Torrent, Forcadell, De Gispert, Benach i Rigol firmen per una amnistia als condemnats per l’1-O
El president del Parlament defensa que és “l’única solució definitiva” per resoldre el conflicte polític català
El president del Parlament, Roger Torrent, i els seus antecessors Carme Forcadell, Núria de Gispert, Ernest Benach i Joan Rigol s’han adherit amb la seva firma a la iniciativa d’Amnistia i Llibertat que reclama, precisament, una amnistia per als presos independentistes catalans.
L’acte s’ha fet al Despatx d’Audiències del Parlament amb la presència de Torrent, Forcadell, Benach i Rigol. Segons ha explicat el president de la cambra catalana, De Gispert no hi ha pogut assistir per “un problema de salut lleu”, tot i que també ha subscrit la iniciativa.
Torrent ha defensat que l’amnistia és “l’única solució definitiva per posar fi a la repressió i avançar cap a la resolució del conflicte polític”.
Tot i que ha reconegut que l’indult pot ser “una bona solució per a qüestions de caràcter personal”, ha reivindicat l’amnistia i també la celebració d’un referèndum sobre la independència de Catalunya per “traslladar de nou aquest conflicte al terreny de la política”. “Avui, aquí, de nou reivindiquem que es facin realitat com més aviat millor perquè és l’única manera d’avançar cap a la resolució” i, a més, són “els dos grans consensos” que comparteix la societat catalana, ha dit.
“Per més repressió que hi hagi, per més voluntat de venjança, no resoldrem així el conflicte polític”, ha advertit Torrent, que ha lamentat que el “dolor” i les “situacions injustes” dels condemnats pel referèndum de l’1 d’octubre de 2017 no permetran avançar cap a “la resolució democràtica del conflicte” de Catalunya amb l’Estat. “Per això avui els presidents signem aquesta petició perquè es materialitzi una llei orgànica d’amnistia”, ha resumit.
Concretament, es demana al Congrés que aprovi una llei orgànica d’amnistia –ja redactada pels impulsors– que anul·li les causes de tots els “represaliats polítics” arran de l’1-O. Amnistia i Llibertat defensa que aquesta llei “té cabuda en la legislació espanyola”.