Connivència masclista a l’Estat
El Consell d’Europa veu amb “preocupació” l’alt rebuig d’ordres de protecció i la concessió de la custòdia a maltractadors
Els experts insten a anar més enllà de l’àmbit de la parella per lluitar contra la violència de gènere
“És molt preocupant la persistent suposició entre jutges i serveis socials que els nens testimonis d’abusos que expressen por al seu pare estan manipulats per les mares.” Aquest és un dels avisos llançats ahir pel Consell d’Europa a l’Estat espanyol sobre el fet que el masclisme persistent a les institucions és un obstacle per aturar la violència contra les dones.
Malgrat reconèixer l’esforç en els últims anys per impulsar polítiques de gènere, el Grup d’Experts en la Violència contra les Dones i Violència Domèstica del Consell d’Europa, conegut com a Grevio, va enviar ahir una llarga llista de deures pendents a l’Estat per impedir la mort de milers de dones cada any víctimes de feminicidis.
En aquesta llista destaca una sèrie de mesures encaminades a conscienciar policies, fiscals i jutges sobre la violència de gènere per garantir que les polítiques siguin realment efectives, ja que nombroses decisions judicials a l’Estat semblen “reproduir estereotips o apliquen interpretacions que disminueixen la responsabilitat penal de l’autor”.
Per si les classes sobre igualtat de gènere no tenen efecte, els experts del Consell d’Europa aposten, en paral·lel, per legislacions més dures que no deixin gaire marge de maniobra als òrgans encarregats de protegir les víctimes. De fet, veuen “preocupant” el nombre “substancial” d’ordres de protecció que es rebutgen a l’Estat, un terç de les sol·licitades. Aquest alt rebuig és especialment greu a Barcelona i Madrid, on només se n’accepta un 50%. Per això, demanen una investigació al respecte i insten a fomentar noves mesures, com ara l’ús de la presó preventiva en situacions de risc.
Una altra anomalia preocupant és que “sovint” es concedeixi la custòdia compartida a homes condemnats per violència de gènere i el Consell avisa de la mentalitat masclista entre part de la judicatura i els serveis socials sobre aquest aspecte.
Reforçar el Codi Penal
El sistema legal espanyol ofereix un “marge molt ampli” als jutges per decidir sobre els drets de custòdia i de visita dels culpables de violència a la parella o als fills. Per limitar els riscos que suposa tant per als menors com per a les mares, el Grevio demana que es restringeixin les possibilitats dels maltractadors per mantenir la custòdia dels fills.
El grup d’experts també insta l’Estat a anar més enllà de l’àmbit de la parella per lluitar contra la violència de gènere i el masclisme que impregna tots els estrats de la societat. Veuen necessari combatre altres formes de violència contra les dones com ara les violacions o l’assetjament sexual. El Grevio critica que la definició d’assetjament sexual està limitada a “qualsevol comportament sexual no desitjat que afecti o pugui afectar la dignitat d’una persona al lloc de treball, a un entorn docent o al context empresarial” i, per això, reclama que s’ampliï a tots els àmbits, tant públics com privats. “L’abast és molt restringit en comparació amb el que preveu el Conveni d’Istanbul”, indica l’informe publicat en el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Contra les Dones. També demanen “que es revisi el nivell de gravetat” requerit perquè una conducta es qualifiqui d’assetjament.
D’altra banda, els experts reclamen que es reforci el Codi Penal espanyol per garantir que policies, fiscals i jutges apliquen les sancions corresponents en un delicte de violació en què no hi ha consentiment. “Fins i tot en absència de resistència per part de la víctima i quan les circumstàncies del cas impedeixin el consentiment vàlid”, remarquen. Queda molta feina per erradicar la violència masclista en la nostra societat, encara que s’hagi avançat en els últims anys amb la signatura i posterior ratificació del Conveni d’Istanbul, el tractat internacional per abordar la violència de gènere.
A la Unió Europea encara hi ha set països que ni tan sols han ratificat la convenció: Bulgària, la República Txeca, Hongria, Eslovàquia, Letònia, Lituània i el Regne Unit. La secretària general del Consell d’Europa, Marija Pejcinovic, els va tornar a demanar ahir que s’afanyin i certifiquin un conveni clau per posar fi a la impunitat masclista.
LES XIFRES
Més de 50.000 feminicidis a l’any
Natàlia Segura RaventósCada any més de 50.000 dones són assassinades al món a mans de familiars o parelles, segons les últimes dades de l’ONU. Això vol dir 137 dones mortes cada dia. Els països del Pròxim Orient i el nord d’Àfrica són els que tenen les taxes més altes de feminicidis en entorns familiars, un 45% de les afectades. Moltes més són víctimes de la violència masclista a càrrec d’homes aliens, però no consten en les xifres oficials. Coincidint amb el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Contra les Dones, l’ONU ha avisat que aquesta xacra ha empitjorat arran de la pandèmia. “Mentre el món s’enfronta a l’impacte devastador de la pandèmia de Covid-19, una pandèmia de feminicidi i violència masclista està destruint la vida de dones i nenes a tot arreu”, lamenta Dubravka Šimonovic, experta de l’ONU en drets humans. Avisa que aquest tipus de violència està “tan profundament integrada en cultures de tot el món que és gairebé invisible”.