Creixen els dubtes pel 14-F

A mesura que s’atansa el moment de la decisió, creixen els dubtes sobre si les eleccions es podran fer el 14 de febrer. La portaveu del govern, Meritxell Budó, va confirmar ahir que la taula de grups de dilluns va coincidir que el determini definitiu es prengui aquest divendres i no es demori més enllà com preveien els protocols del Procicat, que donaven el 29 de gener com a data límit. Això sí, abans, demà mateix, s’ha convocat els partits a una nova reunió tècnica en què les conselleries de Salut i d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència –competent en l’organització de processos electorals– presentaran les últimes dades i projeccions sobre l’evolució de la pandèmia, d’acord amb les quals s’ha de prendre la decisió. Per mirar que sigui consensuada, el govern evitarà plantar-s’hi amb una proposta pròpia, com ahir li reclamaven alguns partits, si bé Budó alimentava la hipòtesi de l’ajornament remarcant que la situació és molt preocupant i que cal garantir molts drets per no ajornar els comicis. En canvi, el PSC, que puja en les enquestes i a més té el relleu del ministre i candidat Salvador Illa a Madrid pendent de la cita, gairebé va quedar sol defensant tant sí com no que les eleccions s’han de fer, mentre que la resta evitava pronunciar-s’hi i abonava un escepticisme creixent.

“Valorarem tots els escenaris i aportarem tota la informació necessària per prendre la decisió que correspongui, tenint en compte alhora que tothom ha de tenir garantits el dret a la participació política (també els partits per poder fer campanya), el dret a vot i el dret a la salut i a la vida”, resumia Budó després del consell executiu, que precisament va aprovar destinar una partida de 5,2 milions del fons de contingència per fer un únic enviament a les cases dels sobres i paperetes electorals de tots els partits parlamentaris. El govern no vol condicionar el debat de divendres amb una posició prèvia, però si no s’arriba al consens desitjable, Budó ja recordava ahir que prendrà ell la decisió, tal com va passar al País Basc i a Galícia. Ahir, en tot cas, no s’estava de recordar que la pandèmia està en una situació desbocada de transmissió exponencial, amb un 10% de positivitat en les proves que fa impossible resseguir-ne l’origen, i es preguntava si tindria gaire sentit tenir dictades restriccions de tot tipus per reduir la mobilitat, i alhora mantenir un escenari d’eleccions que comporten precisament una gran mobilització social. En un llarg fil a Twitter la nit anterior per exposar la complexitat de la qüestió, el director general de Processos Electorals, Ismael López-Peña, reconeixia els dubtes, i assegurava que els comicis “es podrien” fer, però expressava els temors que “s’hagin” de fer.

Si s’optés per un ajornament, es convocaria tot seguit un consell executiu extraordinari per validar la decisió, que en principi es formalitzaria en un decret signat pel vicepresident en funcions de president, Pere Aragonès, amb una fórmula que els serveis jurídics i Exteriors estan acabant d’estudiar, perquè, tot i ser una situació inèdita, s’emmarqui al màxim en la legalitat i no doni peu a possibles recursos. El govern voldria que l’eventual decret ja incorporés un nou calendari per als comicis, si bé ahir tampoc s’hi aventurava. “Hauríem de fer que la nova data garantís que l’onada actual ja anés de baixa, i hauríem d’escoltar les recomanacions de les autoritats sanitàries, millor que elles diguessin quin seria el millor moment”, cloïa Budó.