“La coherència té premi a mitjà i llarg termini”

La campanya es presenta estranya. No té motiu de ser perquè les eleccions s’haurien d’haver fet més tard. El 30 de maig era massa tard, però un mes més de marge [que el 14-F] perquè la corba s’anés aplanant una mica més i perquè les coses a les UCI [unitats de cures intensives] s’haguessin normalitzat... tot això hauria tingut sentit. Però és una campanya estranya perquè els partits estem plantejant actes gairebé sense públic. És estrany perquè el govern que integren unes forces polítiques al matí diu que les persones es podran saltar el confinament municipal per anar a escoltar els mítings. I a la tarda aquests mateixos partits que integren el govern diuen que ells no ho faran. Doncs bé, una campanya sense poder parlar amb la gent, sense les emocions i les persones, però a través del Zoom [plataforma informàtica] o telemàticament, molt estrany [...].

Segurament és l’evolució natural. Quan una persona està en la política té l’esperit del servei públic. Li agrada el que fa, en aquest cas, poder transformar la seva ciutat com ho faig a Lloret de Mar [...]. Arriba un moment a la vida en què, després de tots aquests moviments a l’espai ideològic… millor dit, d’aquest espai polític. L’espai ideològic és una altra cosa. Hi ha anades i vingudes, i jo penso que la coherència al final té premi. No sé si a curt termini, però a mitjà i llarg termini n’estic segur, que la coherència té premi i que la gent valora la coherència. Com que jo defensava uns ideals, els continuo defensant, que són gestionar aquest mentrestant, fer una gestió impecable d’aquest autogovern, que és insuficient, però és el que tenim, i a la vegada no perdem de vista els ideals nacionals, però el que no volem és emplenar els diaris i els mitjans de promeses que no podrem complir. El que no vull és crear frustració [...].

M’he quedat al PdeCAT per coherència. Des d’un punt de vista nacional, tenim un mateix objectiu final, però segurament hi veiem una forma, no sé si diferent d’arribar-hi... però sí que una forma diferent d’explicar-ho. Jo no vull una confrontació contínua perquè no crec que doni resultats: això de la confrontació intel·ligent encara no sé ben bé què vol dir. Però estem perdent moltes oportunitats, ara hi haurà un repartiment de fons europeus, la Next Generation, veurem què passa. En els pressupostos generals de l’Estat, hi ha oportunitats que no hem de deixar perdre. Per tant, mentre estiguem dins de l’administració espanyola, hem d’aprofitar tots els recursos que es puguin perquè ho copaguem i perquè hi coparticipem, això des de l’àmbit nacional. Des de l’àmbit ideològic, no sé quina ideologia. [A Junts] hi ha gent amb una ideologia de centre i gent amb una ideologia que està molt a l’esquerra. Encara s’ha de veure quines polítiques faran, el que sí que sé pel que he vist darrerament és que estan ancorant-se molt més a l’esquerra que un partit de centre com el que jo defenso [...].

El que volem és gestionar molt millor les competències que tenim. Encara hi ha un ampli marge de millora en la gestió i, per tant, el que oferim és rigor, bon govern, tornar a prestigiar les institucions públiques. Tenim un respecte sepulcral per la presidència de la Generalitat i per la Generalitat com a institució i, per tant, el que volem és tornar-los a prestigiar perquè en els darrers temps ha perdut una part d’aquest prestigi [...].

Evidentment com a tal no existeix un star-system gironí com passa a Barcelona. El que és obvi és que a la Selva marítima soc més conegut que a la Garrotxa o al Ripollès. Això és obvi perquè són comarques molt diferents. I a casa seva, l’índex de coneixement de l’alcalde a Lloret és altíssim i ho és menys a Puigcerdà. Penso que ens calen persones que hagin demostrat experiència en la gestió, rigor i bon govern i no tant persones conegudes amb molts seguidors a Twitter o que vagin a tertúlies de ràdio a fer colar un missatge i ser atractives, que també és allò en què sembla que s’ha convertit, malauradament, la política d’aquest país [...].