PERE ARAGONÈS
CANDIDAT D'ERC A LA PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT
“El PSC serà invisible si JxCat dona suport a ERC”
traïció “No vull que el govern estigui condicionat per un PSC que ha assumit el programa polític de Cs” Borràs “Si la investiríem? Em remeto al que hem fet, no entraré a fer de jutge”
Hem de posar d’acord tots els que defensem l’amnistia i l’autodeterminació; ja ho hem fet abans!
Veig com JxCat i la CUP assumeixen que cal un referèndum vinculant i reconegut. Benvinguts!
Poc carisma? Aquí no es tracta de ser el rei de la festa, es tracta d’aconseguir la independència
No pot tornar a passar que es faciliti una investidura a última hora i després no s’aprovin els comptes
Un govern és solidari i quan es prenen decisions s’han de defensar fins al final. Així entenc la lleialtat
Només s’ha avançat en el diàleg quan ha guanyat ERC. Les reticències de JxCat han anat bé al PSOE
M
oltes enquestes indiquen un triple empat tècnic, com al 2017 però canviant el PSC per Cs. Serem on érem? El 14-F aclarirà el panorama?
Aquestes eleccions poden donar l’oportunitat de fer un canvi al país: que per primera vegada qui lideri els resultats al Parlament, però també l’independentisme, sigui una força independentista i d’esquerres com ERC.
Vostè proposa un front ampli on JxCat i comuns s’han vetat. Hi ha cap opció real que no sigui repetir govern amb JxCat?
Hem de posar d’acord tots els que defensem el dret a l’autodeterminació i l’amnistia. Estem en un moment en què hi ha la necessitat de defensar-ho davant de l’Estat que ha respost amb la repressió, i davant d’una pandèmia que ha provocat la crisi econòmica més gran de l’últim segle, aquí ningú pot permetre’s el luxe de fer vetos circumstancials. És evident que amb els del 155 no hi tenim res a pactar, però els que sempre hem defensat el dret a decidir i la llibertat dels presos tenim l’obligació de posar-nos d’acord. És que ho hem fet abans: per fer el pressupost de la Generalitat el 2020, per formar govern a Lleida i Tarragona i desbancar alcaldies històriques socialistes... Per què no ens podem posar d’acord ara a la Generalitat?
Els comuns també diuen que ERC i el PSC veten un tripartit.
Els comuns comparteixen amb nosaltres no només una part del programa econòmic i social, sinó també la defensa del dret a decidir i la llibertat dels presos. Amb el PSC no hi compartim cap d’aquestes coses.
Vostè ha dit que ERC està preparada per governar en solitari. En quin escenari pot passar?
Nosaltres volem acords amplis, perquè el moment històric del país ho necessita. La prioritat és un govern ampli, perquè tots els que vam sortir al carrer el 3-O i vam defensar les urnes l’1-O tenim la responsabilitat, i ningú la pot defugir, de posar-nos el país a l’esquena amb els seus problemes i tirar-lo endavant. Però si aquest acord ampli no és de govern, podem assumir governar en solitari i tenir els suports de totes aquestes forces polítiques al Parlament.
Però si amb dos grups ja ha estat font de picabaralles, amb tres o quatre pot ser ingovernable…
Precisament es tracta de superar les limitacions del govern actual, que venien donades per dos factors. Primer, que no hi havia una majoria sòlida al Parlament: el govern de JxCat i ERC hi ha estat en minoria. I,, després, que hi ha hagut una repressió que no ha cessat. Ara depèn de nosaltres que hi hagi aquesta majoria sòlida al Parlament, i per això interpel·lo tots els que ens hem posat d’acord en altres àmbits, que també ho fem en això. Si no, que algú m’expliqui quina alternativa té per seguir avançant cap a la independència i per fer-ho apel·lant al 50% +1 dels vots... Hem vist moltes vegades crítiques a l’estratègia o les propostes d’ERC, però llavors demano que hi hagi una alternativa viable, efectiva i real sobre la taula.
ERC demana al PSC que no accepti els vots de Vox. Vostè acceptaria els del PSC?
