El TSJC diu que ajornar les eleccions provocaria un “període prolongat de provisionalitat”

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) considera que ajornar les eleccions catalanes obriria un “període prolongat de provisionalitat” en el Govern i tampoc veu garantit que al maig es poguessin fer amb condicions epidemiològiques millors que les actuals.

En la sentència sobre la demanda d’anul·lació de l’ajornament, que divendres passat ja va estimar, els magistrats consideren que no hi ha cap causa de força major imprevista que justifiqui l’endarreriment, que l’estat d’alarma no ho preveu i que Pere Aragonès, vicepresident en funcions de president, no té competències per fer-ho.

En la sentència, de 31 pàgines, el tribunal considera que l’ajornament d’unes eleccions ja convocades suposa una “limitació molt intensa del dret de vot”, ja que “obre un període prolongat de provisionalitat en el funcionament de les institucions democràtiques de Catalunya, sense Parlament constituït i amb un Govern amb la presidència vacant, cosa que suposa que no pot destituir els seus membres en tot aquest temps”. “L’actual estat d’alarma, en el que s’intensifiquen les potestats en l’exercici del poder públic, abunda en la necessitat que el poder públic s’exerceixi en un marc de normalitat democràtica”, afegeix.

El tribunal també qualifica d’“incertesa” condicionar la celebració dels comicis el 30 de maig a una valoració prèvia per part del Govern de les condicions sanitàries en aquell moment, però sense determinar els indicadors epidemiològics que han de tenir-se en compte per decidir la nova convocatòria. A més, tampoc veuen previsible que hi hagi garanties absolutes sobre la situació de la pandèmia a finals de maig.

En aquest sentit, consideren que no hi ha cap “imprevist” com a causa de força major que permeti endarrerir la votació, ja que “la situació ja era coneguda el 21 d’octubre del 2020 quan no es va proposar cap candidat per a la Presidència de la Generalitat”. “Des d’aquell moment, el 14 de febrer era la data predeterminada legalment si en dos mesos s’hagués investit un president, cosa que hauria evitat la celebració d’eleccions, perquè quedava un any més de legislatura”, recorden. Dos mesos després, el 21 de desembre, es va dissoldre el Parlament i es van convocar eleccions en ple estat d’alarma, “essent previsible que hi hauria un repunt de la pandèmia per efecte de les festes de Nadal, efecte que s’ha estabilitzat o fins i tot disminuït en els últims dies”.

Els magistrats consideren que l’ajornament vulnera el dret fonamental de vot i recorden que l’actual decret d’estat d’alarma estableix expressament la continuïtat dels processos electorals.