Conte es juga avui al Senat la cadira de primer ministre
Obté la confiança d’una majoria absoluta de diputats al seu govern després que Renzi li retirés el suport
Necessita trobar ara una desena de senadors trànsfugues per continuar liderant l’executiu
Avui serà el dia decisiu per a Giuseppe Conte: al Senat s’hi juga la continuïtat com a primer ministre. Ahir va demanar la confiança a la Cambra dels Diputats i la va obtenir amb 321 vots a favor. És un resultat prou bo; la majoria absoluta eren 315. Al Senat, però, és on el govern té la majoria més feble. Sense els vots dels senadors de Matteo Renzi, que li ha retirat el suport i ha provocat una crisi de govern, Conte i els seus socis s’han passat els darrers dies negociant fins a altes hores de la matinada per trobar una desena de senadors trànsfugues.
A Itàlia el transfuguisme forma part de l’essència parlamentària. Cada cop que en passa alguna de grossa, però, s’inventen noves maneres de referir-s’hi. Aquest cop als trànsfugues se’ls diu “responsables”. “A qui tingui Itàlia al cor, si us plau, us ho demano: ajudeu-nos!”, va suplicar ahir el primer ministre durant el discurs a la cambra baixa. Un altre nom que també ha fet fortuna per anomenar els trànsfugues que canviïn de bàndol per donar suport al govern Conte II és “constructors”. Evidentment, aquests termes tan positius han estat creats i difosos per l’executiu i els mitjans afins.
Conte va defensar la feina feta pel govern, l’aliança entre el Moviment 5 Estrelles (M5E) i el Partit Demòcrata impulsada per Renzi. I va demanar l’ajuda dels trànsfugues “responsables” apel·lant a l’europeisme i atiant el fantasma dels “nacionalismes”. I ho va fer sense despentinar-se, ell que va arribar a primer ministre simplement perquè Matteo Salvini i Beppe Grillo, amb el vistiplau de Steve Bannon, així ho van decidir. L’exassessor de Donald Trump va empènyer perquè es fes l’aliança amb els grillini. Durant el primer govern de Conte, el primer ministre era un home de palla que va dir que es limitaria a complir els punts del programa que Salvini i Grillo li havien donat fet.
Però Conte es defineix “sense ideologia”, i potser per això ha pogut passar de defensar el programa grillino-leghista al·lèrgic a Europa a proclamar-se adalil dels valors europeistes. O de lloar Donald Trump i presumir que el president nord-americà li donava suport a fanfarronejar ahir al Parlament perquè ha mantingut una trucada amb Joe Biden, amb qui diu que comparteix agenda. Trump havia dit el mateix d’ell. Tot i que s’havia equivocat amb el nom: el magnat el va anomenar Giuseppi a Twitter, i els seus detractors encara li ho recorden, burlant-se’n.
Dreta i ultres collant
La crisi encetada per Renzi ha servit perquè tota la dreta i l’extrema dreta, que guanyarien les eleccions en cas que n’hi hagués, s’hagin pogut estarrufar d’allò més.
Si Conte aconsegueix avui salvar la pell d’un pèl en la votació que tindrà lloc al Senat, el govern quedarà en una situació d’estabilitat precària. I amb l’extrema dreta de Matteo Salvini i Giorgia Meloni traient el cap i empenyent amb força per darrere.