espanyol, però alerta de l’endeutament

Defensa el manteniment durant l’any vinent dels estímuls econòmics per fer front a la crisi de la Covid-19

La Comissió Europea (CE) avala el pressupost del govern espanyol, que busca el miracle de la recuperació econòmica el 2021. Un aprovat general a Pedro Sánchez (i a tots els socis europeus) que el reforça de cara a buscar suports al Congrés per als seus comptes. El llum verd europea va acompanyat, però, d’un avís de futur: no us enganxeu els dits amb el deute.

En línies generals, el pla econòmic elaborat per la vicepresidenta segona, Nadia Calviño, agrada a la capital europea perquè la majoria de les mesures que recull estan destinades a “donar suport a l’activitat econòmica en un context d’incertesa considerable”. Els comptes del 2021 preveuen un desemborsament de 383.542 milions d’euros, un 33% més que el 2020.

Malgrat que l’Estat espanyol ja estava força endeutat abans de la crisi, la suspensió de les normes fiscals a causa de la pandèmia permet a Sánchez superar l’examen pressupostari europeu amb aquest augment destacat de la despesa pública. No té gaire mèrit perquè s’emmarca en un aprovat general a tota la classe: tots els països de la zona euro han superat el test. De fet, Brussel·les els va demanar ahir que el 2021 continuïn amb una política fiscal expansiva, especialment pels “riscos” que suposa la segona onada de la Covid-19.

De totes maneres, la CE recomana al govern de Sánchez que revisi “regularment l’ús, l’efectivitat i l’adequació” d’aquests estímuls a l’economia i que estigui “preparat per adaptar-los quan canviïn les circumstàncies”. Un escenari força probable tenint en compte l’evolució irregular de la pandèmia i les difícils prediccions econòmiques a curt i mitjà termini. En tot cas, l’executiu comunitari desaconsella retirar els estímuls de manera “abrupta” perquè podria ser contraproduent.

Atur problemàtic

Des de Brussel·les, per tant, continuen defensant la barra lliure d’ajudes per a la Covid-19. Això sí, amb cautela i visió de futur. Els buròcrates europeus temen que gastar com si no hi hagués un demà hipotequi en excés els estats amb les arques públiques més àrides, com l’espanyol.

La CE avisa Sánchez que ja té un deute públic força elevat, que previsiblement arribi fins al 120% del PIB aquest any. “L’Estat espanyol és un dels països que s’enfronta a un alt nivell de deute públic i ha de vigilar especialment la sostenibilitat a mitjà termini de les finances públiques”, alertava ahir el vicepresident econòmic de la CE, Valdis Dombrovskis, que exigeix “estratègies fiscals creïbles” i “ben dissenyades”. Precisament, hi ha dubtes sobre els diners europeus que es comptabilitzen per cobrir part del pressupost. Fins ara Sánchez comptava amb uns 27.000 milions d’euros del fons de recuperació per la Covid-19 el 2021.

Tanmateix, Brussel·les només preveu transferir l’any que ve un 10% de les ajudes adjudicades a l’Estat; és a dir, 6.400 milions d’euros. La diferència s’hauria de cobrir amb més deute o amb alguna mesura recaptatòria addicional. Tot això, supeditat al desbloqueig dels fons, segrestats per Hongria i Polònia. El deute excessiu ja era un problema per a l’Estat abans de la pandèmia, igual que l’atur. La CE va tornar a suspendre ahir pels pèssims indicadors del mercat laboral espanyol. Un problema agreujat per la Covid-19, però que ve de lluny.

Durant els anys de bonança previs a la pandèmia, l’atur espanyol continuava sent un dels més alts d’Europa, especialment entre els joves. A més, la temporalitat és de les més elevades de la UE, que reclama convertir els contractes temporals en “trampolins” a llocs de feina “permanents”. La retirada dels ERTO i les restriccions per la segona onada poden ser un cop mortal l’any que ve. Més acomiadaments significa més càrrega per a les arques públiques, però també per a les privades. I és que les llars a l’Estat ja estan endeutades a nivells per sobre dels llindars de “prudència”, alerta la CE.

Qui sembla que afronta millor aquesta crisi és la banca. A l’ull de l’huracà en l’última recessió, els bancs espanyols tenen una posició de liquiditat i capital “forta”, si bé la seva rendibilitat és “moderada”, diu Brussel·les.

LES XIFRES

33
per cent
més de despesa que el 2020, preveu l’esborrany pressupostari del govern espanyol per a l’any vinent.
120
per cent
del PIB podria ser aviat el nivell de deute públic espanyol. La CE alerta sobre aquest endeutament.

Suport eslovè al vet d’Orbán

Natàlia Segura Raventós

El primer ministre eslovè, Janez Jansa, demana en una carta a líders comunitaris que es desisteixi del pla de vincular les decisions pressupostàries al respecte a l’Estat de dret, pel qual el govern hongarès d’Orbán i el polonès bloquegen l’acord dels pròxims comptes de la UE. Precisament, al govern de Sánchez hi ha inquietud per aquest bloqueig, que afecta les ajudes europees per la Covid-19, ja que podria trastocar els seus plans pressupostaris per al 2021. Fonts diplomàtiques espanyoles avisaven ahir que, si Hongria i Polònia continuen vetant el fons de recuperació, hi haurà “conseqüències”. Tot i que no veuen “realista” que se’ls pugui expulsar de la UE, alerten que la relació amb els socis europeus no serà la mateixa. “Tot això comença a ser una mica infantil”, deploren. Amb tot, confien a poder trobar una “solució viable” que desencalli el pla econòmic. Avui, els líders comunitaris discutiran com superar el nou obstacle a la recuperació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.