Aval rotund al ‘Brexit’ pactat per Johnson
Una majoria de 448 diputats, inclosa l’oposició laborista, aprova l’acord que regirà les relacions amb la UE
Nacionalistes gal·lesos i escocesos, liberaldemòcrates i unionistes nord-irlandesos hi voten en contra
El Parlament britànic va aprovar ahir l’acord comercial a què va arribar Boris Johnson amb la Unió Europea (UE), per 521 vots a favor i 73 en contra. Això significa que la UE i el Regne Unit se separen de manera ordenada a partir d’aquesta mitjanit, quan acaba el període de transició i es fa oficial la sortida del mercat comú i de la unió duanera. El nou acord comercial va ser tancat in extremis el 24 de desembre a la tarda.
“Obrirem un nou capítol en la nostra història nacional, tancant acords de lliure comerç arreu del món, reafirmant un Regne Unit global com una força liberal que mira cap a enfora”, va destacar un orgullós Johnson en el discurs d’obertura del debat.
“Aprofitem aquest moment per establir una nova relació fantàstica amb els nostres veïns europeus basada en el lliure comerç i la cooperació amistosa”, hi va afegir. El Parlament va ser convocat de manera urgent ahir per aprovar l’acord. La proposta de llei tenia 80 pàgines, contra les 1.246 pàgines que té el tractat comercial. L’acord té un valor de 660.000 milions de lliures (720.000 milions d’euros) i va passar a la tarda a la cambra alta, que hi havia de donar el vistiplau.
El debat va durar cinc hores. Johnson va presumir: “Ho hem fet en menys d’un any, enmig d’una pandèmia, i hem tirat endavant aquest objectiu, resistint totes les exigències perquè ajornéssim la sortida [de la UE], precisament perquè crear certesa sobre el nostre futur proporciona les millors possibilitats de vèncer la Covid i de recuperar-nos encara amb més força l’any vinent.”
El d’ahir va ser un dia triomfal per a Johnson perquè va aconseguir que s’aprovés el seu acord i la vacuna britànica d’Oxford. El líder de l’oposició laborista, l’europeista Sir Keir Starmer, va ordenar als seus que votessin a favor del pacte de Johnson. “L’elecció és senzilla: o votem el tractat acordat o no”, va dir. Starmer va deixar clar que era un acord “fluix” en què no es garanteixen els drets bàsics dels treballadors ni del medi ambient, ni permet la preparació de les empreses. Però no hi ha alternativa: “Si votem que no, no hi ha temps per renegociar l’acord.” I va demanar el vot favorable per una qüestió d’interès nacional.
Mark François, el president del Grup de Recerca Europeu (ERG), també hi va donar el vistiplau. L’ERG és la facció creada dins del grup parlamentari conservador per influir perquè es portés a terme un Brexit dur. La facció que va provocar la caiguda de Theresa May l’any passat i l’arribada de Johnson.
François va dir que l’acord no és perfecte però que va passar la “prova de foc” de garantir la sobirania del Regne Unit com un estat independent.
Dilema simple
Hi ha un contrast molt gran amb altres votacions del Brexit. Aquest acord ha estat aprovat per una majoria aclaparadora de 448 diputats. Johnson va tirar endavant la llei del Brexit per una majoria de 99 vots al gener. En canvi, a May li van tombar fins a vint propostes relacionades amb l’acord del Brexit durant els 18 mesos que va ser al poder abans que l’obliguessin a renunciar al càrrec. Precisament, Theresa May va ser la primera a parlar ahir entre els més de vuitanta parlamentaris que van participar en el debat. Va dir que donaria suport a l’acord comercial en nom de l’interès nacional, però que el seu era millor. “Sobirania no significa aïllament, no significa que no acceptem mai més les regles de ningú, no significa excepcionalisme”, va dir l’exprimera ministra.
Hi va haver rebels conservadors i laboristes, molt pocs, que hi van votar en contra. També els liberaldemòcrates, els nacionalistes gal·lesos del Plaid Cymru, els independentistes escocesos del Partit Nacional Escocès (SNP). I els unionistes nord-irlandesos, que van explicar que l’acord garanteix que Irlanda del Nord continuï dins del mercat únic i que, als productes que provenen d’Irlanda, no se’ls apliquin aranzels.
Però, per contra, sí que hi haurà controls addicionals als productes britànics a la frontera, que ha estat traslladada al mar que separa les dues illes. El seu vot, però, no va ser suficient per fer descarrilar l’acord. En qualsevol cas, l’espai de debat era molt limitat. Era o bé l’acord de Johnson, o bé sortir sense acord.
LES FRASES
Perilla la unió de les quatre nacions
Daniel PosticoTot i que Johnson va dir que aquest acord tornarà a unir les quatre nacions que integren el Regne Unit, la realitat és ben diferent. El Brexit és vist com un nacionalisme anglès. El líder del nacionalistes gal·lesos, Adam Price, va dir que l’acord “és un Brexit dur tory que destruirà llocs de treball en sectors clau com ara la manufactura i que debilita la devolució de poders democràtica [als governs transferits]”. L’SNP va denunciar que havien venut els pescadors escocesos i manté les eleccions plebiscitàries del maig per convocar un nou referèndum d’independència. En canvi, els nacionalistes irlandesos del Sinn Féin veuen l’acord com una oportunitat, a la llarga, per reclamar una consulta per reunificar l’illa d’Irlanda.
