Unitat al voltant de l’amnistia
Entitats i partits acorden una proposta de llei per regular aquesta mesura de perdó que serà registrada al Congrés el 15 de març
El text, que no té cap possibilitat de ser aprovat, descarta fer net amb les causes contra policies per l’1-O
Amb unes eleccions en perspectiva en què el foc encreuat entre partits promet ser inclement, l’independentisme va deixar ahir de banda diferències i disputes i va mostrar una imatge d’unitat –no pas d’unanimitat– en la demanda d’una llei d’amnistia. En un acte organitzat per Òmnium Cultural en un indret tan simbòlic com el pati de l’antiga presó Model, representants de diversos col·lectius i de formacions polítiques com ara JxCat, ERC, la CUP i el PDeCAT van presentar la proposta normativa que han pactat per regular aquesta mesura de perdó generalitzat. L’acord estableix que el projecte de llei serà discutit, primer, en forma de proposta de resolució al Parlament aquesta mateixa setmana i, després, serà entrat al registre del Congrés dels Diputats el dia 15 de març per tramitar-lo, ja que aquesta és la cambra competent per regular la qüestió. Les possibilitats, però, que el text acabi sent aprovat són més que mínimes, ja que ni el PSOE ni, per descomptat el PP, Ciutadans ni Vox volen ni tan sols sentir pronunciar la paraula amnistia. Justament la falta de recorregut de la iniciativa és l’argument que ha donat l’Assemblea Nacional Catalana (ACN) per desmarcar-se’n, més enllà de desitjar-li sort en públic de manera protocol·lària, i per això ahir no va enviar cap representant a la Model.
La proposta legislativa que s’elevarà al Congrés, i que essencialment s’ha consensuat entre les formacions independentistes, consta de sis articles i una disposició addicional única, a banda d’un extens apartat d’exposició de motius de més de vuit folis, que descriu el context polític i jurídic en què s’incardina aquesta proposta. Pel que fa al contingut estricte, d’entrada declara que seran objecte d’una amnistia “tots els actes d’intencionalitat política, qualsevol que en fos el resultat, tipificats com a delictes o com a conductes determinants de responsabilitat administrativa” efectuats des de l’1 de gener del 2013 fins a l’eventual entrada en vigor de la llei. Per actes d’intencionalitat política s’especifica que s’entendrà “qualsevol fet vinculat a la lluita democràtica per l’autodeterminació de Catalunya”, i que hagi estat tipificat com a delicte de rebel·lió o sedició, contra l’ordre públic, prevaricació, falsedat, malversació de cabals públics, desobediència o revelació de secrets. Així mateix, quedarien dins de la mesura de gràcia “els actes d’expressió i d’opinió en premsa, impremta, xarxes socials, creacions artístiques o qualsevol altre mitjà de comunicació que hagin estat valorats com a delictes d’incitació a l’odi” arran del procés. Un cop acotat el marc, es declaren extintes les penes o càstigs, ja siguin penals però també d’altra naturalesa com ara administratius, imposats per aquestes accions, cosa que permetria, per exemple, l’excarceració dels presos independentistes i el retorn dels exiliats.
Aquesta proposta acordada entre les formacions polítiques presenta canvis, alguns de substancials, respecte a la que va presentar al seu dia la plataforma Amnistia i Llibertat, que, entre d’altres, agrupa juristes com ara Joan Queralt. Un dels punts d’aquest projecte de llei que al seu moment van aixecar més polseguera era el que preveia que també hi hagués un perdó generalitzat per als “membres dels cossos i forces de seguretat pels actes generadors de causes penals o expedients administratius disciplinaris en curs o conclusos”. Això implicava, entre altres coses, fer net respecte als agents policials que van participar en les càrregues de l’1 d’octubre, ja que s’entenia, i encara s’entén, que una amnistia és una mesura que pretén posar el comptador a zero en el conflicte polític i, com a tal, ha d’afectar totes les parts. Un plantejament, però, que els partits no s’han fet seu, amb matisos i posicions diversos, i que al final s’ha deixat fora de l’escrit que es farà arribar al Congrés dels Diputats per ser sotmès a debat.
Amb els deures fets, doncs, en el terreny polític per articular un document que serveixi, com a mínim, per encetar i visibilitzar un debat a Madrid sobre l’amnistia, la trobada d’ahir a la Model va servir per reivindicar aquesta unitat assolida entre l’independentisme, encara que sigui de manera circumstancial. “Celebrem aquest primer acord del sobiranisme per portar aquesta iniciativa al Congrés”, es va felicitar el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, que va recalcar que la necessitat de fer net amb les causes obertes contra prop de 3.000 represaliats és, ara mateix, “un dels grans consensos que es dona entre la societat catalana”.
El testimoni de la ja candidata de JxCat als comicis del 14 de febrer, Laura Borràs, va haver de ser forçosament en vídeo, ja que ahir era a Madrid, i hi assegurava que una amnistia en cap cas s’ha d’entendre com un acte “de clemència, sinó de justícia”. “De l’Estat espanyol, fa temps que no n’esperem ni justícia ni democràcia, però no renunciem a transitar per aquests valors a través de la política”, va reblar. Marta Vilalta, d’ERC, va denunciar, al seu torn, l’existència d’una “causa general contra l’independentisme” i va advertir que l’anul·lació dels processos judicials contra l’independentisme només podrà ser “reeixida si hi ha un compromís explícit per resoldre el conflicte polític amb el dret a l’autodeterminació”. La diputada de la CUP Natàlia Sànchez va recalcar la força icònica que tenia l’indret on s’estava fent l’acte, el pati d’una antiga presó, “un espai de memòria històrica en el qual diverses generacions de catalans van ser víctimes de la repressió”, i alhora va proclamar que “si no hi ha delicte, l’autodeterminació és un dret”. Un vídeo en què apareixien Carles Puigdemont, Marta Rovira i Anna Gabriel va posar el colofó a l’acte.
LA FRASE
Campanyes de conscienciació
De manera paral·lela a les iniciatives de caràcter institucional, entitats com Òmnium faran campanyes per conscienciar la ciutadania sobre l’amnistia. Així, i a tall d’exemple, ahir va desplegar una pancarta gegant, de 531 metres quadrats, al número 59 del passeig de Gràcia de Barcelona, en què es llegia el lema Amnistia, fem-nos lliures. Per la seva banda, la plataforma Amnistia i Llibertat –una representació de la qual ahir també va participar en l’acte a la Model– també seguirà amb la seva campanya de recollida d’adhesions. En quatre mesos, ja han recollit prop de 40.000 firmes de suport, entre les quals hi ha la del vicepresident Pere Aragonès, la consellera Meritxell Budó i els presidents del Parlament, entre d’altres.