El TSJC manté les eleccions el 14-F
La secció cinquena acorda anul·lar el decret del govern que suspenia les eleccions
La sentència, que es notificarà el proper dilluns, admet recurs davant la sala contenciosa del Tribunal Suprem, però no alteraria la cita electoral
La secció cinquena del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha resolt mantenir les eleccions per al pròxim 14 de febrer, tal com estava previst inicialment. Així, el tribunal ha anul·lat el decret que ajornava les eleccions al 30 de maig i els comicis es mantenen definitivament el 14-F.
Després de la presentació de vuit recursos en contra, els magistrats s’han reunit aquest divendres al migdia amb caràcter d’urgència per deliberar. Per majoria, i en menys de dues hores, han pres la decisió, l’argumentació de la qual es coneixerà dilluns que ve.
En un acte notificat aquest divendres -primer dia de la campanya electoral-, la sala ha declarat finalitzat el procés, una vegada ha admès les proves proposades i ha rebut les al·legacions de la Generalitat, que defensa la suspensió del 14F, així com un informe de la Fiscalia, partidària de mantenir aquesta data per evitar una “anormalitat jurídica i institucional” que pot perllongar-se de forma “indeterminada”.
La sala, que en principi es va fixar com a data límit per resoldre aquest procés el proper 8 de febrer, ha pogut avançar la deliberació gràcies a la “bona fe processal” de totes les parts, que no han esgotat els terminis en una tramitació urgent, segons ha destacat el TSJC en un comunicat,.
De fet, en la seva interlocutòria la sala ha acordat procedir aquest divendres al migdia a la votació i decisió de la seva resolució, encara que la sentència íntegra no la notificarà fins dilluns que ve, 1 de febrer.
Mesures cautelars
El passat 21 de gener el TSJC va acordar la suspensió cautelar del decret del Govern que ajornava les eleccions del 14F a, en principi, el 30 de maig.
En aquella ocasió, els arguments de la sala es van notificar l’endemà, en una interlocutòria en què el tribunal va al·legar que les eleccions s’havien de mantenir provisionalment el 14F per “preservar la normalitat democràtica” i evitar una “situació de bloqueig i precarietat institucional” que afecti la legitimitat del Govern en plena pandèmia.
En la seva interlocutòria, que comptava amb el vot particular d’un dels set magistrats de la sala, el tribunal recalcava que no obligava a votar “irreversiblement el dia 14 de febrer” ni que havia fixat aquesta data, ja que, advertia, fins al dia de les eleccions es podien donar “canvis substancials” tant en l’estat d’alarma com en l’àmbit sanitari que poguessin portar les “autoritats competents” a adoptar una altra decisió.
El Govern va acusar aleshores el TSJC de cometre una “irresponsabilitat” i “posar en risc” la salut de l’electorat, per la qual cosa va presentar un recurs demanant que s’acordés la suspensió del 14F, al·legant a més que en produir-se la jornada electoral en el pic de la tercera onada de la pandèmia podria haver-hi unes 200.000 persones que no poguessin exercir el seu dret a vot.
L’executiu català va adjuntar en el seu recurs diversos informes que alertaven del risc per a la salut dels electors que vulguin anar a votar el 14F i que a més també qüestionava la “legitimitat” del resultat si es registrava una baixa participació a causa del context de pandèmia.
