La CUP, contra el tauró del 78

El segon dia de campanya electoral, la candidata a la presidència de la Generalitat per la CUP-Guanyem, Dolors Sabater, a peu de l’estació de tren de Badalona, va fer un curt vídeo a les xarxes socials en el qual expressava la seva satisfacció per la bona rebuda del seu gest per trencar “el partidisme que deshumanitza la política”, en haver anat, abans-d’ahir, a veure l’exvicepresident Oriol Junqueras i l’exconseller Raül Romeva, que sortits del penal de Lledoners participaven en el primer acte de campanya per ERC a la seva ciutat, on va ser alcaldessa del 2015 al 2018 fins a ser expulsada per un pacte del PP i el PSC.

En vista de les restriccions de la crisi sanitària, la formació anticapitalista ha ideat per a la campanya electoral un format de converses a les xarxes socials, reflexives i reals (tot i que algun del miler de participants, des de casa seva, ahir va demanar alguna “proposta concreta”). Si fa uns dies Sabater va conversar amb una gran revelació i bèstia negra d’ERC, el doctor Oriol Mitjà, ahir la cap de llista dels anticapitalistes va ser acomboiada pels exdiputats de la CUP i grans oradors Anna Gabriel, des del seu exili a Suïssa, i David Fernàndez.

Sabater va engegar, amb la fredor de no tenir públic a prop, citant els greuges de la setmana del poder judicial, com ara la presó imminent de Hasel per unes cançons, i que el TC ha escapçat el decret de l’habitatge català. Fernàndez va escalfar l’ambient amb la seva memòria prodigiosa i les cites infinites. Va ser ben gràfic quan va expressar que, “tal com ha dit Sánchez Piñol”, la situació actual és com la pel·lícula Tauró, de Spielberg, en què el policia d’Amity Island vol tancar la platja i l’alcalde, no, per no perdre el turisme. Els taurons del règim del 78 van ser el fil conductor de la xerrada. “L’independentisme català ha estat l’únic moviment que ha fet trontollar el règim del 78”, va afirmar la candidata, més segura. Sabater va defensar fer un plebiscit l’any 2025: “Hi ha qui ens diu que és lluny, el 25. Però és perquè pugui ser de veritat, sense enganyar, ni varetes màgiques d’immediatesa [un dard a JxCat] ni taules de diàleg que no han anat enlloc [per ERC].” Sabater va apostar per la seva “entrada a la institució” per fer canviar dinàmiques, però també va apel·lar a “la mobilització des del carrer” per canviar “un marc legal que no permet el dret a l’autodeterminació ni l’habitatge”.

Gabriel va assegurar que Sabater “encapçala la llista d’un moviment més madur, del nou cicle per guanyar”, i amb l’objectiu “d’assolir grans consensos, no per negociar misèries sinó per transformar”. L’exdiputada va apel·lar al fet que el moviment ha de ser “internacionalista, que no deixi ningú enrere”, en aquesta “crisi civilitzatòria, en què la vida ha de ser davant de l’economia”. Fernàndez ho va arrodonir: “Com deia la militant feminista Consol Casals, som independentistes sense fronteres.” I Sabater va resumir el repte de la CUP: “Som l’única alternativa. Hem estat tres anys estancats. No tenim força per rendir-nos.”