L’exèrcit de Birmània pren el control al país
El general Aung Hlaing assumeix tots els poders i declara l’emergència durant un any
La cap de govern, Aung San Suu Kyi, i el president són detinguts
Condemna internacional de les principals cancelleries
L’exèrcit de Birmània va prendre ahir el control del país desplegant els militars per les principals ciutats, arrestant el president i la cap de govern de facto i proclamant l’estat d’emergència durant tot un any amb l’argument de preservar l’“estabilitat” de l’Estat. El general Min Aung Hlaing, cap de l’estat major, va assumir el control dels poders legislatiu, executiu i judicial, i el que fins ara ocupava el càrrec de vicepresident, l’exgeneral Myint Swe, ocuparà el càrrec de president interí. A través de la televisió, els militars van prometre eleccions “plurals, lliures i igualitàries” quan acabi aquest període d’emergència autoimposat.
Un portaveu del partit Lliga Nacional per a la Democràcia (LND), de la consellera d’Estat i premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi, va confirmar ahir la seva detenció, així com la del president Win Myint, amb violència i intimidació. Poques hores després de la seva detenció, la premi Nobel va demanar als ciutadans que no acceptin el cop i surtin a protestar: “Les accions dels militars porten de nou el país a la dictadura”, assenyala un comunicat de l’LND publicat a les xarxes socials. Aquest cop militar va tenir lloc poques hores abans de celebrar-se la sessió constitutiva del Parlament resultant de les últimes legislatives. Birmània acaba de sortir formalment d’una dècada amb un règim militar que va dirigir el país durant prop de mig segle. Els dos darrers cops d’estat des de la independència del país, el 1948, es remunten als anys 1962 i 1988.
Els militars acusen la comissió electoral de no haver resolt les greus irregularitats que, segons el Partit de la Solidaritat i el Desenvolupament de la Unió (PSDU) –l’antiga formació governamental creada per l’anterior junta militar abans de dissoldre’s–, es van produir en les eleccions legislatives del mes de novembre passat. Els comicis van atorgar una aclaparadora victòria a l’LND de Suu Kyi, que va obtenir la majoria absoluta al Parlament del país i va aconseguir per al moviment pro democràcia 396 escons dels 476 que hi havia en disputa.
Acusació d’irregularitats
Per la seva banda, el PSDU controla el 25% dels 664 escons de les cambres alta i baixa del país, així com els ministeris de l’Interior, Defensa i Fronteres, i va reaccionar refusant els resultats electorals i acusant l’LND de frau electoral. El partit afí a l’exèrcit va assegurar que en les últimes eleccions van trobar prop de nou milions de casos de frau i va exigir a la comissió electoral que publiqués les llistes de votants per sotmetre-les a verificació. La comissió electoral, al seu torn, va assegurar que no existien proves que acreditessin aquestes afirmacions.
Segons diversos mitjans, a la capital del país, Nay Pyi Taw, les línies telefòniques i l’accés a internet van quedar sense servei durant hores. El senyal de la televisió estatal, ocupada per l’exèrcit, també va emmudir. A Rangun, la capital econòmica del país, els militars van ocupar l’ajuntament i van bloquejar l’accés a l’aeroport internacional. A més, segons una ONG especialitzada, les telecomunicacions per les línies tant fixes com mòbils i les connexions a internet van resultar molt afectades.
L’alçament de l’exèrcit va ser condemnat unànimement a escala internacional. Un dels primers governs a reaccionar va ser el dels Estats Units, mitjançant un comunicat del secretari d’Estat, Antony J. Blinken, en què expressava la “gran preocupació” de la nova administració de Biden, i alhora instava els militars a “revertir” les seves accions immediatament: “Fem una crida als líders militars birmans perquè alliberin tots els funcionaris governamentals i líders de la societat civil, i respectin la voluntat del poble de Birmània, expressada en les eleccions democràtiques del novembre passat.” La Xina va afirmar que espera que totes les parts puguin “salvar les seves diferències en el marc de la Constitució i de les lleis per mantenir l’estabilitat política i social”.
També la Unió Europea va expressar el seu rebuig frontal al cop d’estat i va exigir el restabliment del procés democràtic: “Condemno enèrgicament el cop d’estat a Birmània i demano als militars que alliberin tots els detinguts il·legalment en batudes arreu del país”, va dir a través de les xarxes socials el president del Consell Europeu, Louis Michel. De manera pràcticament idèntica es va expressar l’alt representant per a la Política Exterior de la Unió Europea, Josep Borrell. El secretari general de l’ONU, António Guterres, també va condemnar “fermament” la detenció dels líders civils de Birmània, i va expressar “la greu preocupació per la declaració de la transferència dels poders legislatiu, executiu i judicial als militars”. “Tots aquests esdeveniments representen un greu cop per a les reformes democràtiques a Birmània”, va concloure.
LES FRASES
Un cop anunciat i previst en la llei
La majoria d’analistes ja vaticinaven una acció militar des que en les eleccions del novembre passat el partit de Suu Kyi es va proclamar vencedor. Des de mitjan gener, els tancs van començar a circular pels carrers del país, en especial a la capital econòmica, Rangun (actualment Yangon). Els rumors que l’exèrcit podria prendre el poder van anar creixent durant el gener, quan el cap de l’exèrcit, el general Min Aung Hlaing, no va descartar aquesta mesura prevista per la Constitució del 2008 i que atorga als militars la capacitat de declarar l’estat d’emergència i assumir el poder. Tot i això, dissabte passat l’exèrcit va garantir en un comunicat el seu compromís amb la defensa de la carta magna.