No, perquè els vots, ni tan sols una abstenció, mai són gratis, sempre acaben condicionant, i el meu govern no vull que estigui condicionat per un PSC que té com a objectiu acumular tot el vot espanyolista, i que per això ha traït el programa històric que havia defensat i ha assumit el programa polític de Cs: han posat en qüestió els mitjans de comunicació públics, la llibertat ideològica dels treballadors públics, les delegacions a l’exterior… El següent és posar en qüestió la immersió lingüística? I encara no han negat que arribat el cas estiguin disposats a acceptar els vots de Vox per tenir la presidència! Però és que, a més, això és molt fàcil de resoldre: el PSC no cal, pot ser absolutament prescindible, invisible, inútil en termes polítics de majories i minories, si JxCat dona suport a ERC. Nosaltres, els darrers anys, sempre que ha calgut per fer una majoria independentista hem donat suport a l’elecció d’un president de JxCat. Ells ara tindran l’ocasió de fer el mateix a l’inrevés.
I ERC investiria Laura Borràs, tot i estar imputada per possibles irregularitats?
Estic convençut que ERC guanyarà i ens trobarem en la situació inversa; és a dir, que ells m’hauran de donar suport a mi.
Però si no passés?
Em remeto al que hem fet els últims anys, i quan el país ha demanat responsabilitat, sempre hi hem estat. Jo no entraré a fer de jutge en aquestes eleccions, i a més en un procediment en què encara queda molt camí per davant, però precisament hem de superar les limitacions que hi ha hagut en aquest mandat. I no estem tan lluny. Una cosa és la retòrica, les declaracions grandiloqüents, les frases èpiques… però quan anem al detall, a mirar el programa, què acaba defensant JxCat? Que si s’aconsegueix el 50% dels vots cal exigir un referèndum vinculant amb suport de la comunitat internacional. Això és el que ha defensat ERC.
Què ha impedit, si hi esteu tan a prop, un acord estratègic de l’independentisme?
ERC ha defensat aquesta posició des de fa molt temps, agafant els aprenentatges de l’octubre del 2017 i mirant de maximitzar les fortaleses i superar les dificultats i limitacions. El nou referèndum vinculant i reconegut internacionalment el proposem des de fa molt de temps. Ara veig com la CUP i JxCat també assumeixen aquesta posició, així que benvinguts, però és ERC qui ha fet la proposta i l’ha defensada en solitari durant molt de temps, rebent crítiques, tot i que ens és bastant igual si al final tots ens posem d’acord en aquest objectiu. Perquè el meu adversari no és cap altre independentista, és l’Estat i qui representa els seus interessos a Catalunya, que és la candidatura de Salvador Illa.
Veu factible posar-se d’acord després de les eleccions?
Els fulls de ruta no són tan diferents. Uns poden fer servir més decibels i altres menys, però ens uneixen moltes més coses que no pas ens separen. Estic convençut no només que arribarem a un acord, sinó que ampliarem les majories, i seran sòlides. El país ho necessita i no fer-ho seria una irresponsabilitat.
Vostè proposa un govern amb els comuns. El full de ruta també els hauria d’incloure?
El nostre compromís és clarament per la independència, però el referèndum també el poden defensar els que no són necessàriament independentistes, només cal que siguin demòcrates. Si l’independentisme es marca com a objectiu aconseguir un referèndum que sigui vinculant i reconegut per la comunitat internacional, tots els qui hi donin suport són els nostres aliats i no els nostres contrincants. I els comuns han dit que defensen el dret a decidir de Catalunya en un referèndum.
Vostè veu impossible un pacte amb el PSC a Catalunya, però hi ha hagut acords a Madrid. És compatible que continuïn?
Catalunya i Espanya són dos països diferents, i per tant no només hi ha lògiques polítiques diferents, sinó que ERC es presenta a les eleccions al Parlament per presidir Catalunya, perquè tenim un projecte per fer aquest país independent i una societat justa. ERC no es presenta a les eleccions espanyoles per presidir Espanya, sinó per defensar els interessos de la ciutadania de Catalunya. I prenent com a base a això fem sempre els acords, també per parar els peus a la dreta espanyolista i a l’extrema dreta.
