14-F forçat
El TSJC admet, cautelarment, suspendre el decret que deixava sense efecte les eleccions del febrer
El govern reactiva la maquinària electoral, però recorrerà contra la decisió perquè no hi veu prou garanties
Demà el tribunal n’avaluarà el fons
Les eleccions catalanes tornen, de moment, a la casella inicial del 14 de febrer, i deixen la del 30 de maig que va anunciar divendres passat el govern amb l’acord de tots els grups parlamentaris, tret del PSC. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictaminar ahir acceptar la mesura cautelaríssima de suspendre el decret 1/2021, publicat dissabte passat en el DOGC, que deixava sense efecte la celebració dels comicis el 14-F, a petició d’un exagent dels Mossos i advocat, Josep Asensio, i de la formació Esquerra en Positiu, adduint la protecció del dret fonamental de participar en unes eleccions, recollit en l’article 23 de la Constitució.
El motiu principal és que els comicis ja es van convocar en el marc jurídic de l’estat d’alarma, que permet convocar eleccions, i, per tant, res ha canviat, tot i que convé recordar que l’acte no va ser fruit d’una decisió política, sinó automàticament per disposició legal, atesa l’absència d’un nou president investit pel Parlament després de la ratificació de la inhabilitació de Quim Torra, el 28 de setembre passat. El govern de JxCat i ERC va anunciar ahir de seguida que presentarà al·legacions en contra de mantenir el 14-F vistos els estralls de la pandèmia, però alhora ja va reengegar la maquinària electoral per fer-lo possible, tot i que hi ha terminis que s’acaben avui mateix, com el sorteig dels membres que han de compondre les meses electorals.
En la resolució d’ahir, la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del TSJC dona ara veu al govern de la Generalitat i a la Fiscalia Superior de Catalunya perquè expressin el seu parer en escrits que han de presentar demà dijous abans de les deu del matí. A partir de llavors, els set magistrats que formen la secció, presidida pel jutge Javier Aguayo, es reuniran per deliberar una posició definitiva sobre la legalitat de la suspensió de les eleccions un cop convocades, escenari que no preveu pas la llei del règim electoral general (Loreg), que és la que regeix a Catalunya, ja que el Parlament encara no n’ha aprovat una de pròpia. La resposta ha de ser “amb la màxima agilitat”, diu el magistrat Francisco Sospedra, ponent de la primera resolució.
En les dues resolucions del TSJC, calcades, en què s’accepta la cautelaríssima, hi ha dos raonaments. El primer és que s’accepta aquesta tutela cautelar d’un dret fonamental perquè la convocatòria d’eleccions és un procediment ben pautat, de 54 dies des de la convocatòria, en què “seqüencialment es van succeint terminis, curts i peremptoris”, i com que la petició al TSJC s’ha fet quan ja han transcorregut 27 dies de l’inici d’aquest termini, si no se suspèn el decret –indica la sala–, “el recurs perdria la seva finalitat”, ja que “seria il·lusòria la tutela cautelar” sol·licitada al tribunal, perquè sense la suspensió del decret del govern “seria impossible la tramitació del procés electoral i els terminis fixats”.
El segon raonament, que serà cabdal, és que, pel TSJC, la convocatòria de les eleccions, publicada en el DOGC el 22 de desembre, així com el decret d’ajornament, el 17 de gener, s’han fet en el marc de l’estat d’alarma, declarat pel reial decret 926/2020, de 25 d’octubre, prorrogat al novembre, per contenir la propagació d’infeccions de la Covid-19. En la disposició addicional única d’aquest reial decret s’afirma que: “La vigència de l’estat d’alarma no impedirà el desenvolupament ni la realització de les actuacions electorals necessàries per a la celebració d’eleccions convocades al Parlament de comunitats autònomes.” En el cas de les eleccions de Galícia i el País Basc, la diferència és que van ser convocades al febrer, i es va acordar ajornar-les dies després que el govern espanyol decretés el primer estat d’alarma, el 14 de març. I, Galícia, amb el consens de tots els grups polítics, va consultar la Junta Electoral Central (JEC), que va validar l’ajornament.
A més de la de l’advocat Asensio i la d’Esquerra en Positiu, el tribunal ha rebut un total de sis demandes perquè no s’ajornés la cita electoral. Hi ha, així, la de la Lliga Democràtica, que no comparteix les llistes amb el PSC tot i haver-hi mantingut converses, i la d’Impulso Ciudadano, grup proper a Cs que ja va ser el detonant de la inhabilitació de Torra. En aquest cas, al·lega que el decret no està ben travat, i que, a més, deixa el poder en mans del vicepresident en funcions de president, Pere Aragonès, quan la llei no ho permet.
