Més de 2.500 membres de meses volen recórrer al TSJC per ajornar el 14-F
S’han organitzat a les xarxes, presenten firmes, envien una carta al síndic i busquen assessorament legal per defensar el seu dret a la salut recollit a la Constitució
En només dos dies, i encara pujant, ja hi ha més de 2.500 membres i substituts escollits per sorteig a les meses electorals pels comicis del 14-F que s’han organitzat a través de la xarxa de Telegram, i també a Twitter –amb les etiquetes #Meses14F i #NOAsermembremesa2021–, amb la intenció que s’acabin ajornant les eleccions per protegir “un dret fonamental reconegut a la Constitució com és el dret a la salut”. I, per aquest motiu, estan buscant assessorament legal per poder plantejar aquesta demanda al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que precisament abans del 8 de febrer ha de resoldre si manté la data o valida el decret del govern, que les ajornava fins al 30 de maig. Elena Capillas, que està ajudant els dos impulsors de la iniciativa, Gustavo Pérez i Ferran Vila, explicava que arran d’anar sortint als mitjans han pogut fer un primer contacte amb una advocada i estan pendents que els indiqui els primers passos a seguir. Tot i admetre que tot és molt nou, els ha desbordat la resposta de la gent i estan aprenent sobre la marxa com fer-ho, “no ens quedarem amb els braços plegats”, hi afegia Capillas.
De moment, la primera acció clara és l’entrega avui d’una carta col·lectiva al síndic de greuges, Rafael Ribó, amb unes 800 adhesions recollides fins a les cinc de la tarda d’ahir, en la qual li fan una petició d’empara perquè els preservi aquest dret. Els promotors d’aquesta iniciativa volen deixar clar que en cap moment estan cridant “ni a la insubmissió ni a la objecció” de les obligacions per llei dels membres de les meses electorals, que poden suposar penes de presó i multes bastant elevades, però sí que animen les 82.000 persones cridades com a titulars i suplents de les 9.200 meses a afegir-se a la queixa particular a la sindicatura fent-hi constar el número de referència de la col·lectiva quan els hi admetin.
Asseguren que es troben desemparats per l’administració pública i Capillas ho exemplifica en el fet que “prioritza més el dret a vot que a la vida”. Per això en el seu escrit exposen: “Hem acatat totes les obligacions i recomanacions sanitàries des del mes de març pel control de la Covid-19”, han respectat i seguit el confinament, la distància social, han fet teletreball en la mesura del possible, usen la mascareta, entre altres recomanacions, i ara es veuen obligats a “incomplir totes aquestes directrius” obligats per la mateixa administració. Adverteixen que és un risc per a la seva salut haver d’estar “més de 12 hores en un local tancat” en “plena tercera onada” en contacte amb “centenars de persones”, amb una franja horària –de set a vuit del vespre– per “rebre positius” i contactes estrets als quals, reiteren, “la mateixa administració” obliga a fer quarantena.
A la carta, hi recullen els articles 15, 43 i 51.1 de la Constitució en els quals es parla dels drets a la integritat i a la salut que els poders públics han de protegir i garantir.
Crítiques per la improvisació amb els EPI i els tests
Els impulsors de la iniciativa tampoc exculpen el govern de la Generalitat, malgrat l’acord majoritari dels partits d’ajornar els comicis fins al 30 de maig. Capillas assegura que, malgrat la ingerència judicial que de moment manté els comicis el 14-F, el govern havia tingut “molt temps per organitzar” mesures de protecció i “està improvisant”. Posa d’exemple el fet que molts no han rebut un manual d’instruccions encara o, com va admetre a RAC1 i a TV3 el mateix director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals, Ismael Peña-López, que fins avui no es plantejarà a la taula de partits com es farà l’acompanyament, la formació, la informació i el suport professional de com s’han de posar els equips de protecció individual (EPI) en l’última franja horària de recomanació de votació als contagiats i contactes. El mateix passa amb el tipus de test que es farà servir. Peña-López ho justificava per la dificultat d’haver de mobilitzar 10.000 professionals sanitaris que estan fent front a l’alta pressió assistencial provocada per la pandèmia. Una altra qüestió que es podia modificar és intentar que les persones de risc no votin en la primera franja, precisament per preservar-los de la possibilitat que, si no es poden constituir les meses amb titulars i suplents, ho acabin sent ells per decisió de la junta electoral, ja que estaran físicament al local.
