“No hi ha una força major” per ajornar el 14-F, segons el TSJC
El tribunal indica que la llei no permet al vicepresident en funcions decretar l’ajornament de les eleccions
Conclou que la suspensió, que “no era només per protegit la salut”, vulnera el dret a vot
“No hi ha una causa de força major que justifiqui l’ajornament de les eleccions”, i per tant “s’ha vulnerat el dret a vot”, i especialment perquè amb la data alternativa del 30 de maig “hi ha un període prolongat de provisionalitat de les institucions de Catalunya”. És la conclusió del TSJC, que ahir va fer pública la sentència –la resolució definitiva de la qual ja va avançar divendres passat amb l’inici de la campanya–, en què declara la nul·litat del decret 1/2021 que suspenia les eleccions del 14-F i les ajornava fins al 30-M, si les condicions sanitàries ho permetien. Dels set magistrats de la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del TSJC, el jutge José Manuel de Soler, va mantenir el seu vot particular en contra, en defensar que sí que s’hauria d’haver permès l’ajornament.
En la resolució –de 39 planes i redactada pel jutge Francisco José Sospedra (que fins i tot inclou unes conclusions perquè sigui “entenedora”)–, el tribunal aclareix, com ja va fer la fiscalia, que el seu àmbit d’enjudiciament és “jurídic i no sanitari”.
Així, exposa que ni l’Estatut ni la llei orgànica del règim electoral general (Loreg), a manca de norma catalana, no recullen cap supòsit en què l’autoritat suspengui les eleccions un cop convocades, i per tant el president o vicepresident en funcions “no hi estan habilitats”. La Loreg permet aturar la votació o situacions concretes.
Hi afegeix que el marc legal permetria la suspensió en casos de força major, tal com la Comissió de Venècia, en un estudi del 2020, preveu en casos d’estat de guerra o catàstrofes naturals. El tribunal precisa que la Generalitat justifica que s’empara en aquest “buit legal” per aprovar el decret 1/2021 per a la suspensió de les eleccions, i tal com van fer al País Basc i a Galícia. Pel TSJC, en aquestes dues comunitats sí que hi va haver un “element d’imprevisibilitat”, com és el fet que van convocar eleccions el febrer del 2020, amb una situació normal, i van ser suspeses perquè el 14 de març es decretava un estat d’alarma per la Covid-19, que obligava al confinament domiciliari i “limitava” el dret de vot.
Un 2,5% del cens
El TSJC retreu al govern que des del desembre passat sap que les eleccions haurien de ser al febrer, després que, amb la inhabilitació del president Torra (sense citar-lo), no s’escollís un nou president, el qual –recorda– podria haver seguit el mandat fins al desembre vinent, i es va “engegar el rellotge electoral”, i la cita va ser convocada de forma “reglada” i no per un president. En aquest temps –hi continua– ja existia l’estat d’alarma, que permet la celebració d’eleccions. Detalla que el decret 147/2020 “només exposa en el preàmbul i de forma imprecisa” la possibilitat de suspensió, i que el decret 1/2021 de suspensió és “per la participació política i no estrictament de protecció de la salut”. I conclou que s’han posat mesures de protecció i que la previsió d’afectats ara, segons la Generalitat, és d’un 2,5% del cens, el qual es podria mantenir el 30-M, segons el TSJC.