El govern ho acata per ara
El consell executiu s’acabava de reunir quan es va conèixer la notícia de la suspensió. En l’habitual compareixença posterior, el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, responsable dels processos electorals, acatava la decisió, tot i no compartir-la, i notificava que acabava de donar ordre de reprendre de manera immediata la maquinària preelectoral allà on havia quedat dissabte, quan va ser aturada. “Per responsabilitat, reactivem tot el dispositiu electoral, en espera que el TSJC resolgui de manera definitiva sobre la data, perquè ho tenim tot preparat i fa mesos que hi treballem”, justificava Solé, que va expressar la voluntat de convocar, “ja sigui en format tècnic o més institucional”, la taula de partits “en els propers dies”, tal com algunes forces com el PDeCAT ja li van demanar, per analitzar com queda la situació. El govern també va aturar l’aprovació pendent del decret per entrar en detalls sobre l’ajornament dictat, i que havia de definir, per exemple, quins tràmits ja fets haurien continuat sent vàlids per al 30-M.
Tot plegat no vol dir, però, que l’executiu no rebutgi les mesures cautelaríssimes dictades pel TSJC, al qual la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, va acusar de crear “inseguretat jurídica”, ja que manté que la base jurídica en què es fonamenta el decret d’ajornament és “sòlida”, després que, a més, el decret de convocatòria inicial, que ningú va impugnar, i els protocols del Procicat aprovats el 28 de desembre per tots els partits ja preveiessin aquesta possibilitat. Budó afirmava que “continuen plenament vigents” els criteris sanitaris i epidemiològics que aconsellen una suspensió del 14-F, i que presentaran batalla judicial per mantenir la data del 30 de maig, pactada entre gairebé tots els grups.
Els serveis jurídics preparen ara les al·legacions que presentaran demà al matí, quan expira el termini, si bé la consellera ja avançava que incorporaran la mateixa documentació en què es va basar el govern per ajornar el 14-F , i que confia que els magistrats valoraran en els propers dies: els pronunciaments de la Comissió Jurídica Assessora i l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, que tenen des del setembre, basats en bona part en els casos basc i gallec; els últims informes de Salut sobre escenaris epidemiològics i de la Direcció General de Processos Electorals sobre l’impacte de la Covid en el 14-F; la posició del síndic de greuges en el mateix sentit, i el protocol aprovat en la taula de partits del desembre. Tant Budó com Solé van recordar que la decisió judicial d’ahir és “merament instrumental, perquè no entra en el fons de la qüestió”, i per això demanaven al tribunal que emeti un pronunciament ferm amb la “màxima celeritat” possible, perquè cal “donar certeses” a la gent, i la provisionalitat “no es pot allargar”. “Cada dia que passa dificulta o endarrereix tràmits i procediments”, subratllava Budó.
Solé va aclarir que les 35.000 sol·licituds de vot per correu que havien rebut ja el 12 de gener romanen vigents, i es torna a obrir el període per rebre’n més, tot i que l’enviament de la documentació en tramesa única als domicilis –tant a Catalunya com a l’exterior– no es podrà iniciar fins que la JEC no hagi proclamat i publicat les candidatures definitives. Aquest tràmit ja és un dels que van amb retard, perquè segons el calendari electoral s’hauria d’haver fet dilluns, per sortir dimarts al DOGC. També va tard el sorteig per formar les meses electorals, que s’havia de fer entre el dia 16 i avui, per la qual cosa Solé enviava un missatge al món municipal perquè s’hi posi, ja que és feina seva. Molts ajuntaments convocaven ja ahir a la tarda plens d’urgència per poder-ho tramitar. Solé creu que hi ha marge, perquè, si la decisió és definitiva, el dispositiu estigui a punt el 14 de febrer, tot i que admetia que la situació d’impasse dels últims dies “tensa molt” tant l’organització com els terminis.
Una altra cosa és que es puguin garantir tots els drets sanitaris i democràtics en aquella data. El conseller assenyalava que, amb la legislació vigent a la mà, no es poden adoptar més mesures de seguretat de les que ja hi havia previstes, i en tot cas interpel·lava els grups al Congrés a posar-se d’acord per poder-ne facultar de noves amb una reforma exprés de la Loreg. Budó reiterava que l’escenari de divendres passat no ha canviat, i que “no està garantit” que el 14 de febrer les eleccions es puguin celebrar amb “la màxima seguretat i normalitat”, ja que recordava que cal preservar la salut no només dels electors, sinó de totes les persones com ara membres de meses, apoderats i interventors que “s’exposaran durant tota la jornada electoral als col·legis”, a banda que hi pot haver “entre 150.000 i 200.000 persones” en quarantena que no podran sortir de casa. A això, cal afegir-hi que la campanya tampoc es garanteix que es pugui fer amb tota la normalitat que caldria, i es pot posar en dubte igualment la “legitimitat” de la votació per la percepció d’inseguretat, que pot fer que part de la ciutadania no vagi a votar per por d’un contagi.