El ‘Wahlbrief’ o el passeig pel parc gelat

Els qui fa anys i panys que som fora sabem que amb el vot pregat no es pot jugar. Qui compleix els terminis des del minut zero (comprovar si s’està al cens) ho paga amb l’exclusió. Aquest cop, tot va arribar d’acord als terminis. Malgrat les incerteses sobre si es mantindria la data del 14-F. Hi va haver, fins i tot, successius correus informatius de l’ambaixada d’Espanya. A Alemanya es viu des del novembre sota el règim del tancament de la vida pública –bars, restaurants, oci, museus, cinemes i tot el que vol dir cultura; al desembre s’hi va afegir el comerç no essencial. Des de fa una setmana, el país està sota una capa de neu que endureix la sensació de bloqueig. Però no hi ha restriccions a la mobilitat. El passeig és l’activitat més comuna, independentment del temps que faci fora. A 6 graus sota zero de màxima, anar a dipositar el vot a l’urna del consolat tenia la seva gràcia. L’ambaixada a Berlín és al cor del Tiergarten, un parc o bosc urbà esplèndid. Calia abrigar-se. Però era una alternativa molt més engrescadora que el Wahlbrief –vot per correu–, que ves a saber si arribarà al seu destí.