Entre aquests acords, hi ha el de l’indult als presos polítics?
Nosaltres defensem l’amnistia, és la resolució democràtica i política a una repressió que té origen polític. El govern espanyol ha deixat que es parlés d’indults però tampoc no ha mostrat cap compromís ferm al respecte. La solució és l’amnistia perquè inclouria també els exiliats i totes les causes obertes pendents, que són moltes i afecten milers de persones, a part de casos com els del Tribunal de Comptes.
Si indulten Oriol Junqueras i quedés lliure sent vostè president, com quedarien els lideratges al partit i al govern?
ERC és un equip, jo he format part de l’equip d’Oriol Junqueras des de fa una pila d’anys, i sense indult, i amb ell a la presó, el líder d’ERC és Oriol Junqueras. Però si soc president de la Generalitat, el president seré jo. I igual que hem estat treballant conjuntament fins ara ho seguirem fent en el futur, i a més com a president del meu partit és una de les persones que més m’escolto, que més m’he escoltat per prendre decisions i que més m’escoltaré quan sigui president de la Generalitat.
Vostè té fama de buròcrata i es diu que té poc carisma…
Aquí no es tracta de ser el rei de la festa, es tracta d’aconseguir la independència de Catalunya. I ara el que es necessita és algú capaç de construir acords, que sàpiga afrontar la reconstrucció del país, que sigui honest i parli clar, reconegui els límits per superar-los i que sobretot estigui compromès amb la independència i la justícia social. En aquest sentit puc posar a disposició que des d’adolescent he treballat cada dia perquè Catalunya fos un estat independent.
Al debat de TV3 va avançar que lligaria una eventual investidura a un acord de pressupost. Això no ho complicaria més tot?
No, això vol dir que tothom s’ha de comprometre. No pot tornar a passar com els últims anys, quan es facilitava una investidura a última hora i després es posava tot en risc si no s’aprovava el pressupost. D’aquest aprenentatge n’hem de treure una lliçó, i és que ens hem de comprometre tots molt més des de l’inici. És que a més el país ho necessita! Estem en una hora greu, molt complicada, amb un 13,87% d’atur, 537.000 aturats, 171.000 persones més en ERTO, el PIB ha tingut una caiguda d’un 11,4% el 2020, la més alta des que hi ha registres oficials... Ens hauríem de remuntar a la Guerra Civil per trobar una caiguda més gran! Davant d’això no podem perdre ni un sol minut; per tant, amb la investidura el meu govern començarà a treballar pel pressupost des del primer moment.
No val l’aprovat a l’abril?
Sort en vam tenir d’aquell! Imagineu-vos gestionar una pandèmia amb el del 2017.
Tot i això ja van néixer una mica caducats, perquè s’havien preparat en la prepandèmia… Ara ja no donen més de si?
Ara cal reorganitzar les prioritats, és evident, i cal poder incorporar els recursos amb molta més facilitat. Afrontar una reconstrucció en què la inversió serà un element clau, sense un nou pressupost estem molt limitats i això podria fer que deixéssim passar les oportunitats vinculades a recursos que poden venir de fons europeus com ara el Next Generation. Que hi ha cap força política que es presenti a les eleccions que cregui que mai hi hauria d’haver pressupost? Oi que tothom en tindria un al cap? Oi que tothom diu que és l’eina que millor defineix les polítiques d’un govern? Doncs perfectament podem lligar-hi la investidura.
Fa tres anys la CUP es va abstenir per afavorir un president independentista, però no va donar suport al pressupost. Descarta un escenari així?
Quan s’investeix un president s’aprova el seu programa de govern, que es porta a terme mitjançant un pressupost. Jo demano que tothom s’impliqui.
Vostè ha acusat el govern estatal de ser un dels que menys ajuts directes ha donat en termes de PIB, però a vostès també els han retret que s’haurien pogut endeutar més. Hi havia marge?
N’hi ha hagut, i l’hem fet servir.
No n’hi havia més?
Sí, hi havia el d’un estat independent. Si descomptem el País Basc i Navarra, que tenen un sistema de finançament diferenciat, Catalunya ha estat el territori on hi ha hagut més diferencial de dèficit respecte l’exercici anterior. És a dir, que més marge ha utilitzat. Hi ha hagut territoris que han reduït el dèficit; nosaltres l’hem augmentat perquè crèiem que era el moment d’augmentar l’endeutament. Venim d’uns anys en què hem endreçat els comptes de la Generalitat, i gràcies a aquesta feina ara ens ho podem permetre. De tota manera, el problema principal és que el govern espanyol no ha posat prou recursos. Ha dit: “Les comunitats teniu la capacitat per dictar restriccions, però no us dono la capacitat per compensar-les.” Tot i això, hem aconseguit més de 2.800 milions des de l’inici per donar suport als sectors econòmics, i en el darrer trimestre ja hem posat en marxa prop de 650 milions d’ajudes, per treballadors en ERTO, autònoms o pimes, i directes per a la restauració, la cultura o el comerç.
Les restriccions per la pandèmia han causat malestar en molts sectors, i s’han enfocat molt cap a la seva figura. Això li pot passar factura electoral?
Nosaltres prenem les decisions per salvar vides, no per salvar vots. En un govern tot ell ha d’assumir les decisions, i jo ho he fet, amb àrees de consellers de JxCat en què potser n’hauria pres de diferents, però un govern és solidari, i quan es prenen decisions s’han de defensar fins al final. És la meva manera d’entendre la lleialtat.
No ha passat a la inversa, creu?
Jo parlo per mi, cap independentista és el meu adversari.
L’ANC ha demanat que s’elabori un pressupost paral·lel “republicà”, és a dir, comptant-hi els diners que ara marxen pel dèficit fiscal… Ho faran si governa?
Des del 2012 els pressupostos de la Generalitat han d’incloure una valoració de les balances fiscals, aquesta va ser una llei que vaig presentar jo mateix al Parlament i vaig aconseguir que s’aprovés. Des del 2012, doncs, ja s’inclou el càlcul de les balances fiscals, i per tant la diferència entre el pressupost de la Catalunya actual i una d’independent. A partir d’aquí podríem veure les prioritats, però hem de posar l’esforç en la transformació del dia d’avui.
Aviat es complirà un any de l’única reunió de la mesa de diàleg. No els van ensarronar?
El PSOE utilitzarà totes les excuses que tingui per no afrontar cap negociació amb Catalunya. Només s’aconsegueix avançar quan ERC ha guanyat: aquella mesa es va posar en marxa perquè ERC havia guanyat les eleccions del 10-N, i ara cal que torni a guanyar i hi hagi una presidència de la Generalitat que vulgui utilitzar totes les eines per defensar l’autodeterminació i l’amnistia. Aquesta és una més, que pot tenir un recorregut que cadascú pot jutjar o preveure, però jo no renunciaré a cap instrument per aconseguir la independència i anar a defensar el que creiem. És una de les primeres coses que hem de fer: exigir al govern de l’Estat. I moltes vegades les reticències que hi ha hagut de JxCat a la mesa li han vingut molt bé al PSOE per no afrontar aquesta negociació. Jo no vull donar cap excusa perquè no l’afronti.
Va proposar reunir abans el Pacte Nacional pel Referèndum. Ajudaria a pressionar?
El 2017 al Pacte Nacional hi havia organitzacions sindicals i patronals, universitats, entitats municipalistes, culturals, o socials que defensaven aquest referèndum. Allò valia per al 2017, però després de la repressió que hem rebut, amb un estat que ha empresonat els nostres dirigents o els ha forçat a l’exili, tenim moltes més raons per tornar-nos a trobar i demostrar que aquesta petició d’autodeterminació i amnistia no és la petició del president Aragonès ni del govern liderat per ERC, sinó que és l’exigència de tot un país.
Escòcia es pot trobar aviat en una situació molt similar a la catalana: amb un govern independentista que reclama un referèndum, i Londres negant-ho. Seria una oportunitat per fer fins i tot front comú a Europa?
Tots els pobles que lluiten per la seva independència tindran el suport d’ERC. Fa un any i mig vaig poder visitar Escòcia i vaig tenir una reunió de treball amb Nicola Sturgeon, i he tingut l’oportunitat en aquesta campanya de rebre el suport de l’independentisme basc i el gallec, hem anat rebent suports d’independentistes d’arreu d’Europa. Tenim molt clar que la lluita per la llibertat d’un país sempre ajuda altres països que es troben en la mateixa situació.
Hi ha sis candidatures independentistes. Això no divideix molt el vot i perjudica el moviment?
Amb tots els respectes, el que s’ha dividit és Convergència. Nosaltres som el referent de l’independentisme d’esquerres i ens presentem amb més força que mai i amb tota la voluntat de guanyar. En aquest àmbit sempre hi ha hagut una força majoritària, molt àmplia que és ERC, i una més petita que és la CUP, anticapitalista, i en tot cas són altres espais de l’independentisme que s’han fragmentat.
Heu anunciat dues conselleries noves. Amb quines competències i d’on es traurien? Un eventual soci es podria molestar...
No, perquè aquest ha de ser un govern nou, aquest país també necessita un canvi de lideratge, que sigui des de l’esquerra. De les dues conselleries que proposem, la d’Igualtat i Feminismes agruparia totes les polítiques en aquest àmbit, que ara són algunes en el Departament de Presidència o Afers socials, mentre en la d’Acció pel Clima hauríem de sumar-hi les polítiques energètiques, d’aigua, residus, biodiversitat i d’economia circular..
Borràs va anunciar Argimon com a conseller de Salut, Illa també que el tindria a l’equip i ha avançat noms com els de Maurici Lucena… Vostès van anunciar el de Miquel Puig. En diran més?
He proposat Puig com a comissionat, que dependria del president de la Generalitat per tirar endavant els fons Next Generation, perquè ha estat col·laborant amb el govern des del comitè d’experts que ens ha assessorat en el programa i hi vull continuar comptant, ja integrat en l’estructura de govern. Però no he proposat cap conseller perquè abans de repartir conselleries hem de respectar el vot del 14-F. A partir d’aquí d’altres han posat noms sobre la taula, alguns dels quals formen part avui de l’estructura del govern, i jo això ho entenc com un suport a la feina feta.
Què li sembla que a TV3 el PP fos qui més rebatés Vox?
Estan competint pel vot de la ultradreta. El nostre compromís antifeixista és clar.
Vostès es van plantar al debat de TVE i hi van parlar en català. Hi havia hagut un cert relaxament els últims anys en la seva defensa?
No hi ha hagut relaxació, però hem de defensar en cada situació que els parlants de català han de tenir els mateixos drets que els de qualsevol altra llengua en un context similar.
ERC vol fer complir la llei d’etiquetatge en català i la del cinema, però en una pila d’anys no hi ha hagut manera… Com ho faran?
Cal un lideratge de la Generalitat des de la presidència compromès amb això, i utilitzar totes les eines que tenim, com la normativa en l’àmbit del consum en tot cas.
k
L’entrevista sencera, a www.elpuntavui.cat
El president més jove?
Pere Aragonès i Garcia (Pineda, 16-11-1982) podria ser, si els resultats de diumenge ho permeten, el primer president d’ERC sorgit de les urnes des de Lluís Companys. De fet, lamenta que Vox ja l’ha emprès amb ell potser per això: dilluns li van presentar una denúncia davant la Junta Electoral “per haver recordat simplement el passat antifeixista d’ERC” i en el debat de dimarts el van amenaçar amb la presó. “Estic esperant el proper debat, potser ja porta un equip per afusellar-me: amb aquesta deriva seria tornar al que ha fet aquesta gent al llarg de la història”, constata.Si ho fos, amb només 38 anys Aragonès també seria el president més jove de la Generalitat, com a mínim en l’era contemporània. “Massa d’hora, encara no ens tocava a la nostra generació”, reconeix. I és que la repressió viscuda pel seu partit ha precipitat nous lideratges com el seu, que defineix com a “coral”, tot i que reflexiona que és un fenomen que s’està experimentant arreu del món, el de l’auge de joves valors de l’esquerra que assegura que són el seu mirall, com els de Jacinda Adern, primera ministra de Nova Zelanda, o la congressista de Nova York Alexandria Ocasio.
Tot i la seva joventut, la trajectòria política d’Aragonès és ben àmplia. Llicenciat en dret, i havent cursat estudis superiors en economia fins i tot a Harvard (potser per això té fama de pragmàtic i bon gestor, però també de representar la branca més liberal del partit), va entrar el 1998 en política a través de la JERC, branca juvenil d’ERC, de què seria portaveu nacional del 2003 al 2005, en una etapa on va coincidir amb companys actuals a les llistes com Roger Torrent, Laura Vilagrà o Marta Vilalta. Va ser diputat al Parlament del 2006 al 2015, arribant a ser portaveu adjunt, i es va presentar dos cops a les municipals a Pineda, el 2011 i el 2015, on no va ser alcalde però va passar d’1 a 5 regidors. El gener del 2016, Oriol Junqueras el va reclutar com a secretari d’Economia i va ser dels pocs càrrecs del departament que la Guàrdia Civil no va detenir el 20-S del 2017. La repressió posterior a l’1-O acabaria de llençar, paradoxalment, la seva carrera. El mateix Junqueras, el gener del 2018, el va designar com a successor des d’Estremera estant si a Marta Rovira li passava res, i després que ella al març s’exiliés a Suïssa, Aragonès seria elegit coordinador i de facto home fort d’ERC. Quan finalment van poder formar govern, ell va esdevenir vicepresident i conseller d’Economia del president Quim Torra, de qui ha seguit desenvolupant funcions arran de la seva inhabilitació, tot assumint el pes de la lluita contra la pandèmia.
10 coses que no sabies...
Tintinaire. Es declara fan de Tintín i el capità Haddock, que el duien a “descobrir molts llocs del món” des que de petit llegia els còmics del pare. A casa té una pila de llibres i figuretes. “Fins i tot en un acte fa poc em van oferir un mapa de Sildàvia!”, riu. Ara ja li comença a ensenyar a la seva filla de dos anys, la Clàudia.
Lluquet. Havia fet teatre amateur de jove, fins i tot amb papers destacats als Pastorets, on va fer tant de Lluquet com de Rovelló.
Família. El pare és enginyer, tot i que s’ha dedicat sobretot a l’hostaleria, com l’avi. La mare va treballar molts anys en una empresa tèxtil, i avui està jubilada.
Nissaga política. L’avi va ser un dels últims alcaldes franquistes de Pineda, i va seguir en democràcia fins al 1987, per Alianza Popular. El pare també seria regidor als anys 90, com a independent a la llista de CiU.
Cuina. “Gaudeixo molt cuinant, em serveix per desconnectar”, explica. El seu plat preferit, per fer i per menjar, és l’arròs a la cassola. S’hi ha especialitzat tant, que difícilment en tastarà cap que no hagi cuinat ell o la mare.
Hort. Part dels ingredients els treu del petit hort del pare a Pineda, on conreen carxofes, calçots i els cèlebres pèsols del Maresme.
Calçotada. És fan de les calçotades, i ja espera en candeletes el dia de reflexió per estrenar-se enguany. Això sí, només en família.
Esquerrà. A més d’ideologia, Aragonès és esquerrà quan escriu. Això sí, tot i que admet que amb poca traça, xuta amb la dreta.
Culer. Mai ha estat gaire esportista, confessa, si bé de jove anava a animar el club de bàsquet del poble. Ara segueix de lluny el Barça, el seu equip. “Té molts reptes al davant”, diu.
Lectures. Es decanta pels llibres d’història i d’assaig, tot i que admet que últimament té poc temps. També li agrada anar al teatre.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.