El guirigall de les meses

Primer es deia amb la boca petita, però els responsables de processos electorals del govern, dels municipis i dels partits ja intuïen que la confecció de les meses electorals el 14-F podria ser un problema en plena tercera onada de la pandèmia. Com que l’última paraula la tenen les juntes electorals –jeràrquicament dividides en la central, la provincial i les de zona–, el procés s’ha acabat convertint en un guirigall davant l’allau de 21.180 al·legacions registrades fins ahir pels integrants de meses electorals triats per sorteig: el president i els dos vocals de cada mesa més els dos suplents per a cada càrrec que marca la llei. En total, hi ha designats 82.251 membres per a 9.139 meses.

A la por que ja provoca la mateixa pandèmia, s’hi va afegir la que va generar el protocol aprovat pel Procicat i avalat pels partits, que aplica franges recomanades de vot i estableix que de les nou del matí, quan obren els locals electorals, fins a les dotze, vagin a votar els col·lectius de risc. I és aquí on van sorgir les veus d’experts i membres d’aquests col·lectius, que alertaven que en el cas que no es pogués constituir una mesa amb cap de les nou persones, entre titulars i suplents, en aplicació de la llei orgànica de règim electoral general (Loreg), es posava immediatament en risc aquests col·lectius, precisament el contrari del que es pretenia, ja que la llei estipula que si no es pot constituir la mesa per falta de membres, s’ha de notificar a la junta electoral de zona, la qual aplica el procediment d’obligar qualsevol persona que sigui al local en aquell moment –normalment les primeres de la cua per votar– a ser membre de la mesa. La Junta Electoral de Barcelona va demanar al govern que canviés l’ordre de votació, fet que ja s’havien plantejat abans i que van descartar, mentre buscaven altres fórmules com ara crear bosses de voluntaris i posaven èmfasi en el vot per correu. Algun municipi es dirigia aquests dies al govern per saber si es podia tirar endavant amb aquesta bossa de voluntaris, com per exemple el de Sabadell, però la Junta Provincial de Barcelona ahir ho va descartar i va decidir que els suplents de les meses que quedin alliberats en presentar-se els titulars es puguin reassignar a altres meses que sí que requereixin membres dins del seu partit judicial, preferentment al mateix municipi.

La resolució és una recomanació per a les juntes electorals de zona de la província i també explicita que “s’abstinguin d’obligar a formar part de la mesa qualsevol elector que es trobi present al local”. Però en espera del pronunciament d’altres juntes com la de Girona, Lleida i Tarragona, municipis com Platja d’Aro i Salou han mantingut la creació de les bosses de voluntaris. Alguns ajuntaments d’arreu del país ja s’havien avançat a aquesta problemàtica. A l’Hospitalet de Llobregat fa anys que van canviar el sistema de sorteig i van fer un coixí de nou persones, per a cadascun dels tres càrrecs de la mesa; a Terrassa van sortejar fins a quatre suplents; a Badalona han implantat un sistema en què els electors múltiples d’un número poden ser designats, i a Barcelona fan el sorteig amb una matriu aleatòria que inclou tots els electors, i es van agafant per ordre quan hi ha vacants. Altres municipis han optat per fer sortejos extraordinaris per cobrir les vacants.

D’altra banda, els municipis han començat a fer simulacres per comprovar els protocols de la jornada. Ahir se’n va fer un al centre cívic de Sant Julià de Ramis, que es convertirà per primera vegada en col·legi electoral i donarà cabuda a dues de les tres meses electorals.