El conseller Solé, el segon exbatlle a judici per l’1-O

El conseller d’Acció Exterior, Bernat Solé (ERC), és el segon exbatlle que serà jutjat per un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC), que va ordenar “impedir o paralitzar” el referèndum de l’1-O del 2017, que va declarar il·legal. El fiscal demana per a ell una pena d’un any i sis mesos d’inhabilitació a càrrec públic i una multa de 24.000 euros, ja que assegura que quan era alcalde d’Agramunt va ser “un dels responsables logístics” de la votació al seu municipi. En ser aforat, Solé serà jutjat demà per un tribunal del TSJC.

Passats tres anys des que el fiscal general de l’Estat, el difunt Manuel Maza, ordenés investigar els 712 alcaldes (del total de 947 municipis) que el setembre del 2017 van donar suport polític a l’1-O, les fiscalies d’àrea i provincials van obrir un centenar de diligències d’investigació, de les quals encara queden causes vives, a la fiscalia o als jutjats, contra una quinzena de màximes autoritats locals, la meitat dels quals ja han passat el relleu de la seva vara d’alcalde i alcaldessa, l’exhibició de les quals al Parlament, durant la celebració de la declaració unilateral d’independència, fulminada, va ofendre molt.

L’alcaldessa de Roses, Montse Mindan (PDeCat), va ser la primera jutjada, el 17 de novembre passat, i l’exregidor de Sant Joan de Vilatorrada Jordi Pesarrodona, el primer condemnat, en una sentència no ferma, a dos anys d’inhabilitació. “Estar al costat de la ciutadania com a alcalde mai hauria de ser delicte; l’1-O va ser una festa democràtica i un exemple de com ens vam posar d’acord perquè la ciutadania expressés la seva voluntat a través del vot”, va manifestar Solé divendres a Girona.

Dilluns, el tribunal que jutjarà el conseller està format pels magistrats Jesús María Barrientos (el president del TSJC ha de presidir totes les vistes de l’alt tribunal català), Maria Eugènia Alegret i Carlos Ramos, de ponent. A més del seu interrogatori, estan citats a declarar com a testimonis el redactor i el responsable de la revista municipal Sió, Joan Puig Ribera i Joan Pijoan, les cròniques dels quals són usades pel fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio com a prova de l’acusació ja que s’hi reprodueixen actes previs de l’1-O, en què el llavors alcalde d’Agramunt dona suport a la votació popular, i una segona crònica del dia del referèndum on s’explica que el batlle va ajudar a amagar les urnes abans de l’arribada de la policia i va convidar a tancar l’únic centre de votació del municipi, l’escola Macià-Companys, una hora abans. Per part de la seva defensa, es proposa de testimoni Francesc Farràs.

És previst que una comitiva del govern català, amb el vicepresident Pere Aragonès al capdavant, consellers, alcaldes i independentistes catalans acompanyin el conseller Solé fins a les portes del Palau de Justícia, a dos quarts de deu del matí.

El proper judici assenyalat contra l’independentisme local és a l’exalcalde d’Alcarràs Miquel Serra (ERC), fixat pel 22 juny del 2021. L’alcalde de Roquetes, el també republicà Paco Gas, té l’acusació de la fiscalia, tot i que encara està pendent de la data del judici i el seu cas continua al jutjat d’instrucció 3 de Tortosa. La fiscalia demana tant per a Gas com per a Serra un any i tres mesos d’inhabilitació a càrrec públic, i varia la multa: per al primer, una d’11.250 euros i per al segon, de 21.600.

Precisament, la fiscalia de Tarragona va detallar a El Punt Avui que el setembre del 2017 va incoar sis diligències d’investigació respecte dels alcaldes de Reus, Torredembarra, Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Deltebre i Cunit. Les dels alcaldes de Reus, Torredembarra, Amposta, Deltebre i Cunit les va arxivar el novembre del 2018. I les de l’ alcalde de la Ràpita, el novembre del 2018, les va enviar al jutjat d’ instrucció 4 d’ Amposta, ja que pels mateixos fets el jutjat havia incoat un procediment arran d’un atestat que la Guàrdia Civil va presentar-li; i continua en tràmit. A final del 2018, la fiscalia també va iniciar unes diligències d’investigació respecte de l’ alcalde de Móra la Nova que es van arxivar el febrer del 2019.

A les comarques gironines, a més de l’alcaldessa de Roses ja jutjada, la fiscalia de Girona va informar a El Punt Avui que manté la causa oberta contra l’alcalde de Castelló d’Empúries, Salvi Güell (ERC), i la de l’exalcaldessa de Figueres Marta Felip (Junts), de la qual ja ha presentat escrit d’acusació. Demana per a ella un any d’inhabilitació a càrrec públic i una multa de 3.240 euros (18 euros diaris durant sis mesos) per un delicte de desobediència al TC per haver facilitat l’obertura de locals per celebrar-hi el referèndum. És la mateixa pena que la sol·licitada per a l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan.

Pocs dies després del referèndum, el 5 d’octubre del 2017, un veí de Roses que aleshores era dirigent local de Plataforma per Catalunya la va denunciar. L’advocat de Mindan, Joan Ramon Puig Pellicer, en va demanar l’absolució remarcant l’absència d’evidències objectives i les contradiccions del denunciant. El representant fiscal va admetre que possiblement l’alcaldessa no va tenir una “participació activa”, però li va retreure una “actitud passiva” i “un delicte amb omissió”.

L’advocat de Salvi Güell, Carles Monguilod, recordava, el setembre passat a l’ACN, que haver signat un decret de suport a l’1-0, com van concloure l’Audiencia Nacional i altres tribunals, no té “transcendència penal” perquè va ser una “declaració política”. El “més controvertit”, va explicar Monguilod, és esbrinar si els alcaldes van fer “algun acte” proactiu per posar locals públics a disposició de la ciutadania perquè hi votessin.