El TSJC blinda el 14-F si no hi ha un confinament domiciliari

“Aquesta decisió no implica que el tribunal obligui a votar irreversiblement el 14 de febrer, ni el tribunal ha fixat aquesta data”, afirma la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del TSJC, en la resolució d’ahir que, com ja va avançar dijous, manté la celebració de les eleccions en “la data que les va convocar l’autoritat competent, en la resolució del 21 de desembre passat”, és a dir el 14-F. Davant les crítiques rebudes, el tribunal sosté que farà una resolució definitiva abans del 8 de febrer, enmig de la campanya, i afegeix que “si hi ha canvis substancials, tant en les normes reguladores de l’estat d’alarma com en l’àmbit sanitari, derivats de l’evolució negativa de l’epidèmia, podria justificar un altra decisió de les autoritats competents adoptada conforme a dret”. És a dir, si es decreta el confinament domiciliari, faria impossible exercir el dret a vot, que no s’elimina mai. Decisió en mans del govern espanyol, com van recordar ahir des de la Generalitat.

Un dels set magistrats de la secció ha emès un vot particular, en el qual defensa que el tribunal hauria d’haver acceptat la suspensió de les eleccions davant la situació epidemiològica, en considerar que cal prioritzar el dret a la salut, a més que la por al contagi pot “fer reduir la participació”. Hi afegeix que jurídicament es podria encaixar quan la llei electoral (Loreg) preveu la suspensió de la votació per força major. “La pandèmia internacional constitueix un supòsit de força major, en ser un fet imprevisible, extraordinari, irresistible i inevitable, en els termes de la jurisprudència actual”, afirma el magistrat José Manuel de Soler Bigas, que també destaca que dels recurrents cap és un grup parlamentari, que representa la ciutadania, i la majoria dels quals van estar d’acord a ajornar les eleccions, tot i que no en la data.

El parer de la majoria del TSJC, però, és que no s’ha de demorar l’exercici del dret de sufragi, especialment perquè no hi ha president de la Generalitat, el Parlament està dissolt i la convocatòria alternativa és “tres mesos i mig després”, el 30 de maig. Hi afegeix que en el fet de mantenir les eleccions el 14-F “s’ha valorat que hi ha un interès públic molt intens en la celebració de les eleccions suspeses, perquè si no se celebren s’obre un període prolongat de provisionalitat que afecta el normal funcionament de les institucions democràtiques”. En la resolució s’insisteix força en la situació política actual, que qualifica de “bloqueig i precarietat institucional que afecta la legitimació del govern, fet que és rellevant amb la crisi sanitària que obliga a adoptar decisions d’enorme transcendència” i sosté que per això és tan cabdal “una pauta urgent de renovació electoral, designant una data precisa i inamovible”. També precisa que s’ha valorat que la llei (Loreg) no preveu la suspensió d’unes eleccions ja convocades.

Pel que fa a la greu situació sanitària, el TSJC indica que al desembre, en convocar-se les eleccions, ja s’estava en estat d’alarma, en vigor des del març passat, i a l’alça en contagis, mentre que en el cas de Galícia i el País Basc va haver-hi “un canvi de marc normatiu” per la pandèmia i per això es va canviar la data. Hi afegeix que el govern ha elaborat diversos protocols per garantir el dret a vot, i per tant “no és cert que el principi democràtic estigui en risc”, com argumenta la Generalitat, malgrat que el tribunal admet que hi haurà “un percentatge d’electors afectats”.