El Senat aprova definitivament la Llei Celaá
Amb el suport del PSOE, Podem, ERC i PNB i l’abstenció de JxCat
El Senat ha aprovat aquest dimecres definitivament la nova Llei educativa, la LOMLOE o més coneguda com a Llei Celaá, per 142 vots a favor, 112 en contra i 9 abstencions. Ha estat després d’un debat exprés on PSOE, Podem, ERC, PNB i Bildu, entre altres, han tombat els tres vetos plantejats pel PP, Cs i UPN i posteriorment han rebutjat també les prop de 650 esmenes parcials plantejades per les formacions.
JxCat s’ha abstingut adduint que la norma no garanteix la immersió lingüística a Catalunya.
La Llei neix amb prou suports però també amb l’oposició frontal de les formacions de la dreta, que ja han anunciat que la recorreran al Tribunal Constitucional i que provaran d’impedir que s’apliqui a les comunitats on governen.
La Llei ja va superar el tràmit al Congrés el passat 19 de novembre amb només 177 vots, un més dels necessaris, gràcies al suport del PSOE, Podem, ERC, PNB, Més País i Compromís. Aquest dimecres, després de setmanes de mobilitzacions de la dreta i de sectors de l’escola concertada, les Corts han donat el vistiplau definitiu a la norma que prohibeix a les escoles concertades separar alumnes per sexe i elimina la referència del castellà com a llengua vehicular a Catalunya.
Entre altres, la nova Llei educativa estableix que les administracions educatives fixaran la proporció de l’ús de la llengua castellana i de les llengües cooficials com a llengua vehicular, és a dir, les matèries que s’han d’impartir en castellà i en la llengua cooficial.
També conté l’acord entre PSOE, Podem i ERC durant el tràmit al Congrés que estableix que les escoles concertades no podran separar els alumnes per sexe.
La reforma que substitueix la Llei Wert reforça el caràcter educatiu del cicle infantil de 0-3 anys i estableix tres cicles de dos cursos cadascun a l’educació primària. A més, fa desaparèixer la divisió que feia la LOMCE entre assignatures troncals, específiques i de lliure configuració a Primària i Secundària: tornen les matèries obligatòries i optatives.
La LOMLOE també elimina l’obligació de cursar una matèria alternativa a l’assignatura de religió, que ja no tindrà pes a la nota mitjana per a beques i accés a la universitat. Introdueix l’educació en valors cívics i ètics a Primària i Secundària. Les comunitats amb llengua pròpia podran dissenyar el 45% del currículum.
A més, la llei fixa que la repetició de curs passa a ser un recurs excepcional, i recupera també les Proves d’Accés a la Universitat (PAU). Introdueix la Filosofia com a matèria obligatòria i elimina les revàlides al final d’etapa.
Celaá adverteix les CCAA del PP que hauran de complir la llei educativa “i si no el Poder Judicial farà que compleixin”
La ministra d’Educació esquiva les preguntes sobre la sentència del TSJC sobre el castellà
ACNLa ministra d’Educació, Isabel Celaá, ha celebrat aquest dimecres l’aprovació definitiva de la LOMLOE, la nova llei educativa que substitueix la Llei Wert.
En una roda de premsa al Senat, Celaá ha advertit que les comunitats autònomes del PP –que han advertit que maniobraran per evitar-ne l’aplicació als seus territoris– hauran de complir la llei. “En un estat de dret les lleis s’han de complir. No puc ni imaginar que hi hagi una comunitat autònoma que determini no complir una llei, perquè les lleis estan per complir-se i el govern, i en un últim terme el poder judicial, farà que es compleixi”.
Celaá ha comparegut just després de la votació per destacar que aquesta és una llei que incorpora noves formes d’educar per a “nous temps”. “És una llei modernitzadora” ha dit abans d’agrair el suport de totes les forces polítiques que han votat a favor.
“Aquesta llei no és una llei en contra de ningú, sinó una llei carregada de futur que ens permetrà transitar en aquest món globalitzat i una societat de la informació que comporta desafiaments a l’educació”, ha conclòs.
Ha promès que en el desenvolupament de la llei pretén incorporar les opinions d’aquestes i també de les altres que han mostrat voluntat de fer contribucions.
Pel que fa a les crítiques dels sectors conservadors i de part de l’escola concertada, la ministra ha afirmat que el seu ministeri sempre ha estat disposat al diàleg.
Respecte a la sentència del TSJC que imposa un mínim del 25% de castellà a l’escola a Catalunya, ha apuntat que “no té res a dir” perquè el govern espanyol “respecta totes les sentències dels tribunals”.
