ERC proposa a JxCat “posar al dia” l’acord d’interinatge
Aragonès reclama “ajustos” en la coordinació de l’executiu, ara que allargarà les funcions uns mesos, i Artadi l’insta a concretar
Vilalta aclareix que cal prioritzar el govern i aparcar retrets
Si les eleccions es demoren tres mesos i mig, això vol dir que també ho fa la interinitat del govern. I per superar aquest temps extra de convivència imprevista, segons va indicar ahir el vicepresident, Pere Aragonès, cal “millorar i enfortir” els mecanismes d’entesa entre JxCat i ERC, que, des que al setembre el president Quim Torra va ser inhabilitat, tenen un grup de cooperació per pactar l’acció del dia a dia. “A partir de l’experiència viscuda s’han de fer els ajustos necessaris des del consens”, argumentava al matí en una trobada virtual d’Europa Press.
Després de la permanent del partit, la secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, concretava una mica la proposta, per a la qual assegurava que ja hi ha hagut contactes amb JxCat. “L’escenari tenia fi el 14-F i ara s’allarga fins al 30-M, així que és prioritari posar al dia i refer l’acord per permetre continuar fent el que ha de fer el govern”, exposava. I el que ha de fer, segons ella, és prioritzar els instruments de gestió i centrar-se en la crisi sanitària, el desplegament del pla de vacunació i posar les bases per sortir de la crisi econòmica i social. “En això no hi entra fer-se retrets ni buscar rèdit electoral”, puntualitzava, tot fent una crida a deixar de banda ara “una campanya electoral que, si no, pot esdevenir eterna”. “No pot ser que hi hagi persones que es dediquin més a fer campanya que al govern”, reblava, mentre recordava al PSC, que va demanar a tots els partits la suspensió de la campanya, que està formalment suspesa des de dissabte amb el decret de desconvocatòria. Aragonès, en aquest sentit, també havia reclamat abans que la pandèmia no esdevingui una “arma electoral”, i que la campanya no se centri “només en la gestió més immediata”, perquè “en un moment o altre tots els governs s’han vist superats”. Aragonès reclamava parar l’atenció en “com s’afronta ” la situació a partir d’ara, tant en l’àmbit sanitari com econòmic i social.
“No ens podem situar més enllà d’una proposta que s’ha quedat en una voluntat, que hi som, però voldríem saber exactament a què es refereix”, contestava al migdia la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, mentre instava Aragonès a “precisar” la proposta. Arran de la insistència dels periodistes, això sí, va deixar clar que té tota la voluntat per millorar la coordinació, com té també ganes de fer-ho en la taula de partits per a l’organització de les eleccions o per enfortir les relacions entre partits independentistes. La portaveu també va treure importància a les picabaralles, que va atribuir a un fet “intrínsec” a qualsevol govern, i va posar d’exemple que també n’hi ha dins del govern de l’Estat “més progressista de la història i que després es comporta com el de Mariano Rajoy”.
“Un 155 encobert”
En el que van coincidir del tot JxCat i ERC és a criticar el paper del PSC contra l’ajornament electoral, després que Aragonès ja etzibés al matí: “Si només una força està en contra del 30-M, no pot ser que siguin electoralistes tota la resta”. Segons ell, tothom és “lliure” de presentar un recurs contra el decret, però feia una crida a la responsabilitat, i trobava “inadmissible” la posició d’un govern espanyol que no té “res a dir-hi”. El vicepresident, en tot cas, està “molt tranquil” perquè el seu decret està avalat pels serveis jurídics de la Generalitat, i és calcat al que es va fer servir al País Basc i Galícia: “Allà no va haver-hi problemes i aquí tampoc n’hi hauria d’haver”, concloïa. En el mateix sentit, Vilalta atribuïa els recursos judicials a les “maniobres” de La Moncloa per pressionar el seu entorn més proper i afí a dur-ho a la justícia, i els acusava de voler utilitzar la pandèmia per implantar “un nou 155 encobert” només pels seus “interessos partidistes”. A més, recordava que l’acord és molt majoritari, i exigia que no s’hi fiquin ni el poder judicial ni l’econòmic.
Conscient també que els recursos provenen de “l’òrbita del PSC”, Artadi també veu “evident” que La Moncloa “ha esdevingut la seu electoral del candidat Illa”, amb ministeris “amenaçant amb un to autoritari” d’impugnar els comicis. Segons ella, la posició té a veure “amb actituds partidistes i amb la poca confiança” que demostren en el seu candidat” per l’ajornament. La portaveu de JxCat va recordar que els socialistes van ser còmplices i part activa de l’aplicació del 155, a més de no deixar investir Carles Puigdemont ni Jordi Sànchez, d’empresonar Jordi Turull, d’evitar que els presos polítics votin, d’enderrocar Quim Torra o d’evitar que es publiquin o es facin debats sobre temes al Parlament de Catalnya.
Junts planteja un decàleg per assegurar el 30-M
JxCat va presentar ahir un decàleg de mesures per garantir que el 30-M es pugui exercir el dret a vot de manera “segura, legítima i democràtica”, i les eleccions no s’hagin d’ajornar de nou. Algunes ja les va plantejar en la taula de partits de divendres, com ara la necessitat de vacunar els membres de les meses i interventors, si bé no es van poder concretar per la impossibilitat de fer coincidir els calendaris de vacunació i l’electoral. Entre les propostes, hi ha la d’augmentar el nombre de meses electorals i multiplicar espais; fer tests massius en anar a votar; instal·lar mesuradors de CO2; fomentar que els ajuntaments donin cita prèvia una setmana abans per votar; facultar el vot presencial durant dos dies als col·legis; implementar urnes mòbils per a gent en quarantena o treballar per implantar el vot electrònic. Artadi admetia que caldrà veure si tot plegat es podria fer via decrets llei, normes complementàries ratificades per la Diputació Permanent del Parlament o proposant canvis al Congrés en la llei electoral (Loreg).
ERC, en canvi, no va entrar en detalls en els canvis en els protocols i tràmits electorals que faria amb vista a la nova convocatòria. “Fins ara tota decisió s’ha pres en coordinació amb el gabinet jurídic del govern, serà el departament i l’assessoria jurídica els que veuran com es poden fer els nous passos i els terminis”, concloïa Vilalta.
