Bèlgica
Les quarantenes enfonsen el vot del Benelux
El nombre de vots dels catalans al Benelux s’enfonsa per la pandèmia, les incerteses del 14-F i les traves habituals de l’arcaic sistema del vot pregat. Als Països Baixos i Luxemburg s’ha reduït més d’un 40% la xifra de sol·licituds per votar en comparació amb les eleccions del 2017. A Bèlgica, on es concentra una important comunitat de catalans, ha caigut més d’un 60%.
Roser Maresme, del Casal Català a Brussel·les, lamenta que el període d’inscripció coincidia en gran part amb Nadal, quan molts baixen a Catalunya, i després amb l’aïllament de la tornada: “Tinc amics que no sabien si es podien saltar la quarantena per anar a demanar el vot.” El termini inicial era fins al 19 de gener, tot i que finalment es va allargar fins al 26.
Toni Montserrat, de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), celebra que “el sistema de sol·licitud telemàtica ha funcionat millor que mai”, però assegura que no ha estat suficient per salvar els vots del Benelux. Resident a Luxemburg, Montserrat ho atribueix a la “diabòlica combinació” de les restriccions de la pandèmia, els dubtes sobre les dates de les eleccions i les traves burocràtiques inherents del sistema de vot pregat.
Com cada cita electoral, enguany també hi ha hagut expatriats a Bèlgica que no han rebut les paperetes. “Tenen el mateix nivell que la propaganda del supermercat”, es queixa la Roser, que coneix gent a qui encara no li ha arribat el vot pocs dies abans del 14-F. Amb aquest panorama, en Toni no creu que la participació arribi al 5%, menys de la meitat que la que es va registrar amb motiu del 21-D.