Macià ja té casa a Prats

Des de la finestra de la seva habitació a vil·la Denise (Prats de Molló), el president Francesc Macià veia davant per davant el Costabona. Ho va subratllar ahir el seu homòleg a l’exili, Carles Puigdemont, eurodiputat i president del Consell per la República, des de la mateixa habitació durant la visita que hi va fer, 94 anys després dels anomenats Fets de Prats de Molló –Macià i el seu estat major hi van ser detinguts mentre preparaven alliberar Catalunya de la dictadura de Primo de Rivera–, per signar la cessió de per vida que n’ha fet l’empresari Jaume Aragall. Puigdemont afirmava tot just arribar que no podia descriure l’emoció de trepitjar terra catalana i veure el Canigó nevat.

El Costabona té una part sota l’administració espanyola i l’altra, sota la francesa, i el Canigó, tot i estar en territori català administrat per l’Estat francès, és un símbol inequívoc de catalanitat. El Costabona i el Canigó, doncs, dos cims pirinencs mítics, representen un nexe d’unió entre els catalans del nord i els del sud, un nexe que, a partir d’ara, la casa de Macià vol reforçar, a banda, lògicament, de preservar la memòria d’uns fets històrics. Per això, ahir també es va constituir l’Associació Casa Macià Memòria de la Resistència, amb representants de la societat civil del nord i del sud, que ja ha posat fil a l’agulla per rehabilitar-la com a centre d’interpretació dels Fets de Prats de Molló i, sobretot, per reforçar-la com a símbol de resistència i enfortir els llaços entre els catalans de les dues bandes dels Pirineus.

Carles Puigdemont va remarcar el paral·lelisme dels fets que va viure la Catalunya de Macià amb els actuals, diferenciats ara per la via no armada, inequívocament pacífica i democràtica, validada pel referèndum de l’1 d’octubre del 2017. “Venim de lluny i anem lluny i, per poder anar lluny, hem de saber d’on venim”, va sentenciar. A més, va insistir que els projectes independentistes de totes les èpoques tenen com a nexe comú la millora de les condicions de vida dels ciutadans de Catalunya. “Ara estem en el camí, hem avançat molt, persistim, però queda encara un tram per recórrer”, va reblar. Puigdemont va fer, abans, una ofrena floral al monòlit dedicat a Macià que hi ha a prop de vil·la Denise.

L’alcalde de Prats de Molló, Claude Ferrer, va agrair visiblement emocionat la presència de Puigdemont i va lloar la generositat de Jaume Aragall per haver permès preservar una part del patrimoni de Catalunya i –hi afegia– per haver fet la cessió en un context de repressió política i judicial contra l’independentisme. “El procés contra Macià i el seu estat major va internacionalitzar les aspiracions independentistes catalanes i, ara, la casa de Macià contribuirà a aquesta tasca”, va assenyalar. Aragall va afirmar que era un honor haver fet la cessió. “És molt important que el nord i el sud siguin conscients que som un sol país”, va dir. I, de fet, aquesta voluntat la va explicitar la veïna de Prats Mercè Guix, filla de l’industrial badaloní Martí Guix, exiliat durant la Guerra Civil espanyola i que va refer la vida a la vila nord-catalana. “Fins als anys vuitanta, ningú parlava de la casa de Macià. El meu pare en va fer perviure la memòria”, va concloure.