Les claus de la vista pel suplicatori contra Puigdemont
Els eurodiputats de Junts compareixen demà en la comissió d’Afers Legals per defensar la seva immunitat
La decisió final de l’eurocambra difícilment arribarà abans de les eleccions del 14-F
El president a l’exili Carles Puigdemont afronta una cita clau demà en la seva lluita contra la causa del procés del Tribunal Suprem. Tant ell com els també eurodiputats de Junts Toni Comín i Clara Ponsatí compareixeran demà al Parlament Europeu per demanar que se’ls protegeixi de l’intent d’extradició de l’Estat espanyol.
Malgrat que l’aixecament de la immunitat europarlamentària és una decisió política d’una cambra controlada per populars, socialistes i liberals, els tres independentistes estan tranquils a l’hora d’afrontar l’audiència davant de la comissió d’Afers Legals, que avalua el suplicatori del Suprem. I més ara que Bèlgica ha rebutjat definitivament l’extradició de l’exconseller Lluís Puig en detectar vulneracions de drets fonamentals en el cas de l’1-O. Una sentència ferma que els “reforça” de cara a la vista, asseguren fonts de Junts.
L’audiència començarà a tres quarts de cinc de la tarda i serà semipresencial, però Puigdemont, Comín i Ponsatí seran presents a la sala. El líder de JxCat, acompanyat del seu advocat Gonzalo Boye, serà el primer a enfrontar-se als 25 membres de la comissió, presidida per l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez. Tindrà quinze minuts per exposar-hi els seus arguments i llavors respondrà les preguntes dels eurodiputats. Seguidament, i per torns, Comín i Ponsatí hi compareixeran de la mateixa manera. Cada vista durarà com a molt una hora i, per tant, acabarà cap a les vuit del vespre.
A banda d’aportar la recent sentència belga, els exiliats al·legaran que la causa de l’1-O és una “persecució política”, que el Suprem no hi té competències i que hi ha “irregularitats” en el procediment del suplicatori. La defensa dels independentistes creu que són motius suficients per rebutjar-lo i protegir la seva immunitat.
Pròxims passos
Un cop celebrades les vistes, serà el torn del ponent que gestiona el cas, l’ultraconservador búlgar Angel Dzhambazki, per redactar l’informe en què proposi l’aixecament o no de la protecció parlamentària a Puigdemont, Comín i Ponsatí. El presentarà en una nova reunió de la comissió d’Afers Legals, que després votarà en una altra trobada.
Fonts parlamentàries veuen difícil que la comissió voti abans de febrer, perquè tots els documents rellevants s’han de traduir a les llengües oficials de la UE. Com a molt aviat, seria el 2 de febrer, cosa que permetria al ple de l’eurocambra pronunciar-se sobre el suplicatori just la setmana final de la campanya per a les eleccions catalanes del 14-F. Un escenari possible, però poc probable, tenint en compte l’ajustat calendari.
Si, per contra, la comissió d’Afers Legals finalitza la tramitació el 22 de febrer o més endavant, el ple no es pronunciarà fins passats els comicis catalans, com a molt aviat en la sessió de finals de març.
Del paper que tingui el suplicatori en la competició electoral, també en dependrà la transparència de la votació, que en el ple es fa “a mà alçada” i no es registren els vots, només s’anuncia si es retira o no la immunitat.
LA DATA
Què passa si finalment perden la immunitat?
La pèrdua de la immunitat europarlamentària implicaria que els eurodiputats de Junts Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí s’haurien d’enfrontar als tribunals belgues per la petició d’extradició del Tribunal Suprem en el cas de l’1-O.
Per tant, haurien de seguir tot el procediment judicial que ja ha passat amb èxit l’exconseller Lluís Puig, ara lliure a Bèlgica. Però mentre batallin als jutjats els pròxims mesos, si finalment perden la immunitat, continuaran sent membres de ple dret del Parlament Europeu. És a dir, podran exercir amb normalitat les seves funcions parlamentàries. Quedaria en mans del jutge belga permetre els desplaçaments a la seu d’Estrasburg o de la mateixa cambra si ho especifica en la decisió del suplicatori.
Fins i tot si Bèlgica accedís a extradir Puigdemont, Comín i Ponsatí –un supòsit ara més llunyà que mai veient la sentència de Puig–, tots tres mantindrien l’escó a l’eurocambra, almenys fins que no hi hagi una condemna a l’Estat espanyol que els inhabiliti.