Els presos entren en campanya
El TSJC fixa de manera definitiva la data de les eleccions el 14-F
Els líders independentistes participen en els primers actes, un cop assolit el tercer grau
Cs i el PP aprofiten el fet per esmolar les crítiques
Pels volts de quarts d’onze del matí d’ahir, els vam poder veure gairebé tots, a excepció de Dolors Bassa, sortint junts de la presó de Lledoners exhibint una pancarta a favor de l’amnistia. Només unes poques hores més tard, els polítics independentistes condemnats pel Suprem ja se submergien de ple en la campanya per les eleccions al Parlament, després d’haver obtingut el tercer grau de les autoritats penitenciàries. D’aquesta manera, al vespre mateix Oriol Junqueras i Raül Romeva van participar en un míting d’ERC a Badalona, mentre que Josep Rull i Jordi Turull van fer el mateix en un de JxCat a Reus. El primer dia formal de campanya, doncs, l’independentisme ja va recórrer a un dels seus grans trumfos, els presos, per començar a marcar terreny en uns comicis condicionats per unes circumstàncies conjunturals més que excepcionals.
Al marge de totes les circumstàncies inherents a una campanya, el d’ahir va ser el dia en què també es va confirmar que la data de les votacions serà el 14 de febrer. Que, com a fet, no és poca cosa. Malgrat que tots els partits, i el mateix govern, ja donaven per fet que això seria així, la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ho va acordar de manera definitiva anul·lant el decret aprovat el 15 de gener passat per l’executiu català, en el qual les ajornava fins al 30 de maig. El contingut de la sentència, però, i els arguments que la fonamenten no es coneixeran fins dilluns, però el tribunal ha volgut accelerar la seva resolució –tenia de coll fins al 8 de febrer per fer-ho– donada la transcendència de la qüestió. La decisió, que no fa res més que ratificar les mesures cautelars decretades pel TSJC la setmana passada, podrà ser recorreguda en contra davant la sala del contenciós del Suprem, encara que això ja no afectaria la data de les eleccions. Seran el 14 de febrer, sí o sí. La reacció institucional va arribar a través del conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, que va qualificar de “despropòsit” i “imposició” la resolució. Després de deixar en suspens la presentació d’un eventual recurs, Solé va garantir que el govern ho té “tot preparat” perquès es pugui votar d’aquí a dues setmanes i va assegurar que els col·legis i les meses electorals “són i seran espais segurs”.
Primers missatges
La sortida dels presos de Lledoners, i que va ser abans que es fes públic el pronunciament del TSJC, ja va ser, en certa manera, un acte de campanya en si mateix. D’aquesta manera, i davant els mitjans de comunicació presents, Jordi Turull va manifestar que aprofitaran “cada minut de llibertat” que tinguin per difondre el seu missatge polític, alhora que es va mostrar convençut que la fiscalia recorrerà contra el tercer grau: “Ja sabem com actua”, va dir. Per la seva banda, Josep Rull va explicar que participarà en la caravana electoral de JxCat per “donar un missatge d’il·lusió i dignitat, la dignitat del poble que ha votat i que vol ser lliure”, mentre que Jordi Sànchez, que ahir va complir 1.200 dies empresonat, va voler posar l’accent en el missatge que el tercer grau “no és cap benefici, sinó que respon a l’aplicació del dret penitenciari”. En una línia molt similar es va expressar, Raül Romeva, que va recalcar, en referència a la justícia espanyola, que “fins i tot Europa els diu, una vegada i una altra, que la seva manera d’actuar és incorrecta i antidemocràtica, un fil que també va recollir Oriol Junqueras quan va demanar que s’acabi la “repressió”, alhora que va expressar el seu suport als “companys víctimes de la repressió que estan a l’exili”. Abans que els presos de Lledoners, l’exconsellera Dolors Bassa havia sortit del Puig dels Basses a Figueres (Alt Empordà) fent una crida a la mobilització per “tornar a guanyar” el 14-F. L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell està confinada a la seva cel·la de Wad-Ras a causa d’un brot de coronavirus al centre penitenciari.
La irrupció dels presos en la campanya també va ser motiu de referència, en aquest cas crítica, per part de les formacions dites constitucionalistes. “Aquests líders poden sortir de la presó perquè la clau la tenen els seus amics d’ERC”, va censurar la presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas. Igualment, el candidat del PP, Alejandro Fernández, va apreciar un “interès electoralista” i “partidista” en la decisió de la Generalitat de concedir el tercer grau als condemnats pel Suprem.
Altres formacions, com ara el PSC, van optar ahir per ignorar la qüestió, conscients que no els interessa, i gens, que els comicis s’escorin cap a qüestions com ara la repressió. Pel seu presidenciable, Salvador Illa, el relat de campanya més propici és el de la gestió o com fer front a la crisi actual, i en aquesta tessitura ahir va participar en un acte sobre municipalisme celebrat al Casal Joan Reventós, seu del partit a Barcelona, en el qual també van participar la número u del PSC per Girona, Sílvia Paneque, i l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés. “En la meva etapa de ministre he pogut participar en moltes conferències de presidents i he vist com es veu la Generalitat. S’ha perdut el prestigi de les nostres institucions i això és letal. Cal recuperar-lo amb serietat, treball, rigor i lleialtat”, va ser la recepta del candidat.
El PDeCAT, pel seu cantó, va posar ahir l’accent en propostes programàtiques com ara la de proposar un enduriment de les penes perquè l’ocupació d’una primera residència sigui castigada amb penes de presó.
