Política

La ultradreta es disfressa de defensora de la llibertat

L’AfD alemanya vol enfortir-se amb el vot de protesta contra les restriccions per la pandèmia

Les divisions internes entre els més moderats i els radical neonazis afebleixen l’extrema dreta

“Defensors de la democràcia” i “de les llibertats”, lluitadors contra les restriccions per la pandèmia que enfonsaran en l’atur l’economia alemanya: la ultradreta de la primera potència europea vol revitalitzar-se amb la protesta contra la paralització de la vida cultural, de l’oci i dels bars i restaurants.

El congrés d’Alternativa per Alemanya (AfD), que se celebra aquest cap de setmana en una ciutat de províncies de l’oest, Kalkar, va ser ahir una exhibició de crits desesperats des de la cúpula del partit, enmig d’un panorama de delegats obligats a posar-se la mascareta. Era condició inexcusable per autoritzar-los a fer aquesta trobada presencial, en un moment en què gairebé tot és virtual.

Kalkar, prop de la frontera amb Holanda, és una ciutat de 13.900 habitants. El seu recinte firal –hotels inclosos– va allotjar el congrés de l’AfD, després de successius intents de la cúpula del partit per celebrar-ho en altres llocs més convenients, que no van prosperar. Els dos co-presidents del partit, el radical Tino Chrupalla i el més o menys moderat Jörg Meuthen, van ser els exponents del moment que travessa la principal força ultradretana d’Alemanya. El primer, amb pronunciaments clarament destinats a atreure el vot de protesta contra les restriccions. I el segon, demanant disciplina interna després de mesos de suportar provocacions de l’anomenada Der Flügel, l’ala disposada a tirar endavant una agenda propera al neonazisme. Meuthen se n’ha volgut allunyar, vist que aquest corrent està sota observació del servei d’espionatge d’Interior i que això pot acabar complicant la vida al partit. Però també és conscient del seu atractiu entre l’electorat més ultra. A l’est del país, on domina aquest corrent, l’AfD és la segona força. En la mitjana nacional se situa en el tercer lloc, amb tendència baixar al quart o cinquè en les eleccions del 2021. L’AfD és el partit “antimascareta”. La seva presència és cada cop més evident a les marxes contra les restriccions, que de vegades apleguen desenes de milers de seguidors. S’hi barregen ciutadans afectats per les restriccions, conspiranoics, antivacunes i radicals disposats a la violència.

L’AfD no està en un moment de força. Els sondejos li donen una intenció de vot el 2021 d’entre un 9% i un 7 %. Fa tres anys, van accedir al Parlament amb un 12,6 % i ara tenen escons a totes les cambres regionals. Però els han caigut multes per “irregularitats” comptables. És a dir, per no haver ingressat amb rigor legal donatius, que van anar a parar a la campanya d’aquell reeixit any 2017.

LA XIFRA

9
per cent
o dos punts menys és la intenció de vot a l’extrema dreta per al 2021. Fa tres anys van obtenir un 12,6% dels vots.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a gaza

L’ofensiva israeliana ha deixat almenys 10.000 discapacitats a la Franja

barcelona
política

L’AMI reclama treballar per la independència “mani qui mani” a la Generalitat

barcelona
política

Turull retreu al PSOE que condicioni la millora del finançament a la investidura d’Illa

barcelona
Memòria democràtica

Manresa homenatja la historiadora Rosa Toran

Manresa
estats units

El ‘New York Times’ demana que Biden es retiri de la cursa electoral

barcelona
kenya

Almenys trenta persones van morir en les protestes contra el govern

barcelona
política

Rovira dona un mes de marge per arribar a un preacord d’investidura

barcelona
iran

El candidat reformista i l’ultraconservador disputaran la segona volta de les presidencials

barcelona
guerra a gaza

Dos terços dels israelians creuen que Netanyahu hauria de deixar la política

barcelona