Vista a Madrid pels danys ocasionats l’1-O al pavelló de Sant Julià de Ramis
És la sessió pel recurs interposat pel consistori contra la Guàrdia Civil
Reclama al cos armat que assumeixi les destrosses que hi va provocar, per valor de més de 13.000 euros
“En un judici normal, guanyaríem segur, perquè tots vau veure les imatges de com la Guàrdia Civil va destrossar el pavelló sense contemplacions, però com que no anem a un judici normal, creiem que és complicat”, reconeixia ahir l’alcalde de Sant Julià de Ramis (Gironès), Marc Puigtió, sobre la vista oral que té avui a un quart de dotze del migdia al jutjat central contenciós administratiu número 10 de Madrid. L’Ajuntament de Sant Julià va interposar una denúncia contra la Guàrdia Civil pels danys ocasionats al pavelló municipal d’esports el dia del referèndum de l’1-O. El consistori reclama a l’institut armat més de 13.000 euros per les destrosses arran del dispositiu muntat l’1-O al col·legi electoral on havia de votar l’aleshores president Carles Puigdemont. Puigtió assenyalava també la desproporcionalitat del dispositiu desplegat a Sant Julià, amb més de vint furgonetes “carregades de guàrdies civils disposats a tot”. Entre aquests danys, hi ha “diverses portes que els guàrdies civils van trencar a cops de mall quan es podien obrir girant el pom”. “Hi anem amb el cap ben alt per dignitat i per responsabilitat amb els veïns que ens van encomanar que arribéssim fins al final, i per això ho fem, per lluitar-hi i defensar-ho”, va recalcar.
En la vista, a més de l’alcalde del municipi gironí, també hi haurà el pèrit que va presentar l’informe dels danys, l’arquitecte tècnic del consistori, Josep Maria Balló. Finalment, s’ha desestimat el testimoni d’un veí afectat. Com que és una vista oral, Puigtió podrà declarar en les preguntes del fiscal.
El consistori de Sant Julià de Ramis va presentar un recurs contenciós sis mesos després de presentar una reclamació patrimonial pels desperfectes arran del “silenci administratiu” del ministeri. L’Ajuntament va presentar la reclamació el 31 de gener del 2018 per “funcionament anormal de l’administració”. Onze dies després, el ministeri va informar que s’havia iniciat la tramitació i s’havia establert un termini de sis mesos per resoldre-ho. El ministeri els va respondre just una setmana abans que s’acabés el termini. L’advocat que porta el cas, Christian Salvador, va explicar que es va resoldre argumentant un “ús de la força totalment proporcional, i que, en conseqüència, no hi pot haver responsabilitat patrimonial”. El lletrat va valorar que hi havia motius per presentar-hi recurs tot i reconèixer la politització de tot el que fa referència a l’1-O. Així, conscients de la dificultat del procés, l’Ajuntament va decidir obrir aquesta nova via a través del contenciós administratiu , que a l’estiu es va admetre a tràmit, i avui se’n celebra la vista.
On havia de votar Puigdemont l’1-O
Les càrregues al pavelló de Sant Julià de Ramis van ser les primeres que es van retransmetre en directe pels mitjans de comunicació que s’hi concentraven. Va ser un dels punts amb més expectació mediàtica l’1-O, perquè hi havia de votar Puigdemont. Des d’aleshores, el pavelló de Sant Julià de Ramis ha esdevingut un símbol de la repressió. Hi va tenir lloc, el 2018, l’acte institucional de commemoració del primer aniversari, i cada any, per la jornada de l’1-O, l’Ajuntament hi organitza una consulta popular oberta entre els veïns per recordar que la brutalitat policial els va impedir votar al pavelló. Aquest any havien de decidir si batejaven amb el nom de “plaça de la República” o “plaça de la Monarquia” un espai davant del centre cívic. Va guanyar la República